L’escriptor Sebastià Perelló parla de “La Set”, el seu primer poemari, publicat amb El Gall Editor.
Sebastià Perelló neix a Costitx (Mallorca) l’any 1963. La seva carrera professional fluctua entre la docència —és professor de llengua catalana i literatura— i l’escriptura. Ha publicat, fins al moment, els reculls de contes Exercicis de desaparició (Premi Bearn de Narrativa, 1999) i les novel·les Mans plegades (2004) i Pèls i senyals (2008). L’any 2007 apareix el seu primer llibre de poesia, La set —dins la col·lecció de poesia en català Trucs i Baldufes d’El Gall Editor—, al que han seguit Percaceries (2010), i Talls d’ombra (2012). La seva obra es completa amb altres textos publicats a diverses antologies.
- Què t’empeny a començar a escriure? No vaig esser conscient de la transició entre escriure i no escriure. És un procés que s’estira al llarg del temps. Escric des de l’adolescència. Però no he publicat fins tard. Sóc un autor tardà, perquè sempre he anat molt en compte. He volgut estar segur del que publicava, ja que un escriu per arribar a dir el que no sap.
- Exercicis de desaparició, la teva primera obra de narrativa, fou premiada amb el Bearn de Narrativa. Què n’opines dels premis? No han estat mai necessaris per mi. Per sort, jo em guanyo la vida amb una altra activitat, i a més, sempre he estat ben acollit pels editors.
- El premi, però, fou clau per a seguir escrivint? Sempre he escrit. Però sí que fou clau per a seguir publicant.
- A La Set, li dediques un poema… No és una dedicatòria, sinó que els dos llibres es van fer a l’hora. Si el títol coincideix indica que hi ha un lligam entre la meva prosa i el meu vers. Jo sóc el mateix escrivint vers i prosa. Mai cerco la comoditat escrivint. Quan em sento còmode, fuig. Per això he conreat diversos gèneres. Els mecanismes emprats són diferents, però la meva disposició, com a escriptor, és la mateixa.
- La Set, (El Gall, 2007), va ser el teu primer poemari. Què et va du a escriure’l? Me vaig torbar més a publicar poesia que prosa, perquè no en gosava. Però per a mi aquest llibre és especial, no només per haver estat el primer poemari publicat, sinó perquè hi ha tot allò que ja no serà. La set és una cua d’absències, de la meva trajectòria dels 15 als 40 anys. De tot allò en queda aquest poemari.
- El llibre te tres parts diferenciades Vomitiria, Lliçons de Tenebra i De la vetlla permanent. És un tríptic a través del qual s’explica la noció de desig, de set. La set, com a curiositat, ànsia o obsessió que tots tenim. La set de tot allò que vols esser i no ets. Vomitiria és una primera forma de desig, fugaç, precari i vulnerable. Després ve el procés d’obscuritat, de tenebres, els precipicis falsos de la set, aquelles ànsies que no et duen enlloc. Finalment, la vetlla permanent és necessària en aquest procés per tal d’apaivagar la set. La set se’n va bevent.
- De què tens set? De tot, i no s’acaba mai.
- A banda del que significà per tu, què volies oferir al lector? Un poeta ha d’obrir nafres de manera permanent, ha de ser tenebrós, mirar cap allà on no volen mirar els altres. Però jo no tenc un lector ideal, ja que aquest es conforma dins el mateix llibre. El lector sap trescar. Té les seves pròpies sets. No em necessita.
- Què hi ha de biogràfic en la teva obra? Sempre hi ha traces de tu en allò que escrius. El que escric em dibuixa, com una silueta, però no sóc conscient de quins feixos de mi hi són. No visc obsedit per abocar-me als meus llibres. Però el text et pinta, sense voler. Com tot allò que fas…
El Gall Editor 