“LA TERRA I EL TEMPS ÉS UN RETALL DE MEMÒRIA”

Antoni Ginard és doctor en geografia i imparteix classes a la Universitat de les Illes Balear. Andreu Ramis, és doctor en Historia i es dedica a la gestió cultural. Ambdós han fet recerques i docència sobre història, etnografia, antropologia i patrimoni, tasques que els han dut a col·laborar conjuntament en distints projectes. Un d’ells, “La terra i el temps. De cap a cap d’any. Calendari rural de l’illa de Mallorca”, una publicació de la qual enguany se’n compleixen 25 anys de la primera edició. En motiu d’aquest aniversari els dos autors han decidit ampliar i revisar els continguts d’aquest calendari rural, que arriba ara als lectors de la mà de El Gall Editor.

Què us va dur a treballar junts en aquest projecte? Fa més de 30 anys que feim feina plegats i de fet, el calendari rural, “La terra i el temps”, va ser una de les primeres feines que férem junts. Els textos són de 1987, quan sortiren publicat mes a mes a la revista “El Mirall”, i han tengut un llarg recorregut. La primera edició dels textos com a monografia va ser al 1989 i l’any 2000 se’n va fer una segona. Ara, en motiu dels 25 anys, vam pensar que era un bon moment per tornar impulsar la publicació que gràcies a la tasca de El Gall Editor ha adquirit un nou format.

Després de 25 anys de la primera, què hi troba de nou el lector en aquesta? Tot i que els textos són els mateixos, aquesta edició amb El Gall, inclou una introducció amb la qual, a manera de pròleg, hem volgut passar comptes d’aquests darrers gairebé 30 anys. Per altra banda, els texos, que ja es complementaven amb il·lustracions de Biel Bonnín i Fuster, ara també s’enriqueixen amb fotografies de Climent Picornell i Bauzà.

“ÉS MOLT GRATIFICANT VEURE QUE TANTA GENT ESTIMA L’OLI”

Des de que el 2006 heretà la finca “El Colomer”, Joan Mayol hi passa la majoria d’horabaixes “col·leccionant postes de sol entre les oliveres”, diu. Però abans d’iniciar aquest projecte, que l’ha dut a escriure El llibre de l’oli, Joan Mayol ha passat per diverses etapes professionals. És de formació biòleg, ha fet de polític, des del 78 escriu llibres i ara també fa de pagès. L’equip de El Gall Editor es va desplaçar fins a la seva finca, situada entre Palma i Marratxí, per conèixer com són aquests horabaixes entre orient i ponent.

• El llibre de l’oli és el primer que publica? No. El primer que vaig publica va ser Els aucells de les Balears, l’any 1978, que va ser un èxit rotund, amb més de 14.000 exemplars venuts. Des de llavors no he aturat de publicar, però bàsicament assajos divulgatius sobre temes ambientals
• I la idea d’aquest llibre, quan es començà a gestar? No ho sabria situar en un moment exacte, però l’he escrit per necessitat, arran de la inquietud de veure que no hi era i s’ho mereixia, per la importància que té el producte en la nostra cultura. Durant un viatge a França vaig trobar quatre o cinc libres de la producció d’oli a França, quan és quelcom anecdòtic allà, mentre que a l’Estat Espanyol s’hi produeix un 90 per cent de l’oli d’Europa i no se’n troba quasi cap. Per ventura fou en aquest moment quan ho vaig decidir.
•  Al pròleg del seu llibre diu: “col·leccion les postes de sol entre les oliveres”. És evident que vostè és un apassionat de l’oli. D’on li ve aquest interès? Des que vaig heretar “El Colomer”. Sempre he donat més importància a la pràctica que a la teoria i la passió m’ha vengut arran de treballar el conreu de les oliveres. A més, pens que amb l’oli hi ha d’haver dos components per a gaudir-lo. Un, evidentment, és que t’agradi i l’altre és que el coneguis. Això va més enllà del gust.
• El llibre de l’oli és un dels més venuts del moment. A què creu que es deu aquest èxit? Pens que rau en la necessitat del llibre. Com he dit abans, quan vaig començar el projecte de “El Colomer” em vaig trobar en què hi havia molt poca bibliografia la producció d’oli i el conreu de l’olivera. Crec que amb aquest llibre hem omplert el buit que hi havia. Sens dubte ha estat un encert.
•  Creu que la promoció editorial i les bones crítiques influeixen? Completament. Les presentacions que fem som molt importants per a donar a conèixer el llibre. Són la materialització del procés i l’oportunitat per establir un contacte directe amb el públic. És molt gratificant veure la quantitat de gent que ve, que estima l’oli. Molts són pagesos que no tenia per costum llegir llibres, i venen i en compren un parell. Això reafirma que hem encertat amb aquesta publicació.
• Ha definit El llibre de l’oli com un monogràfic sobre l’olivar mallorquí. Però, què hi trobarà el lector exactament? És un text divers, molt inspirat en la meva pròpia experiència, a partir del cultiu del meu olivar. En definitiva, és un llibre de cultura general, que parla de l’oli en totes les seves vessants, i pens que per això resulta tan atractiu al públic