“EN  POESIA,  ETS  TU  DESPULLAT  CONTRA EL PAPER”

Marcel Riera és un apassionat de l’escriptura, i la lectura. Durant gairebé les dues hores que vam estar parlant, em va recitar una pila de noms d’escriptors, que jo –ignorant!- no havia sentit a dir mai. És apassionat, i erudit, i un home peculiar, d’aquells que val la pena conèixer i que no passen mai desapercebuts.

Treballa al Parlament de Catalunya, no vaig entendre ben bé què hi fa, però quelcom important, segur. Em va dir que al lloc que ocupa hi havia arribat després d’una excedència per dedicar-se a la política. Ha estat quatre anys alcaldable per CIU a l’Ajuntament de Badalona. És independentista, lliberal conservador.

En la vessant literària, tradueix, fa col·laboracions editorials amb el Cercle de Viena i escriu poesia, tasca amb la qual ha guanyat el Premi de Poesia Joan Alcover 2015, amb el poemari Occident , editat per El Gall a la col·lecció de poesia en llengua catalana, Trucs i Baldufes.

Marcel Rieera (3)

 – Pel que es dedueix de la seva biografia, té una intensa trajectòria professional no necessàriament vinculada a la literatura. Com comença a escriure? M’hi vaig posar tard, eh! però així vaig estalviar a la humanitat la mala escriptura de l’adolescència. Efectivament, jo treballo al Parlament de Catalunya, però durant uns anys em vaig dedicar a la política. Quan la vaig deixar, vaig sentir que la poesia tornava a mi després de molts anys. Un dia, conduint, em vaig haver d’aturar, marejat, i com si fos una nàusea vaig sentir una necessitat molt forta de començar a escriure. Necessitava treure de dins allò que feia massa temps que no sortia. Aleshores vaig agafar un bolígraf i un tros de paper i em vaig posar a escriure.

– A més d’escriure poesia, també fa de traductor i editor. Des d’aquests tres punts de vista deu tenir un bon coneixement del panorama literari actual. Ens en fa cinc cèntims? També hi hem d’afegir la tasca de lector! Així, des del meu punt de vista penso que estem passant per un mal moment econòmic. En canvi, esplendorós quan a qualitat de les obres, i quantitat. Ara mateix no hi ha cap grup econòmicament potent. L’editorial més gran depèn de Planeta, que ja és trist! Però hi ha hagut un aflorament d’editorials unipersonals que donen moltes oportunitats a autors novells de publicar. En un altre àmbit, les novetats internacionals ens arriben traduïdes al català just in time, cosa que no passava des dels 80… Tot plegat conforma una amalgama molt interessant.

– Ja que esmenta els traductors, creu que la seva tasca està poc reconeguda? Tot el contrari! La figura del traductor ha pres molta importància. Prova d’això és que moltes editorials ja dediquen una part a la biografia del traductor, que apareix junt amb la de l’autor. A més, en aquest mercat, on tots ens coneixem, els editors ja saben a quin traductor poden cridar segons l’obra, i viceversa, molts traductors saben a quina editorial presentar els seus projectes. Ara bé, sí que penso que és una feina mal pagada, ja que se segueix pagant per paraules i a vegades una obra duu un any i mig de feina, i el traductor hi posa molt d’ell, coses que són impagables.

– Passem a parlar de poesia. En concret, d’Occident, que és el poemari que ha motivat aquesta entrevista. Com neix aquesta obra? Jo sóc del tipus de poeta que faig poemes i de tant en tant mels miro i els agrupo per llimerols. En el cas d’Occident , són poemes que tenen com a tendència un afecte, amor, o diguem-li, enyorança cap a cultura judeocristiana. Tanmateix, què és Occident?, és el resultat de les cultures grecollatina i judeocristiana i aquest món és el que m’ha conformat a mi. He de dir, que Occident té un antecedent directe en la meva obra que és Lluny, un poemari on s’hi troba el mateix ritme i fins i tots s’hi poden identificar els mateixos espais.

– Sempre segueix els mateixos paràmetres a l’hora d’escriure? L’exercici d’escriure per al poeta, és sempre una introspecció, una pulsió des de dintre que t’empeny a escriure. “Qui ets, d’on ets, de què parles, d’on vens, per a qui escrius…” En poesia, no hi ha argument, ni personatge on et puguis camuflar. En poesia, ets tu, despullat contra el paper. Per tant, parlo de mi, del meu país, pàtria, llengua, identitat… Perquè no me’n puc deslligar. Per altra banda, mètricament, sóc molt pulcre. La forma m’importa molt, ja que la tècnica em serveix per depurar el poema. Sovint, ell tot sol acaba trobant la forma que li escau més. Per això, admiro els poetes que saben escriure d’acord amb les regles.

– Ja que ha tret el tema del país, la pàtria i la llengua.Aprofita la seva escriptura per a fer alguna reivindicació? No faig bandera de l’independentisme mitjançant la poesia perquè penso que aquells a qui els pugi interessar el que escric, ja n’estan convençuts. No obstant, l’independentisme forma part de mi, no puc deixar de mostrar-me així. Oi que ningú se li passaria pel cap demanar-me si sóc irlandès? Doncs, que no em demanin si sóc espanyol, perquè no ho soc. És més, Espanya no m’interessa.

– Tornant a Occident, ha estat mereixedor del Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia 2015. Però aquest no és el primer premi que guanya. Què n’opina dels premis? Els premis, són una bona oportunitat perquè les lletres toquin el paper, i siguin palpables i visibles al lector. A banda, donen l’oportunitat de començar una carrera literària a autors novells, així com de consagrar-ne d’altres. En el meu cas, he guanyat el Premi Vila de Martorell, el Premi Carles Riba i ara el Joan Alcover, poeta que em mereix una gran admiració! Aquest premi en concret, m’ha permès guanyar visibilitat a les Illes i ampliar la meva xarxa de contactes literaris aquí. A més, de venir uns quants cops a Mallorca, la qual cosa sempre s’agraeix.

– Què n’opina de l’edició del poemari, feta per El Gall Editor? Jo ja coneixia el Gall, sobretot per les traduccions. Al 2008 va publicar Digueu-ne son , de Henry Roth, que és una de les millors novel·les que he llegit mai, i que precisament, vaig presentar a l’Espai Mallorca de Barcelona. Quan em van dir que Occident  l’editaria El Gall, no vaig poder estar més content, ja que és garantia d’un bon resultat.

 

 

Marcel Riera ha guanyat el Premi de Poesia Joan Alcover amb Occident, poemari publicat per El Gall Editor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s