Presentacions

“VIVIM  EN  UNA  SOCIETAT  ECLÈCTICA  QUE  BALLA  ENTRE DOS MONS”

 

Climent Picornell, és escriptor i geògraf. Professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, de la qual fou vicerector, i on ha treballat diversos camps de la Geografia relacionats amb la seva didàctica, la cartografia, el turisme i els processos de canvi social que han incidit sobre l’illa, transformant la fesomia de Mallorca.

Interessat des de sempre en el periodisme i la literatura, ha estat director de la revista cultural El Mirall i col·laborador a diversos mitjans de ràdio, premsa escrita i televisió.Com escriptor compta amb nombroses publicacions, amb El Gall Editor, publicà al 2009 Apunts del Plade Mallorca, una obra que fluctua entre la poètica d’un món antic i un de nou que s’autodibuixa. Ara apareix Mallorca profunda? una reflexió literària, en forma de relats curts, que “intenten retratar aquest món dual, un adaptat als temps d’ara i un altre que, inevitablement, se’n va pel forat del rentador de la modernitat líquida”, com expressa el mateix autor.

 

 – Amb el títol del llibre, Mallorca profunda?, posa en qüestió una realitat. Quina?

El mateix concepte en sí de “Mallorca profunda”. Segons el meu parer, és un invent de la gent que precisament no hi viu a la Mallorca interior i no la coneix. Se’n refereixen així els que hi passen per damunt, els ciutadans, podríem dir. Però si un hi viu, pot observar que aquesta Mallorca ja ha passat fa estona i el concepte de globalització també s’ha instaurat a la Mallorca de l’interior. No obstant, ho he volgut deixar en un interrogant ja que la “Mallorca profunda” que ens ve al cap encara es pot trobar en paisatges i moments puntuals.

 

– Vostè és geògraf. La intenció del llibre és desvetllar l’interrogant?

Amb Mallorca profunda? he volgut recollir la dualitat paisatgística i humana que vivim a Mallorca, però de manera literària i sempre amb un toc d’humor, perquè si no riem, estam cuits! Per tant, no tenia un objectiu didàctic. Pràcticament, l’única peça teòrica del llibre és el pròleg, on sí que don xifres i dades exactes al lector per a que se situï. Però el que pretenc amb ell, amb el lector, és que gaudeixi llegint.

 

– Els quaranta relats de Mallorca profunda?, són ficticis. Així i tot, s’inspiren en l’observació directa de la realitat. No és així?

Efectivament, hi ha molta ficció. No obstant, tothom hi coneixerà algú reflectit al llibre, ja que els quaranta relats estan protagonitzats per estereotips dels veïns que conviuen amb nosaltres, aquells a qui podem veure i sentir en les tertúlies de bar. De fet, les mateixes converses de bar mostren com ha canviat la nostra realitat. D’aquells pagesos tradicionals que es relacionen amb el concepte de “Mallorca profunda” ja no se’n troben. En canvi, sí que hi ha rotllades de marroquins, dones sud-americanes tenint cura dels majors, anglesos i alemanys que han triat Mallorca per jubilar-se…

 

– Tot i que els relats de Mallorca profunda? estan escrits en clau d’humor, se’n desprèn també una mica de melancolia. És cert?

Tot canvi comporta avantatges i desavantatges per a la població. A Mallorca en concret, i a Balears en general, el principal motor generador de canvi ha estat el turisme, la qual cosa ha dut canvis als pobles d’interior de Mallorca. La pagesia com a activitat econòmica pròpiament dita representa en aquests moments un u per cent. En qualsevol cas, si no fos per aquesta gent que es dedica a la pagesia, a temps parcial, complet o per hobby, no en quedaria res del paisatge mallorquí, del qual el turisme n’és el primer beneficiat.

 

– Parla de tradició versus modernització?

El turisme ha estat un dels factors acceleradors de la modernització de les Balears, i això en un moment determinat va dur a una pèrdua de la identitat balear pròpiament dita. Curiosament, a partir d’aquí també van reviscolar col·lectius que vetllen per les tradicions i costums pròpies. Per tant, si ens trobam davant una dualitat respecte la manera de viure la realitat. Per una banda, aquella part de la societat que pensa que el progrés i turisme són bons de totes totes; els que pensen que conservar allò tradicional és prioritari, i enmig els que ho volen tot, però amb mesura… El resultat és que vivim a una societat eclèctica que balla entre dos mons. Per a mi, el fet que aquesta dualitat pugui conviure és el que resulta fascinant i atractiu.

 

– Quin va ser el procés que va seguir per a escriure Mallorca profunda??

Doncs he estat devers vuit anys. Durant molts anys vaig investigar la toponímia, els principals informadors de la qual són persones majors, que per a mi tenen un llenguatge fascinant. Sentir-los, junt amb l’estudi dels canvis socials per la meva condició de geògraf, la reflexiói les ganes d’escriure han donar lloc a la publicació. Entrevistant les persones majors, vaig començar a prendre notes que més tard vaig transformar en relats. Quan en vaig tenir quaranta, els vaig dur a l’Editorial El Gall, i a hores d’ara ja en podem veure el resultat.

 

– Aquesta és la segona obra que té publicada amb El Gall Editor.Quina opinió li mereix la tasca de l’editorial mallorquina?

Molt bona. A banda que la feina és impecable, és un segell consolidat al territori de parla catalana, i per a un autor aquest fet és important. Per altra banda, aviat començarem la promoció directa de la publicació amb les presentacions arreu de Mallorca. Per a mi, les presentacions són primordials, ja que és el moment en què reps un feedback per part del públic. A més, els llibres són com les tomàtigues, al cap i a la fi, s’han de vendre, i les presentacions són el millor màrqueting possible.

“MALLORCA ERA LA ZONA DE L’ESTAT ESPANYOL MÉS MODERNA EN TERMES DEMOGRÀFICS”

Demà, dimarts 25 de novembre, a les 19.30 h. hi haurà la primera presentació del llibre “La lluita per la vida. Administració, medicina i reforma sanitària (Mallorca, 1820 – 1923)”. Es tracta d’un llibre que explica les causes i conseqüències de la modernització demogràfica mallorquina d’aquell moment; una societat molt semblant a la dels països més avançats d’Europa. Els seus autors, Isabel Moll, Pere Salas, Joana M. Pujadas i Eva Canaleta, expliquen el perquè d’aquesta publicació i els seus continguts. Demà, a la Sala d’actes de la Societat Arqueològica Lul·liana, arran de la presentació, hi haurà una bona oportunitat per conèixer més sobre la nostra història i “canviar tòpics sobre els nostre passat”, puntualitzen els autors.

Primera presentació de "La lluita per la vida"

Primera presentació de “La lluita per la vida”

Què us va portar a treballar junts en aquest projecte? El projecte és el resultat de més d’una dècada d’investigació històrica en el camp de la història de la sanitat i la demografia històrica a Mallorca durant l’època contemporània. Podem dir que es tracta d’un grup d’investigació consolidat dirigit per la Dra. Isabel Moll. Més concretament, podem afegir que hem realitzat una sèrie de projectes d’investigació I+D+i finançats per diversos ministeris que ens han permès realitzar la nostra tasca investigadora. També formam part del Grup d’Història de la Salut de les Illes Balears, amb altres investigadors com són Francesc Bujosa, Gloria Gallergo o Joan March, entre d’altres. Fins ara, però, ens havíem limitat a publicar els nostres treballs de forma dispersa a revistes especialitzades, capítols de llibre o comunicacions i ponències a Congressos sobre la temàtica, tant estatals com internacionals. Era evident que ens mancava una obra que sintetitzàs tots aquests anys de feina. (més…)

“QUALSEVOL LLIBRE DELS MEUS ÉS UN APÈNDIX D’AQUEST”

José Antonio Encinas. Autor de Corpus Cavernario Mayoricense.

José Antonio Encinas. Autor de Corpus Cavernario Mayoricense.

El pròxim divendres 7 de novembre, el Centre de Cultura de Sa Nostra acollirà la primera presentació del llibre Corpus cavernario mayoricense, de José Antonio Encinas, un llibre de 1.355 pàgines, en el qual es recullen més de 3.500 cavitats i 50 anys de feina: tota una vida. Tanmateix, però, el mateix Encinas, autor d’aquesta obra ingent, comenta que continua treballant amb noves coves, que té material i que, si no és en un nou llibre, serà a través de la seva web, però que donarà a conèixer els seus nous estudis. Amb el Corpus cavernario mayoricense damunt la taula, José Antonio parla sobre aquests 50 anys de passió per l’espeleologia.

L’espeleologia mai no ha estat la vostra professió. Com us explicau aquesta passió per l’espeleologia? He fet feina per a arqueòlegs, per a geòlegs… però períodes curts en què em sol·licitaven i aprofitava les vacances per fer-ho venir bé. Ara bé quasi tots els anys, per les vacances, me n’anava a expedicions als Pirineus, a Àfrica… Em vaig criar en un col·legi d’auxili social a Nerva, al costat de les mines de Rio Tinto, el complex miner de coure més important de tot Europa. Allò està ple de mines i, és clar, els nins tot és curiositat; veus un forat negre i te mors de gana, encara que tenguis una porada, d’entrar-hi. Ens tiràvem dins pous… fèiem animalades… Però aquesta afició se veu que em neix d’aquesta època.

Més enllà de baixar a les coves, també us agrada descobrir i difondre informació? Amb els meus germans, anàrem a les coves del Drac, a les d’Artà… i jo vaig veure que, per tot, tenien uns plànols i uns llibrets. Jo ho anava comprant i així vaig començar a voler saber més i més, però, creient que hi havia quatre o cinc coves, aviat es convertiren en vint-i-cinc o trenta, i, quan me’n vaig témer, tenia un caramull de fitxes i ja no me podia aturar…

(més…)

“FAIG UNA POESIA VERTADERA”

Escriu, llegeix, tradueix, toca el piano, recita. A vegades composa. Laia Martínez i López està en constant creació. Literària. Cultural. Arriba a Mallorca al 2009 atreta pel que aquí s’escriu i es llegeix. Comença a llegir i entendre autors mallorquins. I escriu.  Allò que pensava que simplement omplia spots publicitaris d’Estrella Dam l’acaba fascinant. El ritme de vida, el paisatge, la gent. En surt l’àlbum-poema L’estiu del tonight tonight que guanya l’Art Jove de Poesia 2010 i es publica amb El Gall Editor. Demà, a Campos, en el marc del recital de Poetes de Mallorca en llegirà una selecció. També d’altres poemaris seus i alguns d’inèdits, perquè li agrada veure com funcionen.

(més…)

NICOLE BROSSARD PRESENTARÀ EL SEU POEMARI, “MUSEU DE L’OS I DE L’AIGUA”, DEMÀ A PALMA

allò que parlar significaencara

quan les nostres mans insisteixen

sota el caos fractal

ce que parler signifieencore

quand nos mains insistent

au-dessus du chaos fractal

 

La llibreria Quart Creixent de Palma (carrer de’n Rubí, 5) acollirà demà horabaixa, dimarts 29 a les 20.30 h., la presentació del poemari Museu de l’os i de l’aigua (El Gall, 2013), de l’autora canadenca Nicole Brossard. La poetessa ha viatjat expressament des de Mont-real a Palma per a presentar aquest poemari. Avui farà aturada a Barcelona per a donar-lo a conèixer allà, en concret, a les 19.30 h. a la llibreria Jaimes.

Nicole Brossard és una de les figures literàries més destacades del seu país. Poeta, novel·lista i assagista, ha publicat una trentena llarga de llibres. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües (entre elles, el català: Instal·lacions, 2005) i ha merescut el reconeixement dels més prestigiosos premis. És membre de l’Acadèmia de les Lletres del Quebec.

La seva poesia és una reflexió sobre la creació i la creativitat (sobretot en les dones) alhora que l’intent de dur el llenguatge poètic en els seus límits, tot explorant noves maneres de dir. Aquesta cerca constant inscriu l’obra de Brossard dins dels corrents de la modernitat poètica, en què el discurs apareix fragmentat –construït a la manera d’un patchwork– i la sintaxi forçada al màxim, la qual cosa dóna com a resultat un llenguatge tens i complex, novedós, on no hi té cabuda la metàfora –com no sigui que tot el seu llenguatge és una gran metàfora dels conflictes del món, especialment el de les dones. En la seva poesia hi sura una atmosfera de sensualitat –subtil o explícita– que sovint entra en conflicte amb la duresa de la realitat a què fa referència el text.

Aquesta edició de Museu de l’os i de l’aigua és una forma important d’enriquir el patrimoni literari en llengua catalana i, sobretot, fer parlar en la nostra llengua una de les veus més agosarades i innovadores d’una cultura (la quebequesa) que, en tants aspectes, pot ser comparada a la catalana.

La presentació també comptarà amb la intervenció d’Antoni Clapés Flaqué que s’ha fet càrrec de la traducció.

Altres traduccions D’ANTONI CLAPÉS són:

Tomba de Lou, de Denise Desautels. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2011.

Allò doncs, de Danielle Collobert. Amb Víctor Sunyol. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2009.

La presència pura, de Christian Bobin. Les edicions del Salobre. Pollença: 2007.

Gran Hotel d’Estrangers, de Claude Beausoleil. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic : 2007.

Confabulacions, de Carlos Vitale. Edicions 1010. Barcelona: 2006.

Instal·lacions, de Nicole Brossard. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2005.

Sísif, d’Alphonse Rabbe. The Barcelona Review núm. 34.

Sentit i essència. Recorregut d’un pensament i d’una obra o l’itinerari de Pic Adrian, de Roger Prevel. Amb I. Casals. H-AAC. Vic: 2001.

Metamorfosi del silenci, de Pietro Civitareale. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2001.

“LA POESIA ÉS EL GÈNERE. NO N’HI HA D’ALTRE. BLAI BONET JA HO DEIA”

Pau Vadell VallbonaPau Vadell Vallbona (Santanyí, 1984) és escriptor, poeta i traductor. Membre fundador del col·lectiu Pèl Capell, coeditor de l’antologia “Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans”, organitzador de quatre homenatges a Blai Bonet i participant en centenars de recitals poètics arreu del món. Ara s’ha encarregat de l’edició revisada dels dietaris de Blai Bonet, “Els Ulls / La Mirada” (El Gall, 2014).

 

 

 

 

  • Nascut a Santanyí i també escriptor. Són similituds compartides amb Blai Bonet. Què significa per tu la seva figura? Pot semblar un fet xovinista, però veient com n’és d’important per tanta gent la figura i el geni de Blai Bonet, n’estic ben orgullós. Vaig conèixer la seva obra de Blai Bonet a través de Pere Munar, quan em va regalar el llibre Sonets, que acabava de sortir pòstumament. Em va submergir dins les curolles d’escriure més. Una empenta enèrgica. El fet de no haver-lo conegut físicament m’ajuda a veure més la integritat de la seva obra i no les debilitats del tracte personal, tot i que degué ser meravellós.
  • Has organitzat quatre homenatges a Blai Bonet. En què consistiren? Als dotze anys ja col·laborava amb l’A.C. Es Majoral i la revista local Dies i coses. Des d’aquestes associacions vaig tenir la plataforma i l’ajut necessari per poder fer els homenatges a Blai Bonet. El primer dels homenatges va ser a Consolació. Vaig convidar Biel Mesquida a dir Blai Bonet, a Margalida Pons a parlar de Blai Bonet i a les Llunàtiques a cantar Blai Bonet. Tot plegat va ser un acte multitudinari i molt emotiu. Vam repetir a Calonge i el darrer fou un vermut a Cala Figuera, el darrer lloc on va viure. A Blai Bonet cal llegir-lo. Si es llegeix als actes, és èxit segur. Posteriorment amb el col·lectiu Pèl capell i amb el PEN Català també hem fet lectures, traduccions a l’italià… Blai Bonet en expansió.
  •  T’has inspirat alguna vegada en la seva obra? Sempre dic que el meu primer llibre Quan salives és Blai Bonet però mal escrit. Té la mateixa ambientació i el mateix escenari. Després ha anat influint sempre, a tots els llibres hi ha hagut la seva petjada.
  • Com a escriptor, en quin gènere literari et sents més còmode? La poesia és el gènere. No n’hi ha d’altre. Blai Bonet ja ho deia. Hi ha poesia en prosa, poesia en vers i poesia escènica, però tot és poesia. Quasi sempre escric poesia en vers. He fet algunes incursions en la poesia en prosa, però pens que ara no és el moment de la narrativa. Vaig dispers i desenvolupant molts projectes nous que m’ocupen tot el temps.
  • Tens experiència en el món editorial. Però, com ha estat per tu fer una edició revisada de Els Ulls/La MiradaHa estat un gran repte i una responsabilitat molt gran. Som historiador i gestor cultural de formació, però ho havia de fer per justícia. Feia molts d’anys que l’obra de Blai Bonet rodava per les editorials i hi ha un punt que s’han d’agafar els reptes i tirar endavant. Revisant en Blai he après molt en tots els aspectes, fins i tot de la cultura santanyinera amagada, de la vida dels meus padrins i parents.
  • Què n’opines del resultat final? En edicions tan grans segurament sempre es poden trobar emperons, però crec que ha millorat molt de l’edició dels anys ’70. En qualsevol cas, la meva tasca ja la jutjaran els lectors. Pel que fa a l’edició és bella, de qualitat i ben acompanyada. Porta un text excepcional de la doctora i investigadora Margalida Pons. Un text que situa molt bé al lector per gaudir més els dietaris. La fotografia de portada és el retrat més bell que s’ha fet mai d’un autor català i és de Toni Catany, que per pocs mesos no haurà pogut veure l’edició, i estic segur que n’hagués estat molt content del resultat.
  • Divendres es presentà a Santanyí i dimecres a Barcelona. Com valores les presentacions? La presentació d’un llibre sempre és molt important per saber quin circuit i quina vida llibretera tendrà. Ara que tot va molt ràpid i no hi ha concessions comercials, les presentacions serveixen per posar els peus a terra i poder defensar la proposta. En el cas de Blai Bonet no cal defensa, és esplèndid i es defensa sol, però l’autor té una sèrie de seguidors que li professen culte i és interessant compartir emocions i conversa amb ells.
  • Per acabar, ens pots oferir el teu punt de vista sobre el panorama editorial en català? Les editorials grans han començat tan sols a editar brossa, productes comercials amb carències literàries. Per tant, s’han descapitalitzat de l’excel·lència literària i per tant han atomitzat el mercat. Han sortit en pocs anys múltiples microeditorials que han agafat el relleu. Publiquen bé, amb esment; cuidant l’autor i el lector. Són petites i han d’assumir un risc molt alt, per tant, hi tenen molta més cura. Tot i que han baixat les vendes, no és una cosa només del llibre, és un fet generalitzat i entenc que mentre no s’aclareixin els de les noves tecnologies amb com volen fer els e-books i tot plegat, crec que el llibre tendrà bona salut.

(més…)

Santanyí acull la primera presentació de “Els ulls/La Mirada”, de Blai Bonet

El passat mes de març, El Gall Editor va afegir un nou títol a la col·lecció de narrativa El Cabàs,  els dietaris de Blai Bonet “Els ulls” i  “La mirada”, editades conjuntament en una edició revisadaSón dues obres de caire biogràfic de l’escriptor Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 1926-1997), poeta, narrador i crític i un dels pocs autors en llengua catalana que ja fou considerat un geni de ben jove. La seva força expressiva i un llenguatge sensual i renovat el col·loquen com a trencador de la tradició de l’Escola Mallorquina.

“Per llegir Els ulls La mirada cal, doncs, que trabuquem termes que crèiem tan arrelats com vidarecord i experiència i els reomplim amb una nova càrrega semàntica. Rompre amb el sentit comú de les paraules per posar de manifest l’arbitrarietat d’allò que anomenam significat és una de les maneres de fer comunitat. I deixar el llenguatge arranat en el grau zero, la primera mesura per a la seva reconstrucció”, diu Antoni Xumet, poeta i editor.

La publicació es presentarà demà, divendres 4 d’abril, per primera vegada. L’acte tendrà lloc al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet de Santanyí, a les 20.30 h. i comptarà amb la presència del vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Joan Rotger Seguí; el Batle de Santanyí, Llorenç Galmés i l’editor, Gracià Sánchez. A més, hi intervindran Pau Vadell, que ha tengut cura de l’edició, i l’escriptor, Biel Mesquida Amengual, que posarà veu a fragments dels dietaris. Al següent enllaç, podeu trobar un avanç de les lectures, en aquesta ocasió, en veu d’Antoni Xumet: https://soundcloud.com/elgalleditor/blai-bonet-1

Però l’edició ha comptat amb altres gran col·laboracions que l’han fet possible, com ara, la fotografia de la coberta, signada per Toni Catany, o el pròleg a càrrec de Margalida Pons, del qual en reproduïm un fragment a continuació, per tal d’anar obrint boca.

“Hi ha, tanmateix, una altra mena de lectura: la de qui es disposa a deixar-se copejar pel text, la de qui aguanta les seves estrebades, la de qui ha de córrer per seguir les fues d’un pensament escàpol, la de qui reconeix la deriva no com una pèrdua sinó com una forma de generació. Potser aquesta lectura és menys enlluernadora. Potser, també, més real. Blai Bonet va dir en una ocasió que el seu pensament era una continuïtat des del principi fins al final. La seva aspiració manifesta és construir una mirada completa, capaç de percebre la totalitat del jo que la genera, però també d’assumir la seva radical incoherència. “Sóc jo potser just En Blai de pro? / No sóc també En Blai d’enfora?”, es demana en El Jove. Aquest és, també, el sentit del poema “Déu company”, de Cant espiritual, on, per a escàndol de pusil·lànimes, la inicial animalització del jo poètic (“Jo som el vostre ca que bava”) es transforma, al final, en una animalització de Déu (“I Vós, Senyor […] / estau com un ca fidel,/ llepant-me aquestes nafres”), justament perquè el diví i l’humà són percebuts com una mateixa cosa. Com els extrems d’una mateixa cosa.”

“ELS PERSONATGES DEL LLEGENDARI MALLORQUÍ SÓN FASCINANTS”

 

Caterina Valriu  (1)

Caterina Variu és llicenciada en Filologia Catalana per la UIB, on imparteix classes de literatura Catalana. Arran de la seva tesina sobre l’antic carnaval de Mallorca començà la seva dèria per a la investigació i la publicació de llibres de caire històric, sempre en llengua catalana. Catalina combina des de fa anys la docència i la investigació amb la tasca de contar contes, tant a grans com a petits.

Quan començà a escriure? Vaig començar de ben jove, quan encara estudiava. Vaig fer un treball sobre cançoner popular i gloses polítiques en temps de guerra, que va agradar molt al meu professor, en Biel Majoral, i es va publicar a la revista Randa.

És aquí on comença el seu interès per la investigació? Un poc més endavant. Per ser concrets, al 85 vaig escriure la tesina i va ser quan vaig començar la feina de recerca sobre l’antic carnaval a Mallorca. La feina la vaig fer tota en base a fonts orals. I d’aquí és d’on han sorgit les dues línies d’investigació que he treballat sempre: la literatura infantil i juvenil i la literatura oral.

Del treball d’investigació de literatura infantil i juvenil, és  d’on surt el seu alter ego, na Catalina Contacontes? És un personatge que ha sorgit arran de la meva feina. Quan vaig fer pràctiques, contava contes als meus alumnes com a material didàctic.  Vaig veure que era el moment en què millor s’ho passaven, i jo també. Després, una amiga bibliotecària em va demanar que fes una sessió a la Biblioteca de Crist Rei d’Inca. D’això fa 28 anys i encara segueix viva.

Tornant a la investigació de la literatura oral, s’ha especialitzat bàsicament en l’estudi de la llegenda. No és així? Sí. Amb els grans personatges del llegendari mallorquí. Tots són fascinants.  Per a estudiar-los partim sempre de la literatura oral i completam el material amb fons de la literatura culte i fonts històriques, en base a les que concretam els materials sobre el terreny.

Amb el Gall, té publicats “Sant Vicenç Ferrer a Mallorca” i “El Comte Mal, entre la història i la llegenda”, tots dos junt amb Tomàs Vibot. Com valora la co-autoria? És realment enriquidor. Sempre ajuda un segon punt de vista. Per altra banda, amb en Tomàs ens complementem. Ell és qui controla la part de Patrimoni, mentre jo m’encarreg d’altres tasques com la redacció.

El Comte Mal… Sant Vicenç Ferrer… dos personatges ben diferents. Què destacaria de cada un?Efectivament. De fet, en un principi la nostra intenció era mostra en un mateix llibre la cara i la creu dels personatges llegendaris. Però el material era tant que s’han convertit en dos. Sant Vicenç Ferrer és la llegenda positiva, el predicador i convertidor d’ànimes, mentre que el Comte Mal és el personatge maleït. Amb el Comte Mal es dona quelcom insòlit; la simbiosi entre un personatge llegendari, el Comte Arnau, amb una figura històrica, Ramón Burgés Safortesa. Per això té molts ingredients per a ser interessant. Tot i les diferències, entre un i altres, hem cercat espais territorials de confluència i n’hem trobat u, al desaparegut convent de Sant Domingo de Palma on Sant Vicenç s’hosteja i hi predicava i on va ser enterrant El Comte Mal.

En aquests moments, estau en plena promoció de El Comte Mal. Com valora les presentacions? La resposta del públic és molt bona. Penso que és precisament per aquest punt de morbo que té la història del Comte Mal. Les presentacions són una bona eina per contar-la i al públ8ic sempre els resulta agradable.

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ ACOLLÍ LA PRESENTACIÓ DE LEC

LEC

El grup d’editorials independents en llengua catalana, Llegir en Català (LEC), va tenir el seu lloc a la setmana del llibre en català. Ahir, dilluns 3 de març, Gracià Sánchez, de El Gall Editor i Ilya Pérdigo, de Alrevés/Crims.cat, foren els encarregats de presentar aquesta iniciativa, que ja compta amb un any de vida. Els acompanyà Biel Mesquida, que exerceix de padrí jove del grup.

La presentació començà amb la intervenció de Ilya Perdigo, que va fer un breu resum dels objectius LEC. Va dir que aquesta associació és necessària per a “defensar la publicació original en català, les traduccions al català i aconseguir més visibilitat dels més de 10.000 títols anuals que es publiquen en català”. En definitiva, aconseguir més visibilitat de cara al lector, als mitjans de comunicació i a les llibreries.

Gracià Sánchez intervingué en segon lloc i va recordar quins són els fonaments d’aquest grup.  Qui son, què fan, a qui es dirigeixen o què pretenen  foren algunes de les qüestions que respongué l’editor pollencí. Llegir en Català és un grup d’editorials independents que publiquen en llengua catalana. Tot i no compartir estructura empresarial, s’han associat per difondre  millor els llibres respectius, amb l’esperit de sumar forces de manera cooperativa, guanyar visibilitat i contribuir a enfortir el sector. Actualment formen  part de Llegir en català aquestes editorials: Alrevés/Crims.cat, L’Avenç, Edicions Saldonar, Fragmenta, El Gall Editor, Gregal, LaBreu Edicions, Llibres del Delicte, Meteora, Periscopi i Raig Verd Editorial.

Per acabar la presentació, el padrí jove del grup, Biel Mesquida, explicà que la unió d’aquestes ha resultat d’allò més positiva.  Mesquida parlà de “Llibrediversitat” i explicà que són precisament les diferències entre les editorials que formen part del grup, el que fa atractiva la idea de la seva unió.

Mesquida, insistí en què iniciatives com Llegir en Català són necessàries per consolidar la difusió de les edicions i arribar als lectors més exigents. Així mateix, volgué  destacar la feina dels editors. “Conec la seva vocació, la correcció lingüística i qualitat literària amb què publiquen, conec la passió amb la que treballen cada dia aquestes editors”, digué. Per acabar, Biel Mesquida cità el seu llibre preferit de cada editorial de Llegir en Català.

Acabades les intervencions, els editors repartiren els nous catàlegs de Llegir en Català on s’hi poden trobar les novetats de cara a la primavera de 2014, que es pot consultar http://issuu.com/llegirencatala/docs/cataleg_lec_primavera_14.

ELS 10 DE MESQUIDA

  • Alrevés/Crims.cat: Talgo, de Vassilis Alexakis
  • Edicions del Periscopi: Un viatge a l’Índia, de Gonçalo M. Tavares
  • Labreu Edicions: El terra i el cel, de Eduard Escoffet.
  • Edicions Saldonar: La tercera illa. Poesia Catalana de l’Alguer (1945 – 2013). Edició de Joan-Elies Adell.
  • El Gall Editor: Museu de l’òs i de l’aigua, de Nicole Brossard.
  • L’Avenç: Literatura i Societat. La construcció d’una cultura nacional, de Jordi Castellanos.
  • Editorial Meteora: Joan Perucho. Poesia 1947-1956, de Joan Perucho.
  • Llibres del delicte: Les mans del Drac, de Sebastià Bennassar
  • Raig Verd Editorial: 14, de Jean Echenoz
  • Editorial Gregal: Els senyors del poder, d’Imma Cabré

EL GALL EDITOR , PRESENT A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

El Gall Editor serà present a la Setmana del Llibre en català, que tendrà lloc des del 28 de febrer al 9 de març, a La Misericòrdia de Palma.

Imatge

Sembla ser que enguany el Consell de Mallorca ha volgut fer les paus amb els llibreters i editors mallorquins i s’ha posat al dia dels pagaments. La fira, comptarà doncs amb una ajuda econòmica de 18.000 euros. Precisament per això, se li ha pogut donar l’anomenada que li toca, després d’haver-ne celebrat una versió d’allò més reduïda l’any passat.

Pel que fa a l’editorial pollencina, hi participarà amb tres activitats. En primer lloc, dilluns 3 de febrer, a les 18.00 h. l’editor Gracià Sànchez Font presentarà  l’Associació d’Editorials Independents “Llegir En Català”, del qual El Gall Editor en forma part. Hi seran presents l’escriptor Biel Mesquida, que farà de padrí de l’acte, i Ilyà Pérdigo, editor d’Alrevés/Crims.cat.

Llegir En Català (LEC) és un grup d’editorials independents que publiquen en llengua catalana. Tot i no compartir estructura empresarial, s’han associat per difondre  millor els llibres respectius, amb l’esperit de sumar forces de manera cooperativa, guanyar visibilitat i contribuir a enfortir el sector. Actualment formen  part de Llegir en català aquestes editorials: Alrevés/Crims.cat, L’Avenç, Edicions Saldonar, Fragmenta, El Gall Editor, Gregal, LaBreu Edicions, Llibres del Delicte, Meteora, Periscopi i Raig Verd Editorial.

Seguint amb les activitats de la Setmana del llibre en català, a les 19h, el responsable de El Gall també participarà en la taula rodona  “Els lectors i les editorials a Mallorca”, junt amb Joan Rotger, Lleonard Muntaner, Pau Vadell. El debat será Moderat per Josep Maria Nadal Suau. Per acabar amb la participació a la Setmana del Llibre en Català, dimecres 5 de març a les 19.30 h. es presentarà “El Comte Mal, entre la història i la llegenda”, de Caterina Valriu i Tomàs Vibot.

A més de les editorials que en aquests moments es troben en actiu a Mallorca, un total de vuit llibreries s’afegiran a aquesta cita, que enguany complirà la seva 32 ena edició. En concret, han confirmat assistència Llibres Mallorca, Literanta, Àlia, Drac Màgic, Embat, Agapea, Quart Creixent i la Llibreria Lluna.