“NO SÓC ESCRIPTOR DE NOVEL·LA”

Antoni Mayol i Llompart va néixer a Alcúdia el 1973, és llicenciat en Geografia i Història (1998) per la Universitat de les illes Balears i arran de la seva especialitat en Història Medieval obté el títol de Suficiència Investigadora amb l’estudi Finances i Fiscalitat Medievals. Ingrés i despesa en les viles de la part forana de Mallorca: Alcúdia, Muro i Pollença, 1330-1460. Des de 2001 publica llibres d’història relacionats amb la temàtica, entre ells, La festa a l’època medieval (1350-1450) (El Gall, 2008).

Antoni Mayol, autor de “La festa a l’època medieval”.

Com comença el seu interès per escriure i publicar? Com a historiador que sóc, quan vaig acabar la carrera em va entrar el cuquet d’investigar i llegir bibliografia. No sóc escriptor de novel·la, però arran dels cursos, congressos i la de la pròpia investigació, vaig començar a publicar. Primer, articles a revistes d’història i després vengueren els llibres. Però cal dir que en història, la diferencia entre un article i un llibre és de gruix, és a dir, que ve determinat pel volum de la investigació.

La festa a l’època Medieval, és la seva darrera obra. Com arriba a aquesta investigació? Jo m’he especialitzat en finances i fiscalitat a Part Forana de la Mallorca dels segles XIV i XV. Per tant, he consultat els llibres de Clavaria de diversos municipis.[i] L’arxiu històric de Pollença és un dels més importants d’Europa, a nivell de conservació de documents. Arran de l’estudi de les finances, vaig trobar moltes notícies sobre festivitats, algunes perdudes, d’altres transformades… En qualsevol cas, hi havia tanta documentació que vaig trobar interessant fer-ne una publicació.

L’àmbit econòmic d’aquell moment també queda reflectit a la publicació? Si. Pollença era una de les quatre grans viles de Mallorca, una potencia econòmica on el sector predominant era l’agropecuari, però també destacaven els sectors comercials i manufacturers. La presència d’estructures gremials a la societat fa que compareguin més festes, per tant, és inevitable parlar-ne ja que és una de les causes d’algunes festes. Cada gremi celebrava la seva pròpia festa, i al ser Pollença un motor econòmic important, doncs n’hi havia moltes. Per posar un exemple, podríem citar el gremi de fusters, que feien festa per Sant Mateu. Cada col·lectiu tenia les seves pròpies.

Pollença, ha servit com a objecte d’estudi per il·lustrar un model de societat determinada? Vaig decidir tractar la festa a l’època medieval des de Pollença com a objecte d’estudi per la quantitat de documents que hi ha. L’estudi local, però de Pollença, serveix com a model de la resta de municipis que no tenen la sort de conservar tanta documentació. Pollença en aquest cas és l’objecte d’estudi, però no s’exhaureix en si mateix, sinó que il·lustra sobre el contingut de la festa medieval pròpia de tota una societat catalano-cristiana com és la mallorquina.

Ara, temps d’estiu, és ple de festes patronals. Es conserva res de la festa de l’època medieval? De fet, les festes patronals són les que encara es conserven, perquè són les que tenen procedència religiosa. En aquestes hi queden moltes coses d’antany, com per exemple els pregons, que segueixen essent un manifest de representació de les autoritats a la societat. Però sobretot, el que segueix vigent és l’esperit revetler. Dedicar temps a l’esbarjo és el que diferencia els humans de la resta d’espècies animals.

Quina era la intenció final, cap al lector, d’aquesta obra? Vaig intentar fer un treball sintètic. Per una banda, els interessats en historia tenen una font documental, un punt de partida per a altres investigacions. Per altra banda, el llibre resulta un retrat general de l’època a partir de la festa. Per això, jo crec que pot resultats interessant a tothom. El llibre es divideix en tres parts, segons la sistematització tipològica de cada festa, de manera que les festes del cicle vital, les del cicle anyal, i les festes extraordinàries. Aquesta sistematizació és la mateixa arreu.

 [i] El clavari era un funcionari del municipi encarregat de les finances i de fer els llibres de clavaria, on constaven les entrades i sortides del Consell Municipal.