Antoni Oliver (Inca, 1960) és diplomat per la UIB en les Arts Escèniques Aplicades a l’Ensenyament. També compta amb una curta, però intensa, trajectòria com a dramaturg, de la que destacam Amics, publicada a la col·lecció de teatre en català, Llibres del món i de la bolla de El Gall Editor. En paraules del mateix autor, “totes les històries representades en aquesta obra s’estructuren prenent com a referència i motiu l’amistat, que és el veritable denominador comú de l’obra”. A més d’escriure teatre, també va ser cofundador de les companyes Jutipiri i TIC, Teatre Independent de Ciutat.
Antoni Oliver. Dramaturg.
- La teva biografia diu que tens una curta trajectòria com a dramaturg. Com i perquè comences a escriure? Començ a escriure al detectar algunes mancances d’obres teatrals. M’explic. Jo formava part de la companyia de teatre Jutipiri. Érem amateurs, un grup d’amics. Representàvem sobretot obres costumistes i jo notava que molts de texts no tenien la profunditat merescuda. De manera autodidacta vaig començar a escriure. La meva primera obra data de 1995 i va ser amb la que aprendre el que no havia de fer. Per tant, em vaig posar a llegir i a estudiar més per tal de tenir les eines necessàries per obtenir els resultats que jo volia.
- Amb els estudis i l’experiència no només es professionalitzaren els textos, també la companyia. Si, jo em vaig fer productor per poder posar les obres en marxa. Per això, la companyia Jutipiri també es va professionalitzar i va donar lloc a la companyia TIC, Teatre Independent de Ciutat, amb la que representàrem un total de cinc obres; tres de meves i dues d’altres autors.
- Amics, precisament l’obra publicada amb El Gall, és la darrera que has escrit? Va ser la darrera que vaig publicar, però n’he escrit. Ara el teatre a les Illes no passa per un bon moment. El fet que s’hagin retirat la majoria d’ajudes institucionals a la cultura fa que sigui difícil, tant publicar, com representar.
- Què ens pots explicar de l’obra? És una obra vivencial i de fets reals. L’obra està formada per sis històries, completament diferents entre elles, però amb un fil conductor en comú; l’amistat, l’amic i l’amor. Del total d’històries n’hi ha cinc que són verídiques, tot i que adaptades al teatre, i una totalment fictícia.
- Quines particularitats presenta escriure teatre? Bé, primer de tot cal dir que jo no he escrit res més que teatre. De fet, sempre m’he decantat per la rama de ciències més que no de lletres… En qualsevol cas, el teatre requereix una gran capacitat de síntesi. Cal expressar molt, en un temps i un espai limitat.
- Quin procés seguires a l’hora de travar la història, els personatges, l’argument… d’Amics? Com he dit, hi ha cinc històries verídiques, per la qual cosa me vaig entrevistar amb els protagonistes. Alguns són amics meus, d’altres no tant… però de tots ells sabia que tenien una historia d’amistat profunda que contar i els vaig demanar el permís per fer-ho jo.
- Quina trajectòria va tenir Amics? L’obra fou representada a diversos llocs, entre ells a la Fira de Teatre de Tàrrega. També va ser mereixedor del premi Projecte Alcover, i els actors foren molt reconeguts i premiats per la seva feina. De fet, a mi el que em sap més greu de no rebre subvencions és no poder donar feina als actors, directors i tècnics… a tota la gent que hi ha darrera una representació teatral.
- Tot i que no es representi, encara es pot llegir. Perquè la recomanaries als lectors? Jo crec que a vegades infravalorem l’amistat. Quan es llegeix o es veu aquesta obra, un se n’adona de la necessitat de sentir l’amistat, d’estimar i de tenir amics.
Basades en personatges i fets reals, l’anècdota transcendeix fins a dotar els sentiments, reescrits per Antoni Oliver amb extrema cura sobre el mirall de la quotidianitat, d’un estatus a hores d’ara obsolet i quasi oblidat. Assistirem a la confirmació de la seva lluita, de les seves pors i de les seves il•lusions: veurem com creix la consciència de l’ajut mutu, quins són els graus de soledat… Disponible a http://www.elgall.es
El Gall Editor 