“MALLORCA ERA LA ZONA DE L’ESTAT ESPANYOL MÉS MODERNA EN TERMES DEMOGRÀFICS”

Demà, dimarts 25 de novembre, a les 19.30 h. hi haurà la primera presentació del llibre “La lluita per la vida. Administració, medicina i reforma sanitària (Mallorca, 1820 – 1923)”. Es tracta d’un llibre que explica les causes i conseqüències de la modernització demogràfica mallorquina d’aquell moment; una societat molt semblant a la dels països més avançats d’Europa. Els seus autors, Isabel Moll, Pere Salas, Joana M. Pujadas i Eva Canaleta, expliquen el perquè d’aquesta publicació i els seus continguts. Demà, a la Sala d’actes de la Societat Arqueològica Lul·liana, arran de la presentació, hi haurà una bona oportunitat per conèixer més sobre la nostra història i “canviar tòpics sobre els nostre passat”, puntualitzen els autors.

Primera presentació de "La lluita per la vida"

Primera presentació de “La lluita per la vida”

Què us va portar a treballar junts en aquest projecte? El projecte és el resultat de més d’una dècada d’investigació històrica en el camp de la història de la sanitat i la demografia històrica a Mallorca durant l’època contemporània. Podem dir que es tracta d’un grup d’investigació consolidat dirigit per la Dra. Isabel Moll. Més concretament, podem afegir que hem realitzat una sèrie de projectes d’investigació I+D+i finançats per diversos ministeris que ens han permès realitzar la nostra tasca investigadora. També formam part del Grup d’Història de la Salut de les Illes Balears, amb altres investigadors com són Francesc Bujosa, Gloria Gallergo o Joan March, entre d’altres. Fins ara, però, ens havíem limitat a publicar els nostres treballs de forma dispersa a revistes especialitzades, capítols de llibre o comunicacions i ponències a Congressos sobre la temàtica, tant estatals com internacionals. Era evident que ens mancava una obra que sintetitzàs tots aquests anys de feina.

Quant temps us ha dut la investigació? Com ja hem dit, fa més de deu anys que investigam sobre aquests temes. En gran mesura aquest llibre és el seu resultat més important. Però, a més, hem incorporat bona part del darrer projecte d’investigació dedicat a la reforma sanitària de Palma entre 1855 i 1923, iniciat el 2012. De fet, coincidint amb aquesta data, ens posarem a donar forma al llibre, al qual, com dèiem, hi em incorporat les darreres troballes fins ara inèdites referents a Ciutat o d’altres investigadors que havien treballat sobre temes similars al nostre.

Com us heu organitzat? Cada un de nosaltres porta una línia d’investigació pròpia: demografia històrica, administració i Estat liberal, professionalització de la medicina, context historiogràfic… que alhora tenen objectius específics, propis de cada investigador, però que tenen en comú que es situen en la línia d’explicar la Transició Demogràfica a Mallorca.

Una vegada compilada la informació, com s’han sistematitzat els continguts del llibre? El llibre és una síntesi dels articles i comunicacions a congressos, més les aportacions directes del darrer projecte d’investigació dedicat a Palma, com ja hem dit. Ara bé, és interessant remarcar que no és tracta d’una suma d’articles o comunicacions, sinó que tot ha estat redactat de bell nou per donar unitat narrativa al text i, cosa molt important, afegir els continguts que mancaven per aconseguir respondre a tots els objectius plantejats.

Quina és la intenció cap al lector d’aquesta obra? Aquest és un llibre acadèmic fruit la investigació històrica. Ara bé no està pensat exclusivament per a especialistes en la matèria, sinó, també, per a un públic ampli, tot i que amb un mínim de formació i, sobretot, interessat en la història general i en la història de la sanitat en particular. Per ventura el més atractiu sigui, per una part, la constatació que Mallorca era la zona d’Espanya més moderna en termes demogràfics. La gent que naixia en aquesta illa tenia l’esperança de vida més alta de l’Estat, similar a la de França o Alemanya des de mitjans del XIX. I no manco interessant, és intentar explicar el perquè es donava aquesta situació en una illa que els tòpics i la historiografia més tradicional han definit en termes d’estancament i retard i no de modernització. No cal dir que nosaltres no estam gens d’acord amb aquest paradigma.

La situació que descriviu de Mallorca és extrapolable a altres indrets? Sí, tot i que manca fer més estudis d’història comparada. Però el que deixam més clar al llarg de les pàgines de llibre i és una dels conclusions més preuades, és que la nostra història esta en sintonia amb la d’Europa occidental. Els metges i els polítics locals estaven al corrent dels darrers avanços en la matèria, i la població en general era receptiva als canvis dels paradigmes científics. Ens ho demostra la gran extensió que tenia la vacuna a les darreres dècades del XIX, la introducció de la medicina de laboratori a mitjans de la dècada dels vuitanta o l’intent de portar la vacuna de la diftèria quan encara era una novetat a Paris.

Els canvis en la sanitat, són causa o conseqüència de la modernització demogràfica? Nosaltres pensam que, bàsicament, la modernització sanitària, com a part d’una modernització més general que inclou la consolidació de l’Estat liberal, la penetració del capitalisme i el conseqüent augment del nivell de vida, foren les causes de la Transició Demogràfica tan primerenca que va experimentar Mallorca. Ara bé, també hi ha canvis demogràfics que influeixen en la pròpia mortalitat. Per exemple, la reducció de la natalitat pot suposar una major atenció per als fills i això fa augmentar les possibilitats de supervivència d’aquests.

L’estat del benestar ja no és quelcom inamovible avui en dia. Creieu que l’interès general de la publicació rau en que avui en dia es torna a fer palesa la necessitat de les institucions benèfiques per pal·liar les mancances institucionals? Nosaltres defensam, seguint a Simon Szreter o Abram de Swaan, que l’enfortiment de les institucions públiques i la seva capacitat d’incidir en la societat al llarg de la segona meitat del XIX, foren claus per explicar la baixada de la mortalitat a occident. El liberalisme de l’època, de fet, se n’adonà (a diferència del neoliberalisme actual) que el mercat per si sol no pot solucionar les externalitats negatives que provoca el creixement de la població, la seva urbanització, la industrialització o la mercantilització creixent de l’economia. Per tant, l’afebliment del sector públic ha de suposar, per força, un empitjorament de les condicions de vida i uns resultats imprevisibles en termes sanitaris. Aquesta, segurament, és una de lliçons de fons que extrèiem del nostre treball.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s