EL GALL EDITOR , PRESENT A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

El Gall Editor serà present a la Setmana del Llibre en català, que tendrà lloc des del 28 de febrer al 9 de març, a La Misericòrdia de Palma.

Sembla ser que enguany el Consell de Mallorca ha volgut fer les paus amb els llibreters i editors mallorquins i s’ha posat al dia dels pagaments. La fira, comptarà doncs amb una ajuda econòmica de 18.000 euros. Precisament per això, se li ha pogut donar l’anomenada que li toca, després d’haver-ne celebrat una versió d’allò més reduïda l’any passat.

Pel que fa a l’editorial pollencina, hi participarà amb tres activitats. En primer lloc, dilluns 3 de febrer, a les 18.00 h. l’editor Gracià Sànchez Font presentarà  l’Associació d’Editorials Independents “Llegir En Català”, del qual El Gall Editor en forma part. Hi seran presents l’escriptor Biel Mesquida, que farà de padrí de l’acte, i Ilyà Pérdigo, editor d’Alrevés/Crims.cat.

Llegir En Català (LEC) és un grup d’editorials independents que publiquen en llengua catalana. Tot i no compartir estructura empresarial, s’han associat per difondre  millor els llibres respectius, amb l’esperit de sumar forces de manera cooperativa, guanyar visibilitat i contribuir a enfortir el sector. Actualment formen  part de Llegir en català aquestes editorials: Alrevés/Crims.cat, L’Avenç, Edicions Saldonar, Fragmenta, El Gall Editor, Gregal, LaBreu Edicions, Llibres del Delicte, Meteora, Periscopi i Raig Verd Editorial.

Seguint amb les activitats de la Setmana del llibre en català, a les 19h, el responsable de El Gall també participarà en la taula rodona  “Els lectors i les editorials a Mallorca”, junt amb Joan Rotger, Lleonard Muntaner, Pau Vadell. El debat será Moderat per Josep Maria Nadal Suau. Per acabar amb la participació a la Setmana del Llibre en Català, dimecres 5 de març a les 19.30 h. es presentarà “El Comte Mal, entre la història i la llegenda”, de Caterina Valriu i Tomàs Vibot.

A més de les editorials que en aquests moments es troben en actiu a Mallorca, un total de vuit llibreries s’afegiran a aquesta cita, que enguany complirà la seva 32 ena edició. En concret, han confirmat assistència Llibres Mallorca, Literanta, Àlia, Drac Màgic, Embat, Agapea, Quart Creixent i la Llibreria Lluna.

“ÉS MOLT GRATIFICANT VEURE QUE TANTA GENT ESTIMA L’OLI”

Des de que el 2006 heretà la finca “El Colomer”, Joan Mayol hi passa la majoria d’horabaixes “col·leccionant postes de sol entre les oliveres”, diu. Però abans d’iniciar aquest projecte, que l’ha dut a escriure El llibre de l’oli, Joan Mayol ha passat per diverses etapes professionals. És de formació biòleg, ha fet de polític, des del 78 escriu llibres i ara també fa de pagès. L’equip de El Gall Editor es va desplaçar fins a la seva finca, situada entre Palma i Marratxí, per conèixer com són aquests horabaixes entre orient i ponent.

• El llibre de l’oli és el primer que publica? No. El primer que vaig publica va ser Els aucells de les Balears, l’any 1978, que va ser un èxit rotund, amb més de 14.000 exemplars venuts. Des de llavors no he aturat de publicar, però bàsicament assajos divulgatius sobre temes ambientals
• I la idea d’aquest llibre, quan es començà a gestar? No ho sabria situar en un moment exacte, però l’he escrit per necessitat, arran de la inquietud de veure que no hi era i s’ho mereixia, per la importància que té el producte en la nostra cultura. Durant un viatge a França vaig trobar quatre o cinc libres de la producció d’oli a França, quan és quelcom anecdòtic allà, mentre que a l’Estat Espanyol s’hi produeix un 90 per cent de l’oli d’Europa i no se’n troba quasi cap. Per ventura fou en aquest moment quan ho vaig decidir.
•  Al pròleg del seu llibre diu: “col·leccion les postes de sol entre les oliveres”. És evident que vostè és un apassionat de l’oli. D’on li ve aquest interès? Des que vaig heretar “El Colomer”. Sempre he donat més importància a la pràctica que a la teoria i la passió m’ha vengut arran de treballar el conreu de les oliveres. A més, pens que amb l’oli hi ha d’haver dos components per a gaudir-lo. Un, evidentment, és que t’agradi i l’altre és que el coneguis. Això va més enllà del gust.
• El llibre de l’oli és un dels més venuts del moment. A què creu que es deu aquest èxit? Pens que rau en la necessitat del llibre. Com he dit abans, quan vaig començar el projecte de “El Colomer” em vaig trobar en què hi havia molt poca bibliografia la producció d’oli i el conreu de l’olivera. Crec que amb aquest llibre hem omplert el buit que hi havia. Sens dubte ha estat un encert.
•  Creu que la promoció editorial i les bones crítiques influeixen? Completament. Les presentacions que fem som molt importants per a donar a conèixer el llibre. Són la materialització del procés i l’oportunitat per establir un contacte directe amb el públic. És molt gratificant veure la quantitat de gent que ve, que estima l’oli. Molts són pagesos que no tenia per costum llegir llibres, i venen i en compren un parell. Això reafirma que hem encertat amb aquesta publicació.
• Ha definit El llibre de l’oli com un monogràfic sobre l’olivar mallorquí. Però, què hi trobarà el lector exactament? És un text divers, molt inspirat en la meva pròpia experiència, a partir del cultiu del meu olivar. En definitiva, és un llibre de cultura general, que parla de l’oli en totes les seves vessants, i pens que per això resulta tan atractiu al públic

“PER A MI ESCRIURE ÉS UNA PASSIÓ”

Filòleg de formació, Tomàs Vibot ha fet de la seva passió, la cultura mallorquina, la seva professió. En aquests moments és un dels autors més prolífics en català de El Gall Editor, tasca que combina amb la publicació d’articles a la premsa de les Balears i la realització d’itineraris culturals. 

 

• Quan començà a escriure? Vaig començar la meva carrera com a autor amb aquesta casa l’any 1998 amb la publicació de Sa Mola de Planícia. Des de llavors escriure ha estat per a mi com un droga. Si no m’equivoc, en aquests moments compt amb 49 obres publicades.
  
• Com es comença a escriure un llibre? En el meu cas, la idea sempre està consensuada amb l’editor. Però el meu camp és molt ampli i tot el que tengui a veure amb la cultura de Mallorca m’interessa. Per tant, no tenc gens de por a l’hora d’enfrontar-me a qualsevol proposta que em facin. A més, tenc una curiositat rabiosa.
• Des de la idea inicial, al producte final, què destacaria del procés? A mi sens dubte el que més m’apassiona és el treball de camp, tant sobre el terreny com a l’arxiu. És d’on neix tot.
• Què li agrada de ser escriptor? És una passió. Com he dit abans, som molt curiós i quan començ un tema m’hi capfic per complet i no el puc amollar. El tenc al cap les 24 hores del dia fins que l’acab. Per això som ràpid. A més, pens que si els treballs es dilaten massa en el temps perden tota frescor, potència i passió inicials. Perden la flama.
• En aquests moments, té dos llibres en promoció. Com es fa per ser tan productiu? Amb molta disciplina. Hi crec molt. Crec que en totes les facetes de la vida cal marcar-se fites. Per això, els horaris són necessaris, i cal bolcar tota la potència necessària en el moment que toca.
• Respecte les promocions de cada llibre, deu tenir una agenda ben atepeïda. En feim una per setmana. La veritat és que crec que les presentacions són essencials per dues coses: en primer lloc perquè el llibre es fa coneixedor. En segon, perquè permeten tenir un contacte directe amb el públic. La gent que ve a les presentacions està sempre interessada en el tema del llibre i en la feina de l’autor. Jo he viscut moments de molta felicitat amb els meus lectors gràcies a les presentacions.
• Què pensa de la situació editorial en català? Jo sempre he escrit en català. Cert és que ara mateix no passam per un bon moment i que lectura en català és minoritzada. Però per això mateix no hem d’afluixar. Si la crisi no ens tomba, autors i editors hem de refermar aquesta línia i demostrar al món que aquí es fan coses de qualitat, se n’han fetes, i se’n seguiran fent.
• Com es defineix com a lector? Llegeixo molt. Però bàsicament assaig, llibres d’història, de filosofia i d’història de l’art. Poca literatura per simple plaer, a no ser que tengui relació amb Mallorca. Un temps era un gran lector de poesia, però ara no.
• Què destacaria de la col·lecció Ramon Llull? Sens dubte la col·lecció Ramon Llull és un gran encert. Els títols són molt bons i sempre resulten interessants per al gran públic.

 

 

L’ÈPICA DE LA INFANTESA

Henry Roth (Tysmenitz, Galitzia, 1906–Alburquerque, 1995) va ser un novel·lista nord-americà d’origen jueu. Amb Digueu-ne son, ens va oferir una de les novel·les de formació més belles de la literatura. En el moment de la seva publicació va passar desapercebuda, fet que provocà que aturés la redacció de la seva segona novel·la i cremant altres manuscrits) i es desvinculés del món literari per un espai de més de seixanta anys, desenvolupant les feines més variades, professor de matemàtiques, infermer o criador d’ànecs, entre d’altres. La reedició de Digueu-ne son, trenta anys després, el va convertir en un escriptor imprescindible i va comptar amb el favor unànime de crítica i públic. Passats els vuitanta anys va començar a escriure tota una sèrie de novel·les autobiogràfiques, sota el títol de A merced de una corriemte salvaje publicades en part, de manera pòstuma i formada per els següents títols: Una estrella brilla sobre Mount Morris Park (1994), Un trampolín de piedra sobre el Hudson (1995), Redención (1996) i Réquiem por Harlem (1998). Tots ells han estat editats, en castellà, per Alfaguara. Del seu mestratge se n’han fet ressò escriptors de l’alçada de Saul Bellow, Isaac Bashevis Singer, Bernald Malamud o Philip Roth.

Als anys trenta, en plena crisi econòmica, un nen jueu creix a la ciutat de Nova York. Al centre d’un pare obsessionat i a cops violent, i d’una mare bondadosa, lluita per traspassar els límits del gueto. Assistim de la seva mà a aquests descobriments vitals que només els ulls d’un infant ens poden oferir. I és precisament aquesta mirada infantil, descrita amb mà mestra, la que ens indueix i ens hipnotitza, a mesura que avancem en el llibre. L’ambientació i els diàlegs són sempre acurats i l’autor no es fa enrere quan ha de recrear la parla dels infants amb les seves faltes o fer ús del jiddish, amb l’objectiu de transmetre la màxima fidelitat als esdeveniments que es relaten.

Tot seguit en podeu llegir una petita mostra:

El Peter Stuyvesant, el petit vapor blanc que portava els immigrants des del tuf i el tràfec d’entrecoberta fins al tuf i el tràfec de les cases de pisos de Nova York, es gronxava suaument a l’aigua vora el moll de pedra de sotavent dels esbalandrats coberts i els nous edificis de maó d’Ellis Island. El capità del vapor esperava que hi embarquessin els últims oficials, mossos i guàrdies per desatracar i partir cap a Manhattan. Com que era dissabte a la tarda i era l’últim viatge que el vapor feia aquell cap de setmana, els que es quedessin a terra s’haurien d’esperar fins dilluns. La sirena va avisar amenaçadora. Uns quants individus amb granotes van sortir sense pressa del portal de les oficines d’immigració i van enfilar la calçada grisa que anava fins al moll.

Era el mes de maig de l’any 1907, l’any que havia de portar el nombre més gran d’immigrants a la costa dels Estats Units. Tot el dia, com cada dia des de l’entrada de la primavera, el vapor havia tingut les cobertes atapeïdes de centenars i centenars de forasters, originaris de quasi tots els països del món: teutons de barres prominents i cabells tallats arran, russos barbuts, jueus de patilles recargolades, i, entremig, pagesos eslovacs de cara submisa, armenis morenos de galtes fines, grecs amb la cara gravada, danesos de parpelles arrugades. Tot el dia havia tingut les cobertes plenes de color, una matriu de llampants vestits d’altres terres, davant als amb estampats verds i grocs, mantellines amb estampats de flors, brodats casolans, armilles de badana amb brocat de plata, alegres mocadors de cap, botes grogues, gorres de pell, caftans, gavardines apagades. Tot el dia s’havia deixat sentir a les cobertes un bigarrat guirigall de veus guturals i estridents, crits d’astorament, exclamacions de sorpresa i efusions d’alegria.

Ara, però, el vapor tenia les cobertes buides i silencioses, i s’estenien al bat del sol com si l’empostissat calent descansés del tumult i el trepig de tants peus. Tots els passatgers de les naus que havien arribat aquell dia i tenien permís per entrar ja havien entrat; tret de dos, una dona i un nen petit que la dona portava a coll, que acabaven d’embarcar acompanyats per un home.

Editada l’any 1934 sorprèn la maduresa literària de Roth, ja que comptava només amb 28 anys d’edat i havia començat la redacció de Digueu-ne son als 24. Fet i fet, es tracta sol d’una anècdota, que per res influeix al resultat final. Ens trobem davant d’una de les novel·les cabdals de les lletres nord-americanes del segle xx.

El Gall Editor