Novetats

“VIVIM  EN  UNA  SOCIETAT  ECLÈCTICA  QUE  BALLA  ENTRE DOS MONS”

 

Climent Picornell, és escriptor i geògraf. Professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, de la qual fou vicerector, i on ha treballat diversos camps de la Geografia relacionats amb la seva didàctica, la cartografia, el turisme i els processos de canvi social que han incidit sobre l’illa, transformant la fesomia de Mallorca.

Interessat des de sempre en el periodisme i la literatura, ha estat director de la revista cultural El Mirall i col·laborador a diversos mitjans de ràdio, premsa escrita i televisió.Com escriptor compta amb nombroses publicacions, amb El Gall Editor, publicà al 2009 Apunts del Plade Mallorca, una obra que fluctua entre la poètica d’un món antic i un de nou que s’autodibuixa. Ara apareix Mallorca profunda? una reflexió literària, en forma de relats curts, que “intenten retratar aquest món dual, un adaptat als temps d’ara i un altre que, inevitablement, se’n va pel forat del rentador de la modernitat líquida”, com expressa el mateix autor.

 

 – Amb el títol del llibre, Mallorca profunda?, posa en qüestió una realitat. Quina?

El mateix concepte en sí de “Mallorca profunda”. Segons el meu parer, és un invent de la gent que precisament no hi viu a la Mallorca interior i no la coneix. Se’n refereixen així els que hi passen per damunt, els ciutadans, podríem dir. Però si un hi viu, pot observar que aquesta Mallorca ja ha passat fa estona i el concepte de globalització també s’ha instaurat a la Mallorca de l’interior. No obstant, ho he volgut deixar en un interrogant ja que la “Mallorca profunda” que ens ve al cap encara es pot trobar en paisatges i moments puntuals.

 

– Vostè és geògraf. La intenció del llibre és desvetllar l’interrogant?

Amb Mallorca profunda? he volgut recollir la dualitat paisatgística i humana que vivim a Mallorca, però de manera literària i sempre amb un toc d’humor, perquè si no riem, estam cuits! Per tant, no tenia un objectiu didàctic. Pràcticament, l’única peça teòrica del llibre és el pròleg, on sí que don xifres i dades exactes al lector per a que se situï. Però el que pretenc amb ell, amb el lector, és que gaudeixi llegint.

 

– Els quaranta relats de Mallorca profunda?, són ficticis. Així i tot, s’inspiren en l’observació directa de la realitat. No és així?

Efectivament, hi ha molta ficció. No obstant, tothom hi coneixerà algú reflectit al llibre, ja que els quaranta relats estan protagonitzats per estereotips dels veïns que conviuen amb nosaltres, aquells a qui podem veure i sentir en les tertúlies de bar. De fet, les mateixes converses de bar mostren com ha canviat la nostra realitat. D’aquells pagesos tradicionals que es relacionen amb el concepte de “Mallorca profunda” ja no se’n troben. En canvi, sí que hi ha rotllades de marroquins, dones sud-americanes tenint cura dels majors, anglesos i alemanys que han triat Mallorca per jubilar-se…

 

– Tot i que els relats de Mallorca profunda? estan escrits en clau d’humor, se’n desprèn també una mica de melancolia. És cert?

Tot canvi comporta avantatges i desavantatges per a la població. A Mallorca en concret, i a Balears en general, el principal motor generador de canvi ha estat el turisme, la qual cosa ha dut canvis als pobles d’interior de Mallorca. La pagesia com a activitat econòmica pròpiament dita representa en aquests moments un u per cent. En qualsevol cas, si no fos per aquesta gent que es dedica a la pagesia, a temps parcial, complet o per hobby, no en quedaria res del paisatge mallorquí, del qual el turisme n’és el primer beneficiat.

 

– Parla de tradició versus modernització?

El turisme ha estat un dels factors acceleradors de la modernització de les Balears, i això en un moment determinat va dur a una pèrdua de la identitat balear pròpiament dita. Curiosament, a partir d’aquí també van reviscolar col·lectius que vetllen per les tradicions i costums pròpies. Per tant, si ens trobam davant una dualitat respecte la manera de viure la realitat. Per una banda, aquella part de la societat que pensa que el progrés i turisme són bons de totes totes; els que pensen que conservar allò tradicional és prioritari, i enmig els que ho volen tot, però amb mesura… El resultat és que vivim a una societat eclèctica que balla entre dos mons. Per a mi, el fet que aquesta dualitat pugui conviure és el que resulta fascinant i atractiu.

 

– Quin va ser el procés que va seguir per a escriure Mallorca profunda??

Doncs he estat devers vuit anys. Durant molts anys vaig investigar la toponímia, els principals informadors de la qual són persones majors, que per a mi tenen un llenguatge fascinant. Sentir-los, junt amb l’estudi dels canvis socials per la meva condició de geògraf, la reflexiói les ganes d’escriure han donar lloc a la publicació. Entrevistant les persones majors, vaig començar a prendre notes que més tard vaig transformar en relats. Quan en vaig tenir quaranta, els vaig dur a l’Editorial El Gall, i a hores d’ara ja en podem veure el resultat.

 

– Aquesta és la segona obra que té publicada amb El Gall Editor.Quina opinió li mereix la tasca de l’editorial mallorquina?

Molt bona. A banda que la feina és impecable, és un segell consolidat al territori de parla catalana, i per a un autor aquest fet és important. Per altra banda, aviat començarem la promoció directa de la publicació amb les presentacions arreu de Mallorca. Per a mi, les presentacions són primordials, ja que és el moment en què reps un feedback per part del públic. A més, els llibres són com les tomàtigues, al cap i a la fi, s’han de vendre, i les presentacions són el millor màrqueting possible.

“Històries falses”, de Gonçalo M. Tavares

Sinopsi

Tal i com ens explica el mateix autor en una «Nota breu» a tall d’introducció: no són històries del gènere fantàstic, però un home —de fa tres mil anys— hi pot utilitzar objectes que encara no existien. Quan les vaig escriure el que m’interessava era, en primer lloc, exercir una lleugera desviació de la mirada en relació a la línia central de la història de la filosofia; per altra banda, tenia curiositat per entendre la manera com la ficció —versemblant o no tant— es pot recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt on tot es mescla i es torna uniforme. En aquestes peces breus escrites amb mestria, Gonçalo M. Tavares, rescata les figures secundàries vinculades als grans personatges que varen tenir una especial incidència en la història de la filosofia.

Auotr: Tavares, Gonçalo M.

Va néixer l’any 1970. D’ençà el 2001 ha publicat llibres en diversos gèneres literaris. Les seves obres han rebut premis tant a Portugal com a l’estranger. Amb Aprender a rezar na Era da Técnica va rebre el Prix du Meuilleur Livre Étranger 2010 (França). A més d’aquest podem destacar alguns altres guardons internacionals: premi Portugal Telecom 2007 i 2011 (Brasil), premi Internazionale Trieste 2008 (Itàlia), premi Belgrado 2009 (Sèrbia), Grand Prix Littéraire du Web – Culture 2010 (França), Prix Littéraire Européen 2011 (França). Un viatge a l’Índia va rebre, entre altres, el Grande Prémio de Romance APE 2011. Està traduït al voltant de 45 països. Sobre l’autor ha escrit Alberto Manguel: «Portugal té autors que formen part de la gran literatura universal com Fernando Pessoa, Eça de Queirós i de la nova generació Gonçalo M. Tavares.»

 

Fitxa Tècnica 

ISBN: 978-84-943385-4-0
Edició: 2015
Col·lecció: El Cabàs
Pàgines: 73
Format: 21 x 14
Preu: 11€

 

POESIA  I  NARRATIVA, NOVETATS EDITORIALS

 

 

Gairebé a les darreries d’any El Gall Editor ha incorporat aquest mes de novembre, dues novetat editorials al seu catàleg: El iambe grec, a la col·lecció de poesia Trucs i Baldufes; i Històries falses a la col·lecció de Narrativa en llengua catalana, El Cabàs. Totes dues estan disponibles als punts de venda habituals, com per exemple les oficines de Punt Informatiu Pollença.

“El iambe grec. A l’origen de la sàtira”, conforma un complet estudi sobre aquest gènere literari que sembla haver-se format contemporàniament a l’elegia i a les primeres manifestacions de lírica coral, cap als inicis del segle vii aC.

Maria Rosa Llabrés s’ha encarregat de fer una ampla introducció sobre el iambe com a gènere líric, l’origen de la poesia iàmbica, els personatges, temes i motius, entre altres apunts referents a aquesta tradició. Tot seguit, es reprodueix el iambe grec arcaic pròpiament dit. Es tracta d’un gènere d’inventiva, però també de comicitat i diversió en l’ambient de la festa, amb un afany de renovació que es transforma sovint en una exigència de justícia, no exempta de risc, ja que és molt subtil a la línia que separa la burla festiva de l’ofensa.

Per altra banda, la col·lecció de narrativa incorpora a Gonçalo M. Tavares com a autor, qui d’ençà el 2001 ha publicat llibres en diversos gèneres literaris. Les seves obres han rebut premis tant a Portugal -el seu país d’origen-, com a l’estranger, per la qual cosa està traduït a devers 45 països. Sobre l’autor ha escrit Alberto Manguel: “Portugal té autors que formen part de la gran literatura universal com Fernando Pessoa, Eça de Queirós i de la nova generació Gonçalo M. Tavares.”

Històries Falses, ha estat traduïda al català per Antoni Xumet Rosselló. Segons l’autor, qui explica en una “Nota breu” a tall d’introducció: no són històries del gènere fantàstic, però un home —de fa tres mil anys— hi pot utilitzar objectes que encara no existien. Quan les vaig escriure el que m’interessava era, en primer lloc, exercir una lleugera desviació de la mirada en relació a la línia central de la història de la filosofia; per altra banda, tenia curiositat per entendre la manera com la ficció —versemblant o no tant— es pot recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt on tot es mescla i es torna uniforme.

En aquestes peces breus escrites amb mestria, Gonçalo M. Tavares, rescata les figures secundàries vinculades als grans personatges que varen tenir una especial incidència en la història de la filosofia.

 

“L’ART CAPTURAT”, NOVETAT EDITORIAL DE EL GALL

El Gall Editor presenta aquest mes de setembre el llibre de fotografies antigues “L’Art Capturat”, l’arxiu històric monumental de l’arquitecte Josep Ferragut i Pou. La publicació, s’incorpora a la col·lecció de luxe, Ramon Llull, que presenta una acurada edició, de gran format i tapa dura. La coordinació de l’obra ha estat a càrrec de Tomàs Vibot, sempre uns segell de qualitat en els treballs de l’editorial mallorquina.

Josep Ferragut i Pou (Palma 1912-1968) ha estat un dels arquitectes més influents i decisius del passat segle a Mallorca. Llicenciat a Barcelona en 1942 i després d’uns primers anys professionals encabits dins el classicisme i el regionalisme imperants, desenvolupà un estil eclèctic, força personal i d’accentuat caràcter progressista, tot i que també signà projectes de naturalesa historicista.

L'Art Capturat

Josep Ferragut fou, a més d’un magnífic arquitecte, un defensor del coneixement i la protecció del patrimoni històric. En aquest sentit són clares les paraules que recollí Francesc de P. Barceló i Fortuny el 1968 en una entrevista per a la revista Lluc: “No s’hauria d’haver permès. Ni tampoc allò que feren amb el ‘Gran Hotel’ que, a part del seu valor documental, era un edifici noble. Tots els estils, fins i tot els que ara ens semblen més enfora de nosaltres, han d’esser protegits, com ho són per exemple, el gòtic i el renaixement. ¿Vostè recorda el xalet de Ca n’Aguiló, a Porto Pi, fet d’en Bennàsser? Idò pot estar seguir que era un dels millors xalets que ha tengut Mallorca. No haurien d’haver deixat que el tomassin. Dins cada època, dins cada gust, hi ha bo i dolent. Allò que hem de fer és aprendre a destriar-ho”.

Dins aquesta reflexió hi ha l’origen de l’Arxiu Històric Monumental. Durant els anys que Ferragut actuà professionalment, això és, en el preàmbul i durant el boom turístic i el desarrollismo posterior, el patrimoni històric no era degudament valorat (quants cops apareix l’adjectiu “derribado” a la Palma de antaño de Rafael Ysasi!), tot i els esforços fets ja des de finals del segle xix per part d’intel·lectuals, historiadors i arquitectes, o d’entitats com ara la Societat Arqueològica Lul·liana. Els interessos espuris colcaven sobre els conservacionistes i, per tant, aquest arxiu tenia la intenció de posar en valor el bé o, si no s’arribava a temps per protegir-lo, que la lent de la càmera almanco n’hagués captat l’ànima.

EL GALL REEDITA “ART DE CONRÓ”

L’any 2002, El Gall Editor va publicar Art de conró, un tractat d’agricultura mallorquina d’un interessant valor antropològic i cultural importantíssim, que aplega un conjunt de consells pràctics sobre aspectes relacionats amb l’agricultura, pel que fa tant a la valuosa informació sobre la tècnica agrícola com a l’explotació de les hisendes mallorquines del segle XVIII. El text de Fontanet es completa amb un proemi i un estudi preliminar d’Andreu Ramis. Per una altra banda, Art de conró és un dels pocs tractats d’agricultura escrit en català, en un to planer i amb inclusió d’alguns trets dialectals.

Poc després de la seva publicació, el títol s’exhaurí. Ara, amb l’objectiu d’analitzar i difondre la figura de Montserrat Fontanet Llebrés -autor dels textos-, l’editorial independent en català amb seu a Pollença l’ha reeditat.

L’objectiu d’aquesta publicació és analitzar i difondre la figura de Montserrat Fontanet Llebrés (1695-1762), un referent destacat de la Mallorca de mitjan segle xviii, tant per la seva contribució al coneixement de l’agronomia com per la construcció de la canaleta de Massanella (1748-1750).

La primera part del llibre presenta l’edició del text art de conró compost per monserrat fontanet del lloc de llorito, òlim conductor de Son Juan Arnau, y de la Porrasa; Mayoral de Massanella, de Lloseta y de Son Sanct Juan, segons lo estil de Mallorca. 1747, segons la còpia manuscrita procedent de la biblioteca de Salvador Beltran Font.

La segona part agrupa les aportacions d’una diversitat d’especialistes presentades al seminari El coneixement agronòmic a mitjan segle xviii. Llorito, Montserrat Fontanet i l’Art de conró (1747), celebrat els dies 13 i 14 de desembre de 2014, sota el patrocini de l’Ajuntament de Lloret de Vistalegre, amb la finalitat d’aprofundir en la biografia i en el context de l’obra i del personatge.

Montserrat Jacint Fontanet Llebrés naixia a Sencelles, on rebia el baptisme el dia 16 de gener de 1695.

No tenim detalls de la seva infantesa i joventut, tot i que, segons la tradició feia de porqueret i cursà estudis menors al monestir de Cura. A hores d’ara, només podem mantenir aquests fets en el terreny de les hipòtesis. Allò que no planteja dubtes és que tenia uns coneixements, si més no suficients, per articular un discurs coherent i capacitat per traslladar-ho a un text escrit. Un cas d’alfabetització poc freqüent a la seva època.

Montserrat Fontanet moria, a Mancor, el 3 de setembre de 1762, als 67 anys, després de rebre els sagraments de mans del vicari Flaquer. Fou enterrat, el dia següent, a l’església de Sant Joan de

 

 

Mancor, amb Ofici de Rèquiem, quatre salves i Miserere, amb responsori cantat.

RELATS ERÒTICS I ASSAIG, NOVETATS EDITORIALS

Amb l’arribada de la Primavera, i amb la vista posada en la celebració del dia del llibre, Sant Jordi, El Gall Editor incorpora aquest mes dues novetats al seu catàleg. Per una banda, el llibre de relats eròtics, “Ocellons”, d’Anaïs Nin, a la col·lecció de Narrativa, El Cabàs. Per altra banda, a la col·lecció d’Assaig, Els Fiters, s’hi suma “Guillem Sagrera, de la pedra al cisell”, un estudi sobre la vida i obra d’aquest arquitecte, signat per Tomàs Vibot.

Ocellons, Anaïs Nin,  explora la passió en totes les seves formes: des del conte d’una dona que es realitza sexualment durant l’execució d’un reu, a la forca fins al despertar de Lina, l’intent de la qual d’amagar els seus desigs és traït per la seva cara sensual. Agosarades, somniadores, seductores, les històries d’Anaïs Nin irradien un erotisme poètic que prové directament del cor.

Anaïs Nin va néixer a París l’any 1903. El 1932 publicà el seu primer llibre: “D. H. Lawrence: An Unprofessional Study”. Allí féu amistat amb Henry Miller, Antonin Artaud, Ginsberg i d’altres. Es dedicà a la dansa espanyola, a més d’escriure algunes novel·les i històries, com el poema en prosa, «House of Incest» (1936) o el recull de relats “Winter of Artifice” (1939). El 1940, molt necessitada de diners, escrigué relats eròtics publicats sota els títols de “Delta of Venus” i “Little Birds” (el present “Ocellons”), que són el resultat del seu esforç en aquest vessant exclusivament eròtic de l’autora. Els seus darrers anys els passà impartint conferències per tot Estats Units fins que va morir el gener de 1977, a Los Angeles.

“Ocellons” ha estat traduït per Joan Antoni Cerrato, gran coneixedor de la literatura anglosaxona. Tan és així, que al seu currículum compta amb traduccions de clàssics com Emily Dickinson, Henry James, Peter Carey, Flannery O’Connor, Robert Louis Stevenson. Per El Gall va traduir l’obra “La Llogatera de Wildfell Hall”, d’Anne Brontë. A banda de la qualitat literària dels relats que conformen “Ocellons”, cal dir que l’obra es complementa amb les il·lustracions de l’artista pollencí Miquel Cerdà Salas, la qual li atorga un valor afegit.Anaïs Nin. Guillem Sagrera

Guillem Sagrera, de la pedra al cisell, signat per Tomàs Vibot és el nou títol publicat per El Gall Editor, a la col·lecció d’assaig Els Fiters. La finalitat d’aquesta publicació, que ja es pot trobar als punts de venda habituals, no és altra que aprofundir en la divulgació d’una de les figures artístiques més rellevants de la història de l’art mallorquina i també de la Mediterrània.

La trajectòria de Guillem Sagrera és llarga, intensa i dispersa, amb un resultat sempre d’aclaparadora mestria. Observar els destalls de les seves figures, recrear-se’n amb les particularitats, contemplar-ne els conjunts i les solucions arquitectòniques que adoptà en cada cas és un dels plaers assegurats que ens atorga el seu llegat. Mestre Guillem Sagrera fou un home del seu temps, d’aquells intensos, contradictoris i productius primers decennis del segle xv, on el gòtic començava a donar inequívocs indicis de caminar cap als aires lluminosos del renaixement. La trajectòria vital n’és plena d’alts i baixos, encerts i desencisos, llums i ombres el que, encara més, fan la seva figura tan atractiva com la pròpia obra. Després d’uns primers anys de formació en el si de la família i en el magnífic taller que suposà l’execució del portal del Mirador de la Seu mallorquina (ben a prop del cisell de Jean de Valenciennes), el trobam ensems a Mallorca, Girona, Elna i Perpinyà. L’intens treball, juntament amb l’observació i l’intercanvi d’impressions amb altres mestres (és a dir, amb l’experiència), desembocaren en un dels perfils professionals més importants de Mallorca.

Pel que fa a Tomàs Vibot, és filòleg, escriptor, investigador i promotor cultural. És autor, entre d’altres, dels llibres Sa Mola de Planícia. El vessant nord-oest; Superna. Una vall a través de la història i la toponímia; La II República a Puigpunyent. 1931-1936; Les possessions de Mallorca —IV volums—; Cases i posades de Mallorca; Les Pitiüses, per la passa i la mirada; Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció; El Comte Mal: entre la història i la llegenda, El Viatge de Juníper Serra; Antoni Despuig i Dameto: príncep de l’Església, príncep de les Arts, etc.

DIARIS, de Blai Bonet

Fa alguns mesos el Gall Editor tornà a posar en circulació Els ulls i La mirada en un sol volum —la primera edició fou el 1973 i el 1975 respectivament—. Ara, sota el títol de Diaris, i després de la bona acollida per part del públic i de la crítica especialitzada, publica un segon volum de reedicions dels Diaris de Blai Bonet, que inclouen La motivació i el film, Pere Pau i La vida i els meus instants. Amb aquest segon volum de reedicions dels Diaris de Blai Bonet al Gall Editor, es completa el gruix de l’obra dietarística de l’autor.

978-84-942855-3-0

Amb aquest segon volum de reedicions dels Diaris de blai bonet al Gall Editor es completa el gruix de l’obra dietarística de l’autor.

Blai Bonet i Rigo, nascut a Santanyí el 1926 és poeta, narrador i crític. Blai Bonet és un dels pocs autors en llengua catalana que ja fou considerat un geni de ben jove. La seva força expressiva i un llenguatge sensual i renovat el col·loquen com a trencador de la tradició de l’Escola Mallorquina.

Es dóna a conèixer amb Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i poc temps després publica Entre el coral i l’espiga (1952), Cant Espiritual (1953), amb el qual obté el premi Óssa Menor; Comèdia (1960), L’Evangeli segons un de tants (1967), El poder i la verdor (1981), El Jove (1987) i Nova York (1991), entre d’altres.

En el seu vessant narratiu, despunta amb El mar (1958), una primera novel·la molt polèmica que esdevé de culte i amb la qual s’endú el premi Joanot Martorell. També publica Haceldama (1959), Judes i la Primavera (1963), Míster Evasió (1969) i Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972). Poc temps després Blai Bonet decideix canviar el model narratiu, i escriu quatre diaris: Els ulls (1973), La mirada (1975), La motivació i el film (1990), i Pere Pau (1992), que esdevenen obres inaudites on la reflexió filosòfica, teològica, artística i les vivències de l’autor es barregen d’una manera magistral.

Entremig, el 1987, es publica La vida i els meus instants, un text autobiogràfic, coincidint amb el bateig de l’escola pública de Santanyí amb el nom de C.P. Blai Bonet. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.

“MALLORCA ERA LA ZONA DE L’ESTAT ESPANYOL MÉS MODERNA EN TERMES DEMOGRÀFICS”

Demà, dimarts 25 de novembre, a les 19.30 h. hi haurà la primera presentació del llibre “La lluita per la vida. Administració, medicina i reforma sanitària (Mallorca, 1820 – 1923)”. Es tracta d’un llibre que explica les causes i conseqüències de la modernització demogràfica mallorquina d’aquell moment; una societat molt semblant a la dels països més avançats d’Europa. Els seus autors, Isabel Moll, Pere Salas, Joana M. Pujadas i Eva Canaleta, expliquen el perquè d’aquesta publicació i els seus continguts. Demà, a la Sala d’actes de la Societat Arqueològica Lul·liana, arran de la presentació, hi haurà una bona oportunitat per conèixer més sobre la nostra història i “canviar tòpics sobre els nostre passat”, puntualitzen els autors.

Primera presentació de "La lluita per la vida"

Primera presentació de “La lluita per la vida”

Què us va portar a treballar junts en aquest projecte? El projecte és el resultat de més d’una dècada d’investigació històrica en el camp de la història de la sanitat i la demografia històrica a Mallorca durant l’època contemporània. Podem dir que es tracta d’un grup d’investigació consolidat dirigit per la Dra. Isabel Moll. Més concretament, podem afegir que hem realitzat una sèrie de projectes d’investigació I+D+i finançats per diversos ministeris que ens han permès realitzar la nostra tasca investigadora. També formam part del Grup d’Història de la Salut de les Illes Balears, amb altres investigadors com són Francesc Bujosa, Gloria Gallergo o Joan March, entre d’altres. Fins ara, però, ens havíem limitat a publicar els nostres treballs de forma dispersa a revistes especialitzades, capítols de llibre o comunicacions i ponències a Congressos sobre la temàtica, tant estatals com internacionals. Era evident que ens mancava una obra que sintetitzàs tots aquests anys de feina. (més…)

El Modernisme a Mallorca. Guia per a una descoberta

El Gall Editor acaba de treure al mercat la darrera novetat d’aquesta tardor, El Modernisme a Mallorca. Guia per a una descoberta. Es tracta del darrer treball de Tomàs Vibot, una signatura que sempre garanteix una obra de qualitat.

El Modernisme a Mallorca

El modernisme —amb totes les variants nacionals— fou un fenomen innovador, trencador i de recorreguts diversos que s’expandí per Occident. A través dels artífex catalans, seduí molts d’arquitectes i mestres d’obra mallorquins. Tant els treballs dels forans com els dels locals formen avui dia part del nostre cabal patrimonial i, com a tal, cal conèixer-lo i servar-lo. Aquest treball, articulat a partir de sis itineraris, se centra bàsicament en el fenomen arquitectònic i, parcialment, en l’escultura (concretament la funerària), és a dir, en les mostres que es poden visitar a peu i de forma generalment gratuïta. Pretén donar a conèixer el gruix més important de les obres modernistes o d’aquelles que s’hi inspiren al llarg de la geografia illenca. És una proposta de passeig, tant físic com virtual, amb què tenir un punt de partida per gaudir d’aquest exercici artístic tan bell i captivador com original i ple de múltiples derives.

 L’obra forma part de la col·lecció d’assaig Els Fiters, i ja és a la venda per un preu de 23.50 euros.

Més informació:

http://www.elgall.es

https://www.facebook.com/tomasvibot

https://www.facebook.com/edicions.elgall

“QUALSEVOL LLIBRE DELS MEUS ÉS UN APÈNDIX D’AQUEST”

José Antonio Encinas. Autor de Corpus Cavernario Mayoricense.

José Antonio Encinas. Autor de Corpus Cavernario Mayoricense.

El pròxim divendres 7 de novembre, el Centre de Cultura de Sa Nostra acollirà la primera presentació del llibre Corpus cavernario mayoricense, de José Antonio Encinas, un llibre de 1.355 pàgines, en el qual es recullen més de 3.500 cavitats i 50 anys de feina: tota una vida. Tanmateix, però, el mateix Encinas, autor d’aquesta obra ingent, comenta que continua treballant amb noves coves, que té material i que, si no és en un nou llibre, serà a través de la seva web, però que donarà a conèixer els seus nous estudis. Amb el Corpus cavernario mayoricense damunt la taula, José Antonio parla sobre aquests 50 anys de passió per l’espeleologia.

L’espeleologia mai no ha estat la vostra professió. Com us explicau aquesta passió per l’espeleologia? He fet feina per a arqueòlegs, per a geòlegs… però períodes curts en què em sol·licitaven i aprofitava les vacances per fer-ho venir bé. Ara bé quasi tots els anys, per les vacances, me n’anava a expedicions als Pirineus, a Àfrica… Em vaig criar en un col·legi d’auxili social a Nerva, al costat de les mines de Rio Tinto, el complex miner de coure més important de tot Europa. Allò està ple de mines i, és clar, els nins tot és curiositat; veus un forat negre i te mors de gana, encara que tenguis una porada, d’entrar-hi. Ens tiràvem dins pous… fèiem animalades… Però aquesta afició se veu que em neix d’aquesta època.

Més enllà de baixar a les coves, també us agrada descobrir i difondre informació? Amb els meus germans, anàrem a les coves del Drac, a les d’Artà… i jo vaig veure que, per tot, tenien uns plànols i uns llibrets. Jo ho anava comprant i així vaig començar a voler saber més i més, però, creient que hi havia quatre o cinc coves, aviat es convertiren en vint-i-cinc o trenta, i, quan me’n vaig témer, tenia un caramull de fitxes i ja no me podia aturar…

(més…)