Autor: elgalleditor

«Un poema no pot lluir ostentosament les seves característiques retòriques»

El Temps, Pere Antoni Pons 26/05/2016

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984) és poeta, historiador i dramaturg. El seu nou llibre de poemes es titula ‘Obagues i solanes’, ha estat publicat per El Gall Editor i es caracteritza per oferir una poesia de textures contundents, fonèticament i rítmicament variada, d’aires atemporals.

Em fa l’efecte que beu d’una tradició literària catalana no gaire tinguda en compte pels nous poetes: cita Puig i Ferreter, Verdaguer…

-Aquests autors hi són, però n’hi ha d’altres. Hi ha Foix, Brossa, Vinyoli, Blai Bonet… Tots tenen una idea molt compromesa de la poesia. Intenten que els seus poemes no tinguin cap vers sobrer. Sigui com sigui, crec que tinc un bagatge bastant heterogeni. Inclou tota la poesia que busca el joc però també els replecs de l’emoció i que es fa a través de la síntesi i de la consciència.

-La consciència formal, vol dir?

-Sí. Però sense oblidar que, quan un poema funciona millor, és quan menys es nota que ha estat molt treballat. Un poema no pot lluir ostentosament les seves característiques retòriques.

-La forma ha de ser utilitària?

-Ha d’estar al servei de la veu poètica. Els aspectes formals d’un poema són com un taller. Així com l’escultor té l’escarpra, la maça grossa i la petita, i tantes altres eines, el poeta té les eines del llenguatge.

-És un llibre breu, vint-i-un poemes.

-L’he escrit durant un procés molt dilatat en el temps, d’uns quatre o cinc anys. Tots els poemes han estat llegits, rellegits i corregits desenes de vegades. El llibre va arribar a tenir cinquanta poemes, però hi ha hagut un procés de depuració i ha quedat amb vint-i-un. Ha tingut diverses versions definitives que, a la fi, vaig acabar descartant.

-Hi ha poquíssimes referències a objectes, situacions o idees que permetin ubicar els poemes en l’estricta contemporaneïtat.

-No és deliberat. És cert que els poemes estan situats en un espai-temps indeterminat, però no em molesta. Si han sortit així és per alguna raó. Potser perquè buscava un espai d’indefinició, de magma inconcret. L’excessiva concreció no m’interessa, com a lector de poesia. Quan parlo d’excessiva concreció faig referència a un abús de l’ara i aquí.

-La musicalitat dels poemes és un punt esquerpa, rústega, cacofònicament eufònica. Com un revival modernista.

-L’etiqueta em sembla fantàstica, encara que segurament jo no l’hauria posada, per reduccionista. De totes maneres, m’agrada que la meva poesia s’associï a un revival modernista. Hi ha autors modernistes que m’interessen molt: Víctor Català, Santiago Rusiñol, Pous i Pagès, l’etapa inicial de Puig i Ferreter…

-Els poemes del llibre no declaren sentiments ni descriuen situacions ni exposen idees. Més aviat creen realitats verbals.

-Un tema del llibre és el dualisme. D’aquí ve el títol: Obagues i solanes. Volia tractar la qüestió de com els humans hem intentat crear binomis antagònics a partir dels quals estructurar el pensament. I explicar la fal·làcia que hi ha al darrere.

-Potser el poemari, sobretot en els seus aspectes formals, ha estat influït per la seva tasca com a historiador.

-Els quatre anys que vaig passar absorbit fent la tesi són els de la gestació d’aquest llibre. La tesi es titula El conflicte social en el teatre català en el tombant de segle. 1890-1909. Identitat de classe, moral social i debat polític. Vaig fer un corpus de més d’un centenar d’obres, que en molts casos no vaig poder localitzar, sobretot perquè moltes no s’havien editat mai i s’havien representat només una o dues vegades. Aquestes obres serveixen per fer la fotografia d’un estat de coses, d’una època molt moguda en què es produeixen la introducció d’Ibsen a Catalunya, el moment àlgid del Modernisme, moltes tensions greus dins l’estructura de l’Estat espanyol (unes tensions que van ser provocades per la caiguda de l’imperi colonial, per les primeres dificultats serioses del règim caciquista, pel terrorisme anarquista i la Setmana Tràgica…). Totes aquestes qüestions són presents al teatre, i tots els dramaturgs -sigui quina sigui la seva ideologia- intenten opinar, influir i fer política.

“EN  POESIA,  ETS  TU  DESPULLAT  CONTRA EL PAPER”

Marcel Riera és un apassionat de l’escriptura, i la lectura. Durant gairebé les dues hores que vam estar parlant, em va recitar una pila de noms d’escriptors, que jo –ignorant!- no havia sentit a dir mai. És apassionat, i erudit, i un home peculiar, d’aquells que val la pena conèixer i que no passen mai desapercebuts.

Treballa al Parlament de Catalunya, no vaig entendre ben bé què hi fa, però quelcom important, segur. Em va dir que al lloc que ocupa hi havia arribat després d’una excedència per dedicar-se a la política. Ha estat quatre anys alcaldable per CIU a l’Ajuntament de Badalona. És independentista, lliberal conservador.

En la vessant literària, tradueix, fa col·laboracions editorials amb el Cercle de Viena i escriu poesia, tasca amb la qual ha guanyat el Premi de Poesia Joan Alcover 2015, amb el poemari Occident , editat per El Gall a la col·lecció de poesia en llengua catalana, Trucs i Baldufes.

Marcel Rieera (3)

 – Pel que es dedueix de la seva biografia, té una intensa trajectòria professional no necessàriament vinculada a la literatura. Com comença a escriure? M’hi vaig posar tard, eh! però així vaig estalviar a la humanitat la mala escriptura de l’adolescència. Efectivament, jo treballo al Parlament de Catalunya, però durant uns anys em vaig dedicar a la política. Quan la vaig deixar, vaig sentir que la poesia tornava a mi després de molts anys. Un dia, conduint, em vaig haver d’aturar, marejat, i com si fos una nàusea vaig sentir una necessitat molt forta de començar a escriure. Necessitava treure de dins allò que feia massa temps que no sortia. Aleshores vaig agafar un bolígraf i un tros de paper i em vaig posar a escriure.

(més…)

Els autors de El Gall Editor signen llibres per Sant Jordi

El pròxim dissabte 23 d’abril serà Sant Jordi, la festivitat del llibre per excel·lència. Per tal d’apropar els llibres als lectors i contribuir a la celebració d’aquesta Diada, alguns autors de l’editorial El Gall, signaran exemplars dels seus llibres.

Des de l’editorial, hem volgut fer una selecció de les darreres obres publicades, les més novetoses al catàleg editorial. Per això, comptarem amb la presència de Climent Picornell, autor de Mallorca profunda? Quaranta relats de la Mallorca interior?, un assaig en forma de relats sobre el Pla de Mallorca que ha tingut un gran èxit entre el públic.

De la mateixa col·lecció, Els Fiters, és la darrera obra de Tomàs Vibot, autor fidel a aquesta casa, La possessió mallorquina. Arquitectura, explotació i quotidianitat, un llibre més oportú que mai en aquests moments, ja que es tracta d’una profunda radiografia de com s’explotaven i com es vivia a les possessions de la Mallorca preturística.

Per altra banda, a Barcelona, es comptarà amb la presència de dos poetes, les obres dels quals han estat incloses recentment al catàleg del Gall, a la col·lecció de poesia en llengua catalana, Trucs i Baldufes. Es tracta de Marcel Riera, amb el poemari Occident, Premi Joan Alcover de Poesia 2015, i de Joan Tomàs Martínez, amb el poemari Obagues i Solanes. Ambdós imprescindibles.

 

EL GALL PUBLICA EL POEMARI “OCCIDENT

 

El Gall Editor acaba de publicar el poemari Occident, de Marcel Riera, que ha estat guanyador del Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover. El poemari està inclòs dins la col·lecció de poesia en català Trucs i Baldufes.

occdident

El llibre ja és als punts de venda habituals al preu de 14 euros.

 

Potser sigui veritat que la meta de tot viatge és la tornada. Ho és tant o més que en el que ens proposa Marcel Riera no hi ha retorn possible; un cop donada la primera passa, els camins ens menaran per sendes ignotes, adreçades totes cap al coneixement a través d’un discurs, sostingut i reflexiu, deutor de la més pura tradició poètica anglosaxona.

Occident no és un espai geogràfic, o ho és, en un sentit més mental que no pas real. Les imatges flueixen —amb el poder transformador de les aigües del riu d’Heràclit—; i no aniríem molt errats si comparéssim aquest viatge amb la recerca kavafiana de la Ítaca mítica pel que té de formació, de vida, de saviesa.

Marcel Riera, va néixer el 1956 a Badalona i és Llicenciat en Filologia. Com a autor ha publicat els llibres BDN, la ciutat possible (1999), Lluny (2006), L
’edat del coure
(2008) i Llum d’Irlanda (2012). Ha tingut cura de les edicions Vols venir tu, rabadà? El cançoner tradicional de Nadal (2015) i Dóna’m la mà. Cinquanta poemes d’amor. (Tria i traducció) (2016). És remarcable, també, la seva vessant com a traductor de l’anglès amb els següents títols El riu de Rumer Godden (2007), Finestrals de Philip Larkin (2009), La marca de l’aigua de Joseph Brodsky (2011), Versions de Bai Juyi (2013) i El nen perdut de Thomas Wolfe (2014). Ha estat mereixedor dels següents premis literaris: Premi Ciutat de Martorell, 2007; Premi Carles Riba, 2011; Premi Extraordinari 1714 dels Jocs Florals de Barcelona 2014; Premi Joan Alcover, 2015. Co-dirigeix la col·lecció de clàssics moderns “El cercle de Viena”.

 

TOMÀS  VIBOT  EDITA UN NOU ESTUDI SOBRE  LA POSSESSIÓ MALLORQUINA

 

possesiomallorquinaTomàs Vibot torna a El Gall Editor amb un nou assaig, “La possessió mallorquina. Arquitectura, explotació i quotidianitat”, inclòs a la col·lecció Els Fiters.

“Des d’un punt de vista històric, el camp mallorquí no es pot entendre sense les possessions”, diu l’investigador, qui és autor d’un bon grapat d’estudis històrics, molts d’ells publicats amb l’editorial mallorquina, El Gall.

En un moment com el que vivim ara, quan la desconnexió de l’home respecte de l’àmbit rural és força acusat, aquest nou títol resulta més oportú que mai ja que es tracta d’una profunda radiografia de com s’explotaven i com es vivia a les possessions de la Mallorca preturística. Es tracta, doncs, d’un treball que apropa el lector a la realitat quotidiana del camp mallorquí de fa tan sols uns decennis.

Tomàs Vibot és filòleg, escriptor, investigador i promotor cultural. Per això, “La possessió mallorquina” està basat en la documentació arxivística, bibliogràfica i de tradició oral.

En concret, es descriuen els aprofitaments agrícoles, des dels cereals a la vinya, passant pels figuerals, olivars i els horts, així com també l’explotació del bestiar. Així mateix s’analitzen els recursos procedents del bosc, de la muntanya i de la mar així com també altres àmbits com la caça o les primeres indústries que s’instal·laren en alguns latifundis al segle xix.

 

Més informació sobre el títol i l’autor a www.elgall.es.

“PER A MI ESCRIURE ÉS UN GUST. NO CALEN UNES CONDICIONS ESPECIALS”

Joan Tomàs Martínez, autor de "Obagues i solanes".

Joan Tomàs Martínez, autor de “Obagues i solanes”.

Historiador, poeta i teatrero. Joan Tomàs Martínez és el darrer fitxatge de El Gall Editor amb el poemari Obagues i Solanes, novetat de poesia incorporada aquesta temporada a la col·lecció Trucs i Baldufes.

Joan Tomàs Martínez és Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat.

Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat. Com a poeta, ha participat en diverses antologies i ha guanyat un grapat de premis. Ha escrit teatre i l’ha fet representar mitjançant la creació d’una companyia pròpia. També ha “jugat a ser editor”, diu, i ara treballa en cooperació internacional.

És bon conversador, tot i que mesura les paraules. És puntual, però un tant políticament incorrecte. Tanmateix, en poesia, tot és permès, i si no, ho deixam per a l’off de rècord.

– Malgrat la teva joventut, tens un grapat d’obres publicades. Com comences a escriure? No hi ha un moment fundacional en què començ escriure. Vaig començar a escriure a primer o segon de primària i no m’he aturat mai. Pens, que tothom ho podria fer, amb major o menor fortuna, si no ho deixàs de practicar. L’escriptura és com qualsevol altra habilitat que si es cultiva dóna els seus fruits. (més…)

LA INFLUÈNCIA DEL IAMBE HA ARRIBAT INDIRECTAMENT FINS ALS NOSTRES DIES

El iambe grec arcaic és a l’origen de la poesia satírica. Un gènere d’invectiva, però també de comicitat i diversió en l’ambient de la festa, amb un afany de renovació que es transforma sovint en una exigència de justícia. Un gènere no exempt de risc, ja que és molt subtil la línia que separa la burla festiva de l’ofensa. El joc de paraules, la faula, la menció directa del sexe, del menjar i el vi, i altres elements molt diversos hi tenen cabuda. També el personatge mancat i pobre que, com a les rondalles, acaba per ésser el més enginyós. Una tradició que perdura i es desenvolupa en diferents línies: des de la comèdia d’Aristòfanes, la provocació dels cínics o la sàtira moralitzadora dels romans, a la novel·la picaresca, la glosa de picat o la cançó de protesta. El Gall Editor ha publicat per primera vegada al català una mostra de poesia iàmbica, inclòs en la col·lecció de poesia, Trucs i Baldufes. La traducció i coordinació de l’obra ha estat a càrrec de Maria Rosa Llabrés, llicenciada en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona. Aquesta ha estat la primera col·laboració que Maria Rosa Llabrés ha fet amb El Gall Editor. A continuació, ens explica l’experiència i el contingut de l’obra.

 

– Maria Rosa, vostè s’ha encarregat de la introducció, traducció i notes de “El iambe grec”. Ens pot definir breument el concepte de iambe?

El iambe és un concepte mètric en ell mateix, que es plasma en poemes composts per una síl·laba breu i una llarga. A banda de la forma, també té un contingut especial que caracteritza aquest gènere literari, que és l’invectiva, la sàtira, la broma… És poesia popular, per tant, es creava dins un context de festes populars o religioses, essent temàtiques recurrents el menjar, el vi, el sexe… Va començar com una poesia pròpia del poble, que després es va estendre a les classes nobles per a convertir-se en una forma literària pròpiament dita.

 

– La publicació presenta una mostra d’aquest corrent literari, no és així?

M’he volgut centrar en uns límits cronològics. Per tant, el recull és una mostra d’aquesta poesia dels segles VII i VI abans de crist. Per això estem parlant del iambe grec arcaic, que està a l’origen de la sàtira. És a dir, es consideren els primers exemples d’una sàtira literària, la influència de la qual encara ara es pot trobar indirectament reflectida a la novel·la picaresca castellana, a revistes de caricatures… Indirectament ha deixat el seu llegat, fins i tot, algú l’ha comparada amb el ritme actual que té el rap.

 

Com es recupera aquesta poesia?

La transmissió de la poesia iàmbica és bastant fragmentada ja que va arribar un moment en què els poemes foren censurats, per estar en contra del poder, per esser massa grollers, agressius… Molts poemes no estaven escrits i van desaparèixer però després, a principis del segle XX, s’anaren redescobrint a través de papirs antics o estudis gramàtics que en citen versos. Així, s’han anat fent treballs de recerca i investigació, i encara ara, s’estan fent noves troballes. El que he procurat jo és que el lector s’endugui una idea general del què és la poesia iàmbica, tant de forma com de contingut.

 

– Què hi ha aportat vostè a la publicació?

M’agrada fer traduccions literals però el grec, el grec arcaic, i la poesia iàmbica en concret, presenten una llengua i cultura molt allunyada de la nostra, i hem hagut de fer un treball d’acostament i actualització pensant en el lector. Val a dir, que la major part dels poemes que apareixen a “El iambe grec” han estat publicats per primera vegada en català. Així doncs, per tal d’acostar el gènere al públic, he fet una introducció on s’explica el iambe com a gènere líric, els orígens, els personatges i la pervivència. Llavors, ve una mostra dels autors que conrearen el gènere. Però per a cada un d’ells, a més de mostrar els poemes pròpiament dits, se n’ha fet una introducció per apropar més al context social de cada autor.

 

– I vostè, com s’introdueix a l’estudi d’aquest gènere tan particular?

He de dir que és la primera vegada que coordin un llibre específic de literatura iàmbica. A mi m’agrada la poesia grega, la lírica antiga i sí que havia publicat altres reculls de poemes lírics que em van dur a l’estudi de l’elegia i el iambe com a gèneres propis. Sobre elegia hi ha bastanta cosa feta, en canvi, el iambe té un interès per ell mateix i unes característiques pròpies, uns personatges… És un gènere poètic pròpiament dit i es mereixia una publicació.

 

– La primera en català, feta per El Gall. Com valora el resultat de l’edició?

Valor molt positivament la tasca, ja que és molt important que s’aposti per aquestes publicacions. El resultat ha estat una edició molt acurada, un bon llibre fruit d’una bona feina. Estic molt satisfeta que la meva primera traducció de iambe grec hagi tengut aquest resultat.

“VIVIM  EN  UNA  SOCIETAT  ECLÈCTICA  QUE  BALLA  ENTRE DOS MONS”

 

Climent Picornell, és escriptor i geògraf. Professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, de la qual fou vicerector, i on ha treballat diversos camps de la Geografia relacionats amb la seva didàctica, la cartografia, el turisme i els processos de canvi social que han incidit sobre l’illa, transformant la fesomia de Mallorca.

Interessat des de sempre en el periodisme i la literatura, ha estat director de la revista cultural El Mirall i col·laborador a diversos mitjans de ràdio, premsa escrita i televisió.Com escriptor compta amb nombroses publicacions, amb El Gall Editor, publicà al 2009 Apunts del Plade Mallorca, una obra que fluctua entre la poètica d’un món antic i un de nou que s’autodibuixa. Ara apareix Mallorca profunda? una reflexió literària, en forma de relats curts, que “intenten retratar aquest món dual, un adaptat als temps d’ara i un altre que, inevitablement, se’n va pel forat del rentador de la modernitat líquida”, com expressa el mateix autor.

 

 – Amb el títol del llibre, Mallorca profunda?, posa en qüestió una realitat. Quina?

El mateix concepte en sí de “Mallorca profunda”. Segons el meu parer, és un invent de la gent que precisament no hi viu a la Mallorca interior i no la coneix. Se’n refereixen així els que hi passen per damunt, els ciutadans, podríem dir. Però si un hi viu, pot observar que aquesta Mallorca ja ha passat fa estona i el concepte de globalització també s’ha instaurat a la Mallorca de l’interior. No obstant, ho he volgut deixar en un interrogant ja que la “Mallorca profunda” que ens ve al cap encara es pot trobar en paisatges i moments puntuals.

 

– Vostè és geògraf. La intenció del llibre és desvetllar l’interrogant?

Amb Mallorca profunda? he volgut recollir la dualitat paisatgística i humana que vivim a Mallorca, però de manera literària i sempre amb un toc d’humor, perquè si no riem, estam cuits! Per tant, no tenia un objectiu didàctic. Pràcticament, l’única peça teòrica del llibre és el pròleg, on sí que don xifres i dades exactes al lector per a que se situï. Però el que pretenc amb ell, amb el lector, és que gaudeixi llegint.

 

– Els quaranta relats de Mallorca profunda?, són ficticis. Així i tot, s’inspiren en l’observació directa de la realitat. No és així?

Efectivament, hi ha molta ficció. No obstant, tothom hi coneixerà algú reflectit al llibre, ja que els quaranta relats estan protagonitzats per estereotips dels veïns que conviuen amb nosaltres, aquells a qui podem veure i sentir en les tertúlies de bar. De fet, les mateixes converses de bar mostren com ha canviat la nostra realitat. D’aquells pagesos tradicionals que es relacionen amb el concepte de “Mallorca profunda” ja no se’n troben. En canvi, sí que hi ha rotllades de marroquins, dones sud-americanes tenint cura dels majors, anglesos i alemanys que han triat Mallorca per jubilar-se…

 

– Tot i que els relats de Mallorca profunda? estan escrits en clau d’humor, se’n desprèn també una mica de melancolia. És cert?

Tot canvi comporta avantatges i desavantatges per a la població. A Mallorca en concret, i a Balears en general, el principal motor generador de canvi ha estat el turisme, la qual cosa ha dut canvis als pobles d’interior de Mallorca. La pagesia com a activitat econòmica pròpiament dita representa en aquests moments un u per cent. En qualsevol cas, si no fos per aquesta gent que es dedica a la pagesia, a temps parcial, complet o per hobby, no en quedaria res del paisatge mallorquí, del qual el turisme n’és el primer beneficiat.

 

– Parla de tradició versus modernització?

El turisme ha estat un dels factors acceleradors de la modernització de les Balears, i això en un moment determinat va dur a una pèrdua de la identitat balear pròpiament dita. Curiosament, a partir d’aquí també van reviscolar col·lectius que vetllen per les tradicions i costums pròpies. Per tant, si ens trobam davant una dualitat respecte la manera de viure la realitat. Per una banda, aquella part de la societat que pensa que el progrés i turisme són bons de totes totes; els que pensen que conservar allò tradicional és prioritari, i enmig els que ho volen tot, però amb mesura… El resultat és que vivim a una societat eclèctica que balla entre dos mons. Per a mi, el fet que aquesta dualitat pugui conviure és el que resulta fascinant i atractiu.

 

– Quin va ser el procés que va seguir per a escriure Mallorca profunda??

Doncs he estat devers vuit anys. Durant molts anys vaig investigar la toponímia, els principals informadors de la qual són persones majors, que per a mi tenen un llenguatge fascinant. Sentir-los, junt amb l’estudi dels canvis socials per la meva condició de geògraf, la reflexiói les ganes d’escriure han donar lloc a la publicació. Entrevistant les persones majors, vaig començar a prendre notes que més tard vaig transformar en relats. Quan en vaig tenir quaranta, els vaig dur a l’Editorial El Gall, i a hores d’ara ja en podem veure el resultat.

 

– Aquesta és la segona obra que té publicada amb El Gall Editor.Quina opinió li mereix la tasca de l’editorial mallorquina?

Molt bona. A banda que la feina és impecable, és un segell consolidat al territori de parla catalana, i per a un autor aquest fet és important. Per altra banda, aviat començarem la promoció directa de la publicació amb les presentacions arreu de Mallorca. Per a mi, les presentacions són primordials, ja que és el moment en què reps un feedback per part del públic. A més, els llibres són com les tomàtigues, al cap i a la fi, s’han de vendre, i les presentacions són el millor màrqueting possible.

“Mallorca profunda? Quaranta relats de la Mallorca interior”

Mallorca profunda? és un conjunt de quaranta relats que es passegen per la pagesia i els pobles de l’interior. Tot i que l’autor, Climent Picornell, ha predicat en contra d’això de les “profunditats” de l’illa, ja que, en l’actualitat, els únics pagesos de calçons amb bufes només els trobarem a les processons de la Beata o ballant l’Oferta dins les esglésies. Els espais rurals de l’illa, avui en dia, són contenidors en petit del que passa per tot arreu, contaminats definitivament per la manera de vida urbana, estandarditzada per la televisió i les xarxes socials, en fi, de tot, com per tot. Res a veure amb la Mallorca rural d’un temps. Una altra cosa és fora vila on, al costat de plantacions modernes encara hi ha llocs que recorden aquell món de les rondalles, l’altra cara de la moneda del que són les ciutats: rostolls encalentits pel sol potent que torra el cul a les llebres, esbarzers i revells d’ullastre fent-se seus els bocins de terra abandonats, garrigues i pinars compartint el territori amb casetes i casals comprats per alemanys i ciutadans o arreglades per gent de la contrada. I, és cert, també alguns pocs sobrevivents d’aquells temps de quan se segava amb la fals i es feien garbes fermades amb vencills, no aquestes rodones plastificades que, tanmateix, només les retraten els turistes.

Mallorca profunda? És una reflexió literària, en forma de relats curts, que intenten retratar aquest món dual, un adaptat als temps d’ara i un altre que, inevitablement, se’n va pel forat del rentador de la modernitat líquida.

Sobre l’autor… 

Climent Picornell (1949), és escriptor i geògraf. Professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, de la qual fou vicerector, i on ha treballat diversos camps de la Geografia relacionats amb la seva didàctica, la cartografia, el turisme i els processos de canvi social que han incidit sobre l’illa, transformant la fesomia de Mallorca. Ha estat director de la revista cultural El Mirall i de la revista universitària Treballs de Geografia. Col·laborador de ràdio, premsa escrita i televisió. Com escriptor ha publicat Talaia Alta (2007), un conjunt dels seus articles apareguts a diverses publicacions; Jardins d’altri (2008), un llibre que explora els límits dels gèneres literaris tradicionals; Apunts del Pla de Mallorca (2009), una obra que fluctua entre la poètica d’un món antic i un de nou que s’autodibuixa malgrat tot; Palma, crònica sentimental (2014) un conjunt atípic de notes i impressions de la ciutat, la vertadera protagonista. Ara apareix Mallorca profunda? Un conjunt de quaranta relats de la Mallorca interior, que mostra que no només —com creuen des d’instàncies més urbanes— estan poblats per sobrevivents als booms turístics que han patit les nostres illes.

 

Fitxa tècnica

Títol: Mallorca profunda? Quaranta relats de la Mallorca interior
Autor: Climent Picornell · pàgines: 168
Enquadernació: Rústica amb solapes ·
Isbn: 978-84-943385-6-4
Pvp: 12,50 €

El iambe grec. A l’origen de la sàtira

Sinposi

El iambe grec arcaic és a l’origen de la poesia satírica. Un gènere d’invectiva, però també de comicitat i diversió en l’ambient de la festa, amb un afany de renovació que es transforma sovint en una exigència de justícia. Un gènere no exempt de risc, ja que és molt subtil la línia que separa la burla festiva de l’ofensa. El joc de paraules, la faula, la menció directa del sexe, del menjar i el vi, i altres elements molt diversos hi tenen cabuda. També el personatge mancat i pobre que, com a les rondalles, acaba per ésser el més enginyós. Una tradició que perdura i es desenvolupa en diferents línies: des de la comèdia d’Aristòfanes, la provocació dels cínics o la sàtira moralitzadora dels romans, a la novel·la picaresca, la glosa de picat o la cançó de protesta.

Autors diversos

Fitxa tècnica 

ISBN: 978-84-942855-8-5
Edició: 2015
Col·lecció: Trucs i baldufes
Pàgines: 151
Format: 21 x 14
Preu: 16.5€