L’escriptor Sebastià Perelló parla de “La Set”, el seu primer poemari, publicat amb El Gall Editor.
Sebastià Perelló neix a Costitx (Mallorca) l’any 1963. La seva carrera professional fluctua entre la docència —és professor de llengua catalana i literatura— i l’escriptura. Ha publicat, fins al moment, els reculls de contes Exercicis de desaparició (Premi Bearn de Narrativa, 1999) i les novel·les Mans plegades (2004) i Pèls i senyals (2008). L’any 2007 apareix el seu primer llibre de poesia, La set —dins la col·lecció de poesia en català Trucs i Baldufes d’El Gall Editor—, al que han seguit Percaceries (2010), i Talls d’ombra (2012). La seva obra es completa amb altres textos publicats a diverses antologies.
- Què t’empeny a començar a escriure? No vaig esser conscient de la transició entre escriure i no escriure. És un procés que s’estira al llarg del temps. Escric des de l’adolescència. Però no he publicat fins tard. Sóc un autor tardà, perquè sempre he anat molt en compte. He volgut estar segur del que publicava, ja que un escriu per arribar a dir el que no sap.
- Exercicis de desaparició, la teva primera obra de narrativa, fou premiada amb el Bearn de Narrativa. Què n’opines dels premis? No han estat mai necessaris per mi. Per sort, jo em guanyo la vida amb una altra activitat, i a més, sempre he estat ben acollit pels editors.
- El premi, però, fou clau per a seguir escrivint? Sempre he escrit. Però sí que fou clau per a seguir publicant.
- A La Set, li dediques un poema… No és una dedicatòria, sinó que els dos llibres es van fer a l’hora. Si el títol coincideix indica que hi ha un lligam entre la meva prosa i el meu vers. Jo sóc el mateix escrivint vers i prosa. Mai cerco la comoditat escrivint. Quan em sento còmode, fuig. Per això he conreat diversos gèneres. Els mecanismes emprats són diferents, però la meva disposició, com a escriptor, és la mateixa.
El Gall Editor 