“Històries falses”, de Gonçalo M. Tavares

Sinopsi

Tal i com ens explica el mateix autor en una «Nota breu» a tall d’introducció: no són històries del gènere fantàstic, però un home —de fa tres mil anys— hi pot utilitzar objectes que encara no existien. Quan les vaig escriure el que m’interessava era, en primer lloc, exercir una lleugera desviació de la mirada en relació a la línia central de la història de la filosofia; per altra banda, tenia curiositat per entendre la manera com la ficció —versemblant o no tant— es pot recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt on tot es mescla i es torna uniforme. En aquestes peces breus escrites amb mestria, Gonçalo M. Tavares, rescata les figures secundàries vinculades als grans personatges que varen tenir una especial incidència en la història de la filosofia.

Auotr: Tavares, Gonçalo M.

Va néixer l’any 1970. D’ençà el 2001 ha publicat llibres en diversos gèneres literaris. Les seves obres han rebut premis tant a Portugal com a l’estranger. Amb Aprender a rezar na Era da Técnica va rebre el Prix du Meuilleur Livre Étranger 2010 (França). A més d’aquest podem destacar alguns altres guardons internacionals: premi Portugal Telecom 2007 i 2011 (Brasil), premi Internazionale Trieste 2008 (Itàlia), premi Belgrado 2009 (Sèrbia), Grand Prix Littéraire du Web – Culture 2010 (França), Prix Littéraire Européen 2011 (França). Un viatge a l’Índia va rebre, entre altres, el Grande Prémio de Romance APE 2011. Està traduït al voltant de 45 països. Sobre l’autor ha escrit Alberto Manguel: «Portugal té autors que formen part de la gran literatura universal com Fernando Pessoa, Eça de Queirós i de la nova generació Gonçalo M. Tavares.»

 

Fitxa Tècnica 

ISBN: 978-84-943385-4-0
Edició: 2015
Col·lecció: El Cabàs
Pàgines: 73
Format: 21 x 14
Preu: 11€

 

POESIA  I  NARRATIVA, NOVETATS EDITORIALS

 

 

Gairebé a les darreries d’any El Gall Editor ha incorporat aquest mes de novembre, dues novetat editorials al seu catàleg: El iambe grec, a la col·lecció de poesia Trucs i Baldufes; i Històries falses a la col·lecció de Narrativa en llengua catalana, El Cabàs. Totes dues estan disponibles als punts de venda habituals, com per exemple les oficines de Punt Informatiu Pollença.

“El iambe grec. A l’origen de la sàtira”, conforma un complet estudi sobre aquest gènere literari que sembla haver-se format contemporàniament a l’elegia i a les primeres manifestacions de lírica coral, cap als inicis del segle vii aC.

Maria Rosa Llabrés s’ha encarregat de fer una ampla introducció sobre el iambe com a gènere líric, l’origen de la poesia iàmbica, els personatges, temes i motius, entre altres apunts referents a aquesta tradició. Tot seguit, es reprodueix el iambe grec arcaic pròpiament dit. Es tracta d’un gènere d’inventiva, però també de comicitat i diversió en l’ambient de la festa, amb un afany de renovació que es transforma sovint en una exigència de justícia, no exempta de risc, ja que és molt subtil a la línia que separa la burla festiva de l’ofensa.

Per altra banda, la col·lecció de narrativa incorpora a Gonçalo M. Tavares com a autor, qui d’ençà el 2001 ha publicat llibres en diversos gèneres literaris. Les seves obres han rebut premis tant a Portugal -el seu país d’origen-, com a l’estranger, per la qual cosa està traduït a devers 45 països. Sobre l’autor ha escrit Alberto Manguel: “Portugal té autors que formen part de la gran literatura universal com Fernando Pessoa, Eça de Queirós i de la nova generació Gonçalo M. Tavares.”

Històries Falses, ha estat traduïda al català per Antoni Xumet Rosselló. Segons l’autor, qui explica en una “Nota breu” a tall d’introducció: no són històries del gènere fantàstic, però un home —de fa tres mil anys— hi pot utilitzar objectes que encara no existien. Quan les vaig escriure el que m’interessava era, en primer lloc, exercir una lleugera desviació de la mirada en relació a la línia central de la història de la filosofia; per altra banda, tenia curiositat per entendre la manera com la ficció —versemblant o no tant— es pot recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt on tot es mescla i es torna uniforme.

En aquestes peces breus escrites amb mestria, Gonçalo M. Tavares, rescata les figures secundàries vinculades als grans personatges que varen tenir una especial incidència en la història de la filosofia.

 

Llibre de la Marató 2015

EL LLIBRE DE LA MARATÓ, “DIABETIS I OBESITAT” ES PRESENTA A PALMA

 

L’editorial Mallorquina amb seu a Pollença, El Gall Editor ha participat enguany en l’edició del Llibre de La Marató, Diabetis i Obesitat, enguany dedicat a aquesta malaltia. Ho ha fet, de la mà de l’Associació d’Editorials en Llengua Catalana, Llegir en Català, (www.llegirencatalà.cat), de la que en forma part.

L’obra va ser presentada oficialment als mitjans de comunicació, el passat dijous 12 d’octubre i tot seguit s’inicià una roda de presentacions presencials a diverses llibreries del territori de parla catalana. La primera presentació a Mallorca, serà el pròxim dijous 19 de desembre a la Llibreria Abacus de Palma, situada al carrer Colom, 9.

Enguany, la Fundació La Marató de TV3 ha decidit dedicar la causa a la diabetis i obesitat, malalties que parteixen una de cada quatre persones, tot i que algunes d’elles no en siguin conscients.

En aquesta publicació, que han editat de manera conjunta tots els segells que integren Llegir en Català, han participat un total de 21 autors, entre escriptors i il·lustradors. Tots ells han cedit desinteressadament els seus relats i dibuixos originals per contribuir a la recaptació de fons per a la investigació científica de les malalties que protagonitzen la Marató d’enguany.

Pel que fa al llibre, enguany és el vuitè any que el Llibre de la Marató se suma al gran projecte solidari que és La Marató de TV3. Es tracta d’un recull de narracions i dibuixos de destacats escriptors i il·lustradors que vol contribuir a difondre el coneixement social de la diabetis i l’obesitat.

El fet que enguany hagi estat editat per Llegir en Català, ha fet que tot el sector editorial català s’hagi implicat en la publicació: autors de ficció i de no ficció, il·lustradors, editors, agents literaris, impressors, distribuïdors, llibreters i bibliotecaris… Tot això per fer possible una obra que fomenta la lectura i consciencia sobre els riscos de la diabetis i l’obesitat, a través de relats i imatges que descriuen la vida dels afectats per la diabetis i l’obesitat, a vegades des de la tristor, la tendresa; altres amb un pessic d’humor o ironia… Sempre amb la intenció de fer arribar al públic general, la situació dels que afronten aquests greus trastorns de la salut. Relats i imatges, paraules i traços que tal vegada no curen, però ajuden a trobar dreceres en el sinuós camí de les solucions.

 

Foto arx. El llibre de La Marató d’enguany, “Diabetis i Obesitat” ha estat editat per Llegir en Català, associació de la qual El Gall Editor en forma part. Es vendrà a les llibreries habituals per un preu de 10 euros, que es destinaran a la investigació d’aquestes malalties.

EL  GALL  CONTRIBUEIX  A  CELEBRAR  EL  DIA  MUNDIAL  DE LES LLIBRERIES

El Gall Editor contribuirà aquest pròxim divendres 13 de novembre a celebrar el Dia Mundial de les Llibreries. Ho farà amb una presentació del llibre Art de Conró a la llibreria ABACUS de Palma, un acte que tendrà lloc a les 19.30 h.

El Dia Mundial de les Llibreries se celebrarà a l’Estat Espanyol per cinquè any consecutiu. Es tracta d’una festa organitzada per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters, CEGAL, amb la que es vol recordar que un llibre és sempre un excel·lent adquisició i que el millor lloc per adquirir-lo són les llibreries.

Perquè no hi ha dues llibreries iguals, i com que cada una és única, igual com ho són els llibres, a través d’aquesta diada es convida a visitar les llibreries. Per això, moltes d’elles organitzaran activitats complementàries i allargaran el seu horari comercial, com és el cas de la llibreria ABACUS de Palma, que acollirà la presentació de “Art de Conró. Mallorca, 1747”, de Montserrat Fontanet.

La publicació és un tractat d’agricultura mallorquina d’un interessant valor antropològic i cultural importantíssim, que aplega un conjunt de consells pràctics sobre aspectes relacionats amb l’agricultura, pel que fa tant a la valuosa informació sobre la tècnica agrícola com a l’explotació de les hisendes mallorquines del segle XVIII. El text de Fontanet es completa amb un bon grapat d’articles sobre la seva vida i obra, signats per diversos autors. Tot plegat, ha estat coordinat per Andreu Ramis i Antoni Ginard. Per altra banda, cal dir que Art de conró és un dels pocs tractats d’agricultura escrit en català, en un to planer i amb inclusió d’alguns trets dialectals. L’any 2002, El Gall Editor va publicar per primer pic Art de conró. Poc després de la seva publicació, el títol s’exhaurí. Ara, amb l’objectiu d’analitzar i difondre la figura de Montserrat Fontanet Llebrés -autor dels textos-, l’editorial independent en català amb seu a Pollença l’ha reeditat.

EL GALL EDITOR PRESENT A FRANKFURT

Des d’avui i fins al pròxim diumenge 18 d’octubre, les novetats de El Gall Editor es poden trobar a la Fira del llibre de Frankfurt, on hi serà present junt amb la resta d’editorials que formen part de l’Associació d’Editorials Independents en Llengua Catalana, Llegir en Català (LEC).

LEC agrupa deu editorials independents que representen tot el territori de parla catalana: València, Catalunya i les illes Balears. L’editorial mallorquina amb seu a Pollença aprofita aquest esdeveniment literari per presentar internacionalment la col·lecció de dietaris de Blai Bonet en dos volums que suposen el grup complet de l’obra dietarística de Blai Bonet.

En primer lloc, El Gall publicà els dietaris “Els Ulls i La Mirada”. Poc després, un segon volum sota el títol “Diaris”, que compendia, “La motivació i el film”, “Pere Pau” i “La vida i els meus instants”. Els dos volums s’inclouen dins la col·lecció de Narrativa El Cabàs, de El Gall Editor i han tengut una gran acollida, tant per part dels lectors com de la crítica especialitzada.

I és que LEC contribueix a que les petites editorials que publiquen en català fessin arribar ibar els seus llibres a un públic més ampli, alhora que augmenten la seva la seva presència a les llibreries del territori català, als catàlegs bibliotecaris a esdeveniments com la Fira de Frankfurt que té lloc aquests dies.

En aquest sentit, cal dir que la Fira del Llibre de Frankfurt és la fira comercial de llibres més gran del món, És una trobada molt important per tot el sector editorial i literari internacional per presentar-hi novetats i negociar-hi contractes, llicències o drets de publicació. El públic general en té accés dos dies, els altres tres estan reservats pel públic professional relacionat amb el món dels llibres, com ara autors, editors, llibreters, acadèmics, il·lustradors, periodistes o traductors.

El catàleg complet que LEC presenta a Frankfurt es pot consultar http://issuu.com/llegirencatala/docs/cataleg_fr_2015_af.

EL GALL PUBLICA LES MEMÒRIES DE GUILLEM COLOM I FERRÀ, “ENTRE EL CALIU I LA CENDRA”

El Gall Editor compta, des d’aquest mes de setembre, amb una novetat dins la col·lecció de narrativa en català, El Cabàs. Es tracta de les memòries de Guillem Colom i Ferrà, “Entre el caliu i la cendra”, un llibre-document amb evidents mèrits literaris que ens porten pels caminals de l’ànima d’un poeta en tota l’extensió de la paraula.

entre el caliu i la cendra

Guillem Colom i Ferrà (Sóller, 1890-Palma, 1979). Entre 1912 i 1917 residí a Barcelona per estudiar-hi la carrera de Filosofia i Lletres. Fou col·laborador habitual de la revista La Nostra Terra i d’alguns periòdics i revistes de l’època. L’any 1937 va fundar a Sóller el col·legi de segona ensenyança, sota el patrocini de l’Ajuntament, i n’ocupà la direcció des de 1953 fins 1962. L’any 1962 es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de València amb una tesi sobre Ramon Llull. Destacat poeta va publicar, entre d’altres, els següents llibres de poesia: Iuvenília (1918), Àguiles (1920), L’amor de les tres taronges i altres poemes (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947), Ofrena mística (1949), El Comte Mal (1950), Terra endins (1950), Pedrís al sol (1956), La terra al cor (1957) i Primavera d’hivern (1969). En la seva dedicació al teatre va publicar Nit de Nadal (1932), Antígona (1935), Cecília de Solanda (1945), Jaume IV (1947) i Marta (1935). D’entre les seves traduccions al català cal destacar les d’Horaci, Estaci, Mistral, Aubanel, Camões, Merton i Longfellow.

Amb un estil elegant i acadèmic, obert i discret, ric en matisos i mancat de tot snobisme, el poeta solleric Guillem Colom i Ferrà, enllestia fa ara quasi una quarantena d’anys, el llibre de les seves memòries. Ho feia amb l’entusiasme de qui completa amb la relació de les seves experiències vitals la llarga trajectòria d’una obra poètica, diversa i d’una alta qualitat. Entre el caliu i la cendra, és a dir, entre el foc jovenívol, físicament i psicològicament intens, allà on l’empenta agosarada substitueix la manca de riquesa vivencials, i com a contrapartida, la cendra tardoral, el foc colgat, on s’hi amuntega la saviesa dels anys, ens fa pensar que Colom no hagués pogut trobar un millor títol per a tot allò que narra amb tanta cura o descriu, a través del filtre de les dècades, amb extraordinari encert, visions d’estètica mirada i records, que per entranyables, un no sap si han sortit de l’intimisme coral o del bagul de la memòria que és el nostre cervell.

 

 

 

“L’ART CAPTURAT”, NOVETAT EDITORIAL DE EL GALL

El Gall Editor presenta aquest mes de setembre el llibre de fotografies antigues “L’Art Capturat”, l’arxiu històric monumental de l’arquitecte Josep Ferragut i Pou. La publicació, s’incorpora a la col·lecció de luxe, Ramon Llull, que presenta una acurada edició, de gran format i tapa dura. La coordinació de l’obra ha estat a càrrec de Tomàs Vibot, sempre uns segell de qualitat en els treballs de l’editorial mallorquina.

Josep Ferragut i Pou (Palma 1912-1968) ha estat un dels arquitectes més influents i decisius del passat segle a Mallorca. Llicenciat a Barcelona en 1942 i després d’uns primers anys professionals encabits dins el classicisme i el regionalisme imperants, desenvolupà un estil eclèctic, força personal i d’accentuat caràcter progressista, tot i que també signà projectes de naturalesa historicista.

L'Art Capturat

Josep Ferragut fou, a més d’un magnífic arquitecte, un defensor del coneixement i la protecció del patrimoni històric. En aquest sentit són clares les paraules que recollí Francesc de P. Barceló i Fortuny el 1968 en una entrevista per a la revista Lluc: “No s’hauria d’haver permès. Ni tampoc allò que feren amb el ‘Gran Hotel’ que, a part del seu valor documental, era un edifici noble. Tots els estils, fins i tot els que ara ens semblen més enfora de nosaltres, han d’esser protegits, com ho són per exemple, el gòtic i el renaixement. ¿Vostè recorda el xalet de Ca n’Aguiló, a Porto Pi, fet d’en Bennàsser? Idò pot estar seguir que era un dels millors xalets que ha tengut Mallorca. No haurien d’haver deixat que el tomassin. Dins cada època, dins cada gust, hi ha bo i dolent. Allò que hem de fer és aprendre a destriar-ho”.

Dins aquesta reflexió hi ha l’origen de l’Arxiu Històric Monumental. Durant els anys que Ferragut actuà professionalment, això és, en el preàmbul i durant el boom turístic i el desarrollismo posterior, el patrimoni històric no era degudament valorat (quants cops apareix l’adjectiu “derribado” a la Palma de antaño de Rafael Ysasi!), tot i els esforços fets ja des de finals del segle xix per part d’intel·lectuals, historiadors i arquitectes, o d’entitats com ara la Societat Arqueològica Lul·liana. Els interessos espuris colcaven sobre els conservacionistes i, per tant, aquest arxiu tenia la intenció de posar en valor el bé o, si no s’arribava a temps per protegir-lo, que la lent de la càmera almanco n’hagués captat l’ànima.

EL GALL REEDITA “ART DE CONRÓ”

L’any 2002, El Gall Editor va publicar Art de conró, un tractat d’agricultura mallorquina d’un interessant valor antropològic i cultural importantíssim, que aplega un conjunt de consells pràctics sobre aspectes relacionats amb l’agricultura, pel que fa tant a la valuosa informació sobre la tècnica agrícola com a l’explotació de les hisendes mallorquines del segle XVIII. El text de Fontanet es completa amb un proemi i un estudi preliminar d’Andreu Ramis. Per una altra banda, Art de conró és un dels pocs tractats d’agricultura escrit en català, en un to planer i amb inclusió d’alguns trets dialectals.

Poc després de la seva publicació, el títol s’exhaurí. Ara, amb l’objectiu d’analitzar i difondre la figura de Montserrat Fontanet Llebrés -autor dels textos-, l’editorial independent en català amb seu a Pollença l’ha reeditat.

L’objectiu d’aquesta publicació és analitzar i difondre la figura de Montserrat Fontanet Llebrés (1695-1762), un referent destacat de la Mallorca de mitjan segle xviii, tant per la seva contribució al coneixement de l’agronomia com per la construcció de la canaleta de Massanella (1748-1750).

La primera part del llibre presenta l’edició del text art de conró compost per monserrat fontanet del lloc de llorito, òlim conductor de Son Juan Arnau, y de la Porrasa; Mayoral de Massanella, de Lloseta y de Son Sanct Juan, segons lo estil de Mallorca. 1747, segons la còpia manuscrita procedent de la biblioteca de Salvador Beltran Font.

La segona part agrupa les aportacions d’una diversitat d’especialistes presentades al seminari El coneixement agronòmic a mitjan segle xviii. Llorito, Montserrat Fontanet i l’Art de conró (1747), celebrat els dies 13 i 14 de desembre de 2014, sota el patrocini de l’Ajuntament de Lloret de Vistalegre, amb la finalitat d’aprofundir en la biografia i en el context de l’obra i del personatge.

Montserrat Jacint Fontanet Llebrés naixia a Sencelles, on rebia el baptisme el dia 16 de gener de 1695.

No tenim detalls de la seva infantesa i joventut, tot i que, segons la tradició feia de porqueret i cursà estudis menors al monestir de Cura. A hores d’ara, només podem mantenir aquests fets en el terreny de les hipòtesis. Allò que no planteja dubtes és que tenia uns coneixements, si més no suficients, per articular un discurs coherent i capacitat per traslladar-ho a un text escrit. Un cas d’alfabetització poc freqüent a la seva època.

Montserrat Fontanet moria, a Mancor, el 3 de setembre de 1762, als 67 anys, després de rebre els sagraments de mans del vicari Flaquer. Fou enterrat, el dia següent, a l’església de Sant Joan de

 

 

Mancor, amb Ofici de Rèquiem, quatre salves i Miserere, amb responsori cantat.

“L’ESCRIPTURA  ÉS LA NECESSITAT”

Carles Domènec es dedica des de l’any 2001 a la fotografia i el periodisme. Exerceix de corresponsal, com a fotògraf i redactor, per al diari Ultima Hora de Palma de Mallorca a Barcelona i ha col·laborat com a fotoperiodista per a diversos mitjans i per a múltiples institucions i empreses. Ha viscut a París, des d’on col·laborà amb La Vanguardia com a fotògraf i a Rabat, treballant per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Actualment viu a Barcelona, amb múltiples intermitències europees. Amb El Gall Editor ha publicat Quadern de Bitàcola, una obra que recull les peripècies del fotògraf mallorquí Pep Bonet.

 

  • Qui és Pep Bonet? Pep Bonet és un fotoperiodista especialitzat en l’assaig fotogràfic i els reportatges a llarg termini. Ha fotografiat temes d’alt contingut social i la banda Metallica. Bonet ha guanyat premis internacionals com el World Press Photo i és un dels fundadors de la prestigiosa agència Noor. Participa en produccions cinematogràfiques com a director de fotografia i és autor de curtmetratges.
  • I qui és Carles Domènec? Jo, Carles Domènec, sóc un fotoperiodista especialitzat en l’àmbit de la cultura. Col·labora des de Barcelona, com a corresponsal, del diari Última Hora i amb diversos mitjans periodístics. També faig feina per a empreses i institucions en la creació de continguts fotogràfics, multimèdia i textos. Amb el periodista i escriptor Sebastià Bennasar he creat el projecte Bearn, que conté les revistes digitals RevistaBearn.com i Bearnblack.com i comprèn diversos projectes al voltant del món de la cultura. 
  • Quina relació teniu i d’on ve? A l’inici de la seva carrera, Bonet vivia a Amsterdam. Un dia vaig decidir visitar-lo i entrevistar-lo a Holanda. L’entrevista fou el preàmbul de futures converses i encontres. Pep Bonet és un personatge destacat del panorama contemporani cultural de Mallorca. És un fotògraf amb èxits internacionals amb un estil molt personal i jo sóc un periodista especialitzat en cultura. Per tant, vaig trobar adient fer un treball sobre ell i la seva feina.
  • Què me’n dius del teu… Periodista, professor, fotògraf… quina faceta professional t’estira més? O està tot lligat? Sí, sóc dels que relacionen cadascuna de les disciplines que exerceixen. El més important és el coneixement i on em sento amb una major seguretat és a la fotografia. El periodisme és una derivació de la curiositat. La docència són oportunitats que sorgeixen. L’escriptura és la necessitat. Sigui com sigui, sempre acabo al principi, que és la fotografia i la voluntat de viure els esdeveniments en primera persona.
  • De fet… aquestes professions s’han posat en pràctica per escriure Quadern de Bitàcola. Ens expliques com va ser el procés? El primer impuls prové de detectar que Pep Bonet és un fotògraf amb un estil molt clar i una forta narrativa visual. Les primeres converses coincideixen amb alguns dels seus primeres internacionals. Ja n’havia guanyat algun però l’escriptura del llibre coincideix amb els primers World Press Photo de l’autor. Jo no l’he seguit als seus viatges africans però l’he entrevistat als llocs esmentats. Per això, a través del llibre el lector també pot conèixer altres realitats fotogràfiques. Així mateix, el llibre esmenta els treballs i el mètode del fotògraf als ambients habituals de Pep Bonet, com per exemple els seus viatges africans.
  • Com comença la teva relació amb El Gall? Primer com a lector i, en segon lloc, a partir del contacte amb el seu director Gracià Sànchez que me facilità el periodista i escriptor Sebastià Bennasar. En Sebastià fou la persona que m’engrescà a dur a terme el projecte de Quadern de bitàcola.
  • Què n’opines de l’editorial i les seves col·leccions? En destacaria dos aspectes. En primer lloc, la cordialitat, la generositat i la humanitat de les persones que hi treballen. A nivell literari, són aquestes editorials les que solen conèixer la lletra petita dels autors vinculats a la terra que trepitgen. Parlem de Pollença i, per extensió de Mallorca, terres plenes d’escriptors. Ha de ser difícil mantenir una editorial però El Gall és un espai fonamental, que acaba de publicar dos exemples d’aquesta tasca, com són els Diaris de Blai Bonet o el cicle narratiu d’Almandaia de Vidal Ferrando. Quan mir el catàleg de El Gall i el primer que hi puc intuir és una certa delicadesa i amor per la feina d’editar.

Ma. Magdalena Tortella

“TOT  ESCRIPTOR  VOL  ESCRIURE  LA  SEVA VERTADERA NOVEL·LA”

Joana Serra de Gayeta (Pollença, 1950). Professora de Llengua castellana a la Universitat de les Illes Balears (UIB) durant molts anys; ara ja jubilada. Des de molt jove es dedicà a la literatura, encara que la seva producció és curta. Ha publicat: Taules de marbre, Premi Ciutat de Manacor de novel·la (1974); Nosaltres esperàvem Mr. Marshall, Premi Andreu Ballester, (1975) i el llibre per infants La bruixa Lonieta. També ha publicat diversos llibres per a l’aprenentatge de la Llengua Catalana. Amb El Gall, ha publicat la novel·la, “Memòria de vida” (2004). Des de la seva jubilació escriu al seu blog que es diu “Moments” i es dedica a la seva família.

Com i perquè comença a escriure? Ui, vaig començar molt joveneta. Devia tenir 15 o 16 anys i ja escrivia. La veritat és que ni sé el com ni el per què. M’agradava. I m’agrada, encara.

– És professora de castellà, però sempre ha escrit en català. S’hi expressa millor? Simplement, el català és la meva llengua. No sabria escriure en una altra ni mai no m’ho he plantejat. Sí, som professora de castellà: el curs després del meu va esser el primer que es va poder fer Filologia Catalana. Però sé distingir molt bé la professió de la meva vida. He ensenyat castellà de la millor manera que he sabut i estic molt satisfeta de la meva trajectòria professional. He estat fidel al meu poble i la meva gent també de la millor manera que he sabut i també n’estic satisfeta.

La seva producció literària és breu, però mereixedora de diversos premis. Què n’opina d’aquests? Guanyar o no guanyar un premi literari és tenir-ne la sort o no. Res més.

Amb El Gall, té publicada una novel·la, “Memòria de vida”. Ens explica breument que va suposar per vostè escriure aquesta novel·la? Per jo és molt important “Memòria de vida” perquè, pens que és l’autèntica novel·la que tot escriptor voldria escriure.

Ens pot fer cinc cèntims de I l’argument? L’argument va anar sortint rodat. Si tens la idea, tot és començar a desenvolupar-la. Com sempre, a qualsevol obra literària, hi ha part de biografia i de veritat i part d’elucubracions literàries: aconseguir la mescla bona de totes dues crec que és el que fa que sigui una bona novel·la. I ja sé que això no som jo qui ho hauria de dir, però…

– Quina opinió li mereix la tasca de El Gall Editor, i en concret, la col·lecció de narrativa El Cabàs? Pens que és importantíssima dins el nostre món editorial i la feina que fan amb el Cabàs és impagable. Ha d’esser, quasi, una col·lecció de capçalera.

Després de “Memòria de vida”, ha escrit res més? Sí. Vaig escriure una novel·la curta, “Una anul·lació total” que, per motius personalíssims, no publicaré mai. I he anat escrivint al meu bloc: Moments.

Respecte al procés literari… Com s’inspira? Quina metodologia segueix? Mai no he seguit cap metodologia i no crec en la inspiració.

Per acabar, què li agrada d’escriure? Tot. Quan vaig començar el que m’agradava era tot allò que envoltava el món literari dels escriptors. Després ja me va agradar l’escriure per escriure i això és el que em segueix agradant per damunt de tot.