EL GALL EDITOR SE SUMA AL DIA MUNDIAL DEL TEATRE

Avui, dijous 27 de març, és el Dia Mundial del Teatre, una iniciativa impulsada l’any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre (ITI). Des de llavors, cada any s’organitzen esdeveniments a nivell mundial, en motiu de l’ocasió. Un dels més importants, és la circulació del Missatge Internacional del Dia Municipal del Teatre, a través del qual, convidat per l’ITI, una figura reconeguda al món teatral o personalitats en altres camps amb una certa sensibilitat cap al teatre, el món de les arts i la Cultura de la Pau, compateix les seves reflexions respecte el teatre.

Aquest missatge es tradueix a més de vint idiomes, i és llegit davant milions d’espectadors a teatres d’arreu del món i difós a través dels mitjans de comunicació. Personalitats com John Malkovich, Federico Mayor Zaragoza, Antonio Gala, Pablo Neruda o Arthur Miller han estat responsables d’aquest missatge. Enguany, el dramaturg sud-africà Brett Bailey n’ha estat l’encarregat. El missatge es pot llegir en català a http://www.world-theatre-day.org/en/picts/WTD_Bailey_2014_catalan.pdf

A l’editorial El Gall, hem apostat sempre pel teatre. Així ho demostren les tres col·leccions que formen part del nostre catàleg des dels inicis del nostre projecte: la col·lecció “Llibres del món i de la bolla”, la col·lecció “Fundació Teatre Principal” i la col·lecció de teatre per a infants, “La Pinyeta”, que sumen més de quaranta títols teatrals.

En aquestes col·leccions hi són habituals autors que iniciaren l’escriptura a la dècada dels 60, 70 o poc després, com Alexandre Ballester, Joan Guasp, Guillem d’Efak o Gabriel Sabrafín. Però també hi apareixen generacions més joves com Vicent Ferrer i Mayans, Vicent Tur, Jaume Miró o Andreu Segura. Així mateix, el catàleg de El Gall Editor també deixa espai per la recuperació dels textos vuitcentistes de Ramon Picó i Campanar i pel teatre independent, amb textos com Cel·la 44 de Feliu Formosa. El catàleg complet es pot consultar al nostre lloc web: www.elgall.es.

“LES MATANCES TRADICIONALS A MALLORCA ÉS UN MANUAL D’INSTRUCCIONS PENSAT PER EMBRUTAR”

Jaume Andreu és llicenciat en historia de l’art, Mateu Gual en química. Ambdós exerceixen de mestres de les seves respectives especialitats. Un és de Petra, l’altre nascut a Ciutat. Venen de dos mons ben diferents, però ara han trobat un nexe en comú: l’interès per les matances, que els ha dut a col·laborar professionalment per publicar Les matances tradicionals a Mallorca (El Gall, 2013), “un manual d’instruccions per embrutar”, diuen, que es presentarà aquest dijous 27 de març, a les 20.30 h. a la casa de cultura de Felanitx.

• D’on ve la vostra relació professional?
• M: En Jaume sol fer itineraris culturals. Un dia en va fer una visita guiada per Petra i vaig anar-hi. Xerrant xerrant, va acabar per convidar-me a unes matances a ca seva i des de llavors vaig a totes les que puc.
• J: A ca nostra són de tradició matancera. Quan vaig veure l’interès que tenia en Mateu el vaig convidar. Va ser així com, matança rere matança, ens férem amics.
• I la idea de fer un llibre sobre les matances a Mallorca, com sorgeix?
• M: El primer pic que vaig anar a matances no em vaig entémer de res. Em va semblar un món fascinant, que em va enamorar. Davant les infinites possibilitats d’aprendre que ofereixen les matances vaig començar a dur una llibreta on anotava totes les passes. Un dia ho vagi passar a nét i vaig veure que hi havia més de cent pàgines, una possible publicació. En Jaume, però, ha estat essencial per fer d’aquelles notes la publicació que tenim avui. El llibre no seria el mateix si no l’haguéssim fet a quatre mans.
• Com ha estat el procés d’aquest llibre?
• M: Per a poder fer el llibre, que només era una idea en l’aire, vaig haver de participar de tot el procés. Una vegada compilades totes les dades necessàries, qui li ha donat forma ha estat en Jaume, que tenia més experiència tant en el món editorial com en el matancer.
• J: Jo vaig haver de tot el contrari que en Mateu per poder fer la meva aportació. A ca nostra sempre hem fet matances, per tant, he hagut d’allunyar-me un poc d’aquesta tradició per poder ser objectiu i sistematitzar els continguts. D’aquesta manera hem aconseguit un equilibri entre l’entusiasme del principiant que té en Mateu i la meva experiència.
• El llibre compta amb el pròleg d’Antoni Gomila i gloses de Mateu Xurí, entre altres importants col·laboracions.
• M i J:Aconseguir aquestes col·laboracions ha estat molt fàcil. Tots es mostraren molt predisposats a col·laborar amb nosaltres i la veritat ha estat un plaer. Aquestes col·laboracions han enriquit molt la publicació.
• A banda d’aquestes importants col·laboracions, què hi poden trobar al llibre?
• M: Les matances tradicionals a Mallorca és un manual d’instruccions pensat per a que qualsevol persona que no en sàpiga, pugui fer unes matances. És un llibre per embrutar.
• J: Sí. I a banda d’explicar tot el procés que s’ha de seguir per a fer unes bones matances, també fa una bona aportació a la terminologia mallorquina, ja que recull totes les paraules pròpies del procés matancer, com ara els diferents oficis que s’hi troben.
• Com diu Antoni Gomila al pròleg del llibre, “Els costums, avui en dia, canvien a un ritme voraginós. Com s’aconsegueix que els valors de les matances siguin contemporanis?
• M i J: Pensam que aquest llibre pot animar a aquelles que no ho coneguin a participar de les matances. Les matances són una tradició complicada, amb molta feina que ara depèn dels padrins, ja que es necessita d’una persona que estigui al capdavant de la feina delicada. No obstat, també tenen un caràcter festiu, al que es dóna molta importància en aquests moments. Això és el que les fa encara vigents i interessants per a les noves generacions.

 

“HEM TORNAT AMERICANS FINS I TOT AMB LA LITERATURA”

Antoni Serra i Bauçà estudià medicina, va fer de pallasso de circ, de banquer, va tallar pins… Però a partir de 1960, s’ha dedicat a la literatura i al periodisme, àmbit on ha desenvolupat una gran tasca a diversos diaris i revistes. La seva obra literària, que compta amb més de cinquanta títols, té diverses característiques estètiques i conceptuals. Antoni Serra és escriptor i periodista, i igual com mai no deixarà de fumar, tampoc mai no deixarà d’escriure. Recentment ha rebut el Premi Rosalia de Castro a la trajectòria. 

Vostè és metge de formació. Quan es començà a interessar per l’escriptura? És cert que vaig estudiar medicina, per ordres del meu pare, però mai vaig acabar la carrera. L’interès per la literatura també em ve d’ell. Des de ben petit em donà a llegir novel·la negra, autors com Dashiell Hammett o Raymond Chandler. Arran d’això, als nou anys vaig escriure la meva primera novel·la, que evidentment mai s’ha publicat.

Quan comença doncs, a escriure de manera seriosa? Als anys 60. Després de passar uns anys pel món, em vaig establir a València. Al 61 en Pepín Tous em va reclamar perquè fes la crítica de teatre i cinema a l’Ultima Hora. Aquell mateix període, al 59, es publicà Dos cuentos (Palma: Atlante), i des de llavors he combinat la publicació de llibres amb l’exercici del periodisme.

La seva obra literària és molt ampla. Ficció o no ficció, què s’estima més? A mi el que m’agrada és crear un món de ficció sobre la realitat, com vaig fer per exemple amb El professor de literatura (Pollença: El Gall, 2008), el protagonista de la qual està basat en un personatge real, en Toni Figuera.

“LA GRESCA” I “ELS ULLS/LA MIRADA”, DOS CLÀSSICS CONTEMPORANIS PUBLICATS PER EL GALL

El Gall Editor ha publicat dues novetats dins la seva col·lecció El Cabàs, destinada al gènere narratiu, que ja ha assolit la cinquantena de títols amb una especial incidència en les traduccions i els clàssics, així com també autors contemporanis. Aquestes dues novetats vendran a omplir un buit editorial en l’àmbit català i ajudaran a consolidar, una mica més, el catàleg d’El Gall Editor.

El primer d’aquests títols, La gresca, d’Eduardo Blanco Amor (Ourense, 1897-Vigo, 1979) —un dels grans escriptors de la literatura gallega del segle XX—, és l’explicació dels atzarosos últims dies en la vida de tres personatges marginals, els ‘amics’ Castizo, Bocas i Milhomes, que s’endinsen en un viatge sense retorn per una ciutat submergida en una pluja incessant. Vint-i-quatre hores narrades des d’una òptica confessional a un jutge que evoca subtilment la repressió del règim franquista, per bé que l’emmarcament temporal correspon a finals del segle XIX. La seva escriptura marca una fita per l’estil innovador, la narració àgil i la tensió transgressora, que trenca amb la tendència costumista i popular de la literatura gallega fins aleshores. Aquesta n’és la primera traducció al català.

Els ulls / La mirada són dues obres de caire biogràfic —editades aquí conjuntament en una edició revisada— de l’escriptor Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 1926-1997), un dels pocs autors en llengua catalana que ja fou considerat un geni de ben jove. Per llegir Els ulls i La mirada cal, doncs, que trabuquem termes que crèiem tan arrelats com vida, record i experiència i els reomplim amb una nova càrrega semàntica. Rompre amb el sentit comú de les paraules per posar de manifest l’arbitrarietat d’allò que anomenam significat és una de les maneres de fer comunitat. I deixar el llenguatge arranat en el grau zero, la primera mesura per a la seva reconstrucció.

EL GALL SE SUMA AL DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET

El Gall Editor se sumarà a les celebracions del Dia de la Poesia Calana a Internet. El pròxim dilluns 17 de març, fem una crida a omplir les xarxes de versos catalans per tal de  fer visible la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n’és de valorada i estimada pels seus lectors.

Des del Gall, volem convidar als nostres lectors a col·laborar amb aquesta iniciativa, promoguda per la UOC des de 2001. Com?

• A Twitter: durant tot el dia 17 de març, piulant versos i enllaços sobre poesia catalana amb les etiquetes #jollegeixo i @ElGallEditor

• A Facebook: compartint els vostres versos preferits a l’esdeveniment Dia de la poesia catalana a internet, o als vostres murs, amb les etiquetes #jollegeixo i Edicions El Gall.

• A Instagram: fent una fotografia del vostre poema preferit o de la portada del poemari que recomaneu amb l’etiqueta #jollegeixo. 

 

“ELS PERSONATGES DEL LLEGENDARI MALLORQUÍ SÓN FASCINANTS”

 

Caterina Variu és llicenciada en Filologia Catalana per la UIB, on imparteix classes de literatura Catalana. Arran de la seva tesina sobre l’antic carnaval de Mallorca començà la seva dèria per a la investigació i la publicació de llibres de caire històric, sempre en llengua catalana. Catalina combina des de fa anys la docència i la investigació amb la tasca de contar contes, tant a grans com a petits.

Quan començà a escriure? Vaig començar de ben jove, quan encara estudiava. Vaig fer un treball sobre cançoner popular i gloses polítiques en temps de guerra, que va agradar molt al meu professor, en Biel Majoral, i es va publicar a la revista Randa.

És aquí on comença el seu interès per la investigació? Un poc més endavant. Per ser concrets, al 85 vaig escriure la tesina i va ser quan vaig començar la feina de recerca sobre l’antic carnaval a Mallorca. La feina la vaig fer tota en base a fonts orals. I d’aquí és d’on han sorgit les dues línies d’investigació que he treballat sempre: la literatura infantil i juvenil i la literatura oral.

Del treball d’investigació de literatura infantil i juvenil, és  d’on surt el seu alter ego, na Catalina Contacontes? És un personatge que ha sorgit arran de la meva feina. Quan vaig fer pràctiques, contava contes als meus alumnes com a material didàctic.  Vaig veure que era el moment en què millor s’ho passaven, i jo també. Després, una amiga bibliotecària em va demanar que fes una sessió a la Biblioteca de Crist Rei d’Inca. D’això fa 28 anys i encara segueix viva.

Tornant a la investigació de la literatura oral, s’ha especialitzat bàsicament en l’estudi de la llegenda. No és així? Sí. Amb els grans personatges del llegendari mallorquí. Tots són fascinants.  Per a estudiar-los partim sempre de la literatura oral i completam el material amb fons de la literatura culte i fonts històriques, en base a les que concretam els materials sobre el terreny.

Amb el Gall, té publicats “Sant Vicenç Ferrer a Mallorca” i “El Comte Mal, entre la història i la llegenda”, tots dos junt amb Tomàs Vibot. Com valora la co-autoria? És realment enriquidor. Sempre ajuda un segon punt de vista. Per altra banda, amb en Tomàs ens complementem. Ell és qui controla la part de Patrimoni, mentre jo m’encarreg d’altres tasques com la redacció.

El Comte Mal… Sant Vicenç Ferrer… dos personatges ben diferents. Què destacaria de cada un?Efectivament. De fet, en un principi la nostra intenció era mostra en un mateix llibre la cara i la creu dels personatges llegendaris. Però el material era tant que s’han convertit en dos. Sant Vicenç Ferrer és la llegenda positiva, el predicador i convertidor d’ànimes, mentre que el Comte Mal és el personatge maleït. Amb el Comte Mal es dona quelcom insòlit; la simbiosi entre un personatge llegendari, el Comte Arnau, amb una figura històrica, Ramón Burgés Safortesa. Per això té molts ingredients per a ser interessant. Tot i les diferències, entre un i altres, hem cercat espais territorials de confluència i n’hem trobat u, al desaparegut convent de Sant Domingo de Palma on Sant Vicenç s’hosteja i hi predicava i on va ser enterrant El Comte Mal.

En aquests moments, estau en plena promoció de El Comte Mal. Com valora les presentacions? La resposta del públic és molt bona. Penso que és precisament per aquest punt de morbo que té la història del Comte Mal. Les presentacions són una bona eina per contar-la i al públ8ic sempre els resulta agradable.

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ ACOLLÍ LA PRESENTACIÓ DE LEC

El grup d’editorials independents en llengua catalana, Llegir en Català (LEC), va tenir el seu lloc a la setmana del llibre en català. Ahir, dilluns 3 de març, Gracià Sánchez, de El Gall Editor i Ilya Pérdigo, de Alrevés/Crims.cat, foren els encarregats de presentar aquesta iniciativa, que ja compta amb un any de vida. Els acompanyà Biel Mesquida, que exerceix de padrí jove del grup.

La presentació començà amb la intervenció de Ilya Perdigo, que va fer un breu resum dels objectius LEC. Va dir que aquesta associació és necessària per a “defensar la publicació original en català, les traduccions al català i aconseguir més visibilitat dels més de 10.000 títols anuals que es publiquen en català”. En definitiva, aconseguir més visibilitat de cara al lector, als mitjans de comunicació i a les llibreries.

Gracià Sánchez intervingué en segon lloc i va recordar quins són els fonaments d’aquest grup.  Qui son, què fan, a qui es dirigeixen o què pretenen  foren algunes de les qüestions que respongué l’editor pollencí. Llegir en Català és un grup d’editorials independents que publiquen en llengua catalana. Tot i no compartir estructura empresarial, s’han associat per difondre  millor els llibres respectius, amb l’esperit de sumar forces de manera cooperativa, guanyar visibilitat i contribuir a enfortir el sector. Actualment formen  part de Llegir en català aquestes editorials: Alrevés/Crims.cat, L’Avenç, Edicions Saldonar, Fragmenta, El Gall Editor, Gregal, LaBreu Edicions, Llibres del Delicte, Meteora, Periscopi i Raig Verd Editorial.

Per acabar la presentació, el padrí jove del grup, Biel Mesquida, explicà que la unió d’aquestes ha resultat d’allò més positiva.  Mesquida parlà de “Llibrediversitat” i explicà que són precisament les diferències entre les editorials que formen part del grup, el que fa atractiva la idea de la seva unió.

Mesquida, insistí en què iniciatives com Llegir en Català són necessàries per consolidar la difusió de les edicions i arribar als lectors més exigents. Així mateix, volgué  destacar la feina dels editors. “Conec la seva vocació, la correcció lingüística i qualitat literària amb què publiquen, conec la passió amb la que treballen cada dia aquestes editors”, digué. Per acabar, Biel Mesquida cità el seu llibre preferit de cada editorial de Llegir en Català.

Acabades les intervencions, els editors repartiren els nous catàlegs de Llegir en Català on s’hi poden trobar les novetats de cara a la primavera de 2014, que es pot consultar a http://issuu.com/llegirencatala/docs/cataleg_lec_primavera_14.

ELS 10 DE MESQUIDA

• Alrevés/Crims.cat: Talgo, de Vassilis Alexakis
• Edicions del Periscopi: Un viatge a l’Índia, de Gonçalo M. Tavares
• Labreu Edicions: El terra i el cel, de Eduard Escoffet.
• Edicions Saldonar: La tercera illa. Poesia Catalana de l’Alguer (1945 – 2013). Edició de Joan-Elies Adell.
• El Gall Editor: Museu de l’òs i de l’aigua, de Nicole Brossard.
• L’Avenç: Literatura i Societat. La construcció d’una cultura nacional, de Jordi Castellanos.
• Editorial Meteora: Joan Perucho. Poesia 1947-1956, de Joan Perucho.
• Llibres del delicte: Les mans del Drac, de Sebastià Bennassar
• Raig Verd Editorial: 14, de Jean Echenoz
• Editorial Gregal: Els senyors del poder, d’Imma Cabré