Ressenya de “La nuesa del silenci”

Ressenya de Pere Martí i Bertran publicada a la Revista de Catalunya.

Escriure i viure

Miquel Rayó (Palma, 1952), un dels noms més reconeguts de a LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) catalana, ens va sorprendre gratament, encara no fa un any, amb un llibre per a adults de vint-i-quatre poemes breus i de forta influència oriental, centrats en la natura, una de les seves passions: Llibre de minúcies (Rata Cultura Expandida Editorial, Palma, 2017). Ara ho ha tornat a fer, de sorprendre’ns, amb un nou llibre, també per a adults i en aquest cas de poemes en prosa, centrat en una altra de les seves passions: l’escriptura. Es tracta de cent vint-i-dues proses poètiques breus (en trobem una de quinze línies, dues d’onze i tres d’una sola línia, mentre la resta es mouen entre les deu i les dues), numerades amb xifres romanes, i escrites en un període relativament breu de temps, entre el febrer i l’agost del 2016 (p. 55), a diferència del volum anterior, format per poemes escrits al llarg de deu anys (2003-2013). Sembla que amb aquest segon volum poètic Miquel Rayó entra de ple, i amb força val a dir-ho, en una nova etapa creativa, com apunta molt encertadament al pròleg el mestre, poeta i historiador Antoni Vidal Ferrando: “(…) a La nuesa del silenci, juntament amb el Miquel Rayó d’abans –rigor, riquesa lèxica, natura, compassió, halo poètic− hi trobam un Miquel Rayó més temerari, més despentinat, més irreverent, més disposat a prescindir de la feixuga càrrega dels gèneres i de les normatives. Hi trobam un creador més madur, més savi i, doncs, paradoxalment, més conscient de la seva fragilitat i de la seva indefensió.” (p. 9)

Des del primer poema en prosa (I, p. 13), Miquel Rayó deixa ben clar el que serà el tema central del poemari: l’escriptura, una necessitat per al poeta (“Necessito versos que vulguin ser escrits.”, XXXIII, p. 26), un verí (“No hi ha protecció contra el verí de l’escriptura”, III,, p. 13), una lluita diària amb el full en blanc, com ens deixa ben clar en diversos poemes: “El full és aquí, i l’escriptura no arriba.” (LXV, p. 37). I l’escriptura, naturalment, té una matèria primera imprescindible, bàsica, la paraula: “Quantes paraules cal que escrigui perquè una –només una− pugui compensar la meva vida?” (XXXIX, p. 28). La paraula, que és creadora, tot i que de vegades, potser hauríem de dir massa sovint, és buida, sobrera (CVIII, p. 51). Per això el procés de l’escriptura és sempre dificultós: “És inqüestionable: cada paraula escita és l’insòlit producte de l’atzar o d’un miracle.” (LXIX, p. 38) ; o “Em paralitza la voluntat de rigor, el consell del mestre, la lectura alenada i en veu alta d’aquests textos. Hi percebo l’artrosi i la recança, impotències d’escriptor.” (XCIV, p. 46); o encara “Cerco paraules que he perdut, abans, en qualque entreforc impensat. Cerco paraules que m’ajudin a cercar.” (LXXII, p. 39). I quines són aquestes paraules que cerca amb tanta passió? Quina és la poètica del poeta? Hi trobem referències sovintejades, poemes sencers: “La meva poètica –aquesta− és d’ignoràncies i rosasses. (…) La meva literatura és –si és− de mancances, de dir poc i de callar quan correspongui. Segurament, ara mateix, abans que no s’apagui lla flama de l’espelma.” (XLIV, p. 30). Una poètica basada en la quotidianitat, en les coses senzilles, aparentment insignificants, que passen desapercebudes a la majoria dels mortals, una poètica molt en la línia del llibre anterior i, doncs, de la poesia oriental: “Escriure després d’un llarg i fosc silenci i creure que les paraules descriuran les pues de la pell de l’eriçó o les paparres en la llana oliosa d’una ovella. Escriure i confiar.” (LXIII, p. 36); “Estimo el silenci dels cims o el murmuri ancestral de les alzines quan paren amb l’oratge. Estimo estimar aquestes coses.” (LXXIV, p. 40); “Escriure un haiku per a la solitud i un altre per a la cuca de llum. N’escriuria un per a la lluna roja d’agost i un altre per al silenci que dura en l’interval de dos siulos de mussol..” (LXXXIX, p. 44); etc. etc. etc. Fins aquí el tema central del poemari, tot i que el podríem complementar amb molts altres aspectes: les metàfores de l’escriptura del poeta (poemes II, IX, XXVII, LVIII…); la importància de a fantasia i dels somnis, fins i tot dels malsons, en la creació poètica (poemes X, XII, XX…); el pes del pas de temps en el procés d’escriptura (poemes XXI, CXII, CXXI…); la ironia que permet un cert distanciament i, doncs, escriure malgrat saber la gairebé impossibilitat de durada, i ja no cal dir d’eternitat, de qualsevol text (poemes VI, XXXV, CXVII…).

Arribats en aquest punt més d’un lector es deu haver preguntat pel mot silenci que ens ha aparegut en diverses citacions i que senyoreja al títol. Jo diria que esdevé el leitmotiv de tot el llibre, perquè hi és omnipresent, com una reivindicació del poeta, que el vol de company i alhora vol que ens acompanyi. Gosaria dir que és present a més de la meitat dels poemes, tot i que no m’he entretingut a comptar aquells en què apareix. Ara bé, n’hi ha un en què esdevé el protagonista indiscutible, alhora que sintetitza el procés de creació del poeta, amb el toc d’ironia pertinent: “Entre mot i mot hi ha la infinita distància del silenci. Entre silenci i silenci hi ha la brevetat del mot. És el silenci el que fa possible el so. Preferim-lo, doncs. Callem d’una vegada.” (XXXVII, p. 17) I acabo, no sense fer una referència breu al subtítol: “Textos per a una ètica-estètica”. Tot i que hi ha alguns poemes de denúncia, de reflexió (per exemple el XIII, el CII o el CXX), jo diria que el conjunt és més d’estètica, que no pas d’ètica. Només és una opinió, potser fruit d’una lectura massa ràpida. Llegiu-los, val la pena, i em podreu contradir o donar la raó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s