“PER A MI ESCRIURE ÉS UN GUST. NO CALEN UNES CONDICIONS ESPECIALS”

Joan Tomàs Martínez, autor de "Obagues i solanes".

Joan Tomàs Martínez, autor de “Obagues i solanes”.

Historiador, poeta i teatrero. Joan Tomàs Martínez és el darrer fitxatge de El Gall Editor amb el poemari Obagues i Solanes, novetat de poesia incorporada aquesta temporada a la col·lecció Trucs i Baldufes.

Joan Tomàs Martínez és Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat.

Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat. Com a poeta, ha participat en diverses antologies i ha guanyat un grapat de premis. Ha escrit teatre i l’ha fet representar mitjançant la creació d’una companyia pròpia. També ha “jugat a ser editor”, diu, i ara treballa en cooperació internacional.

És bon conversador, tot i que mesura les paraules. És puntual, però un tant políticament incorrecte. Tanmateix, en poesia, tot és permès, i si no, ho deixam per a l’off de rècord.

– Malgrat la teva joventut, tens un grapat d’obres publicades. Com comences a escriure? No hi ha un moment fundacional en què començ escriure. Vaig començar a escriure a primer o segon de primària i no m’he aturat mai. Pens, que tothom ho podria fer, amb major o menor fortuna, si no ho deixàs de practicar. L’escriptura és com qualsevol altra habilitat que si es cultiva dóna els seus fruits.

– Però escriure i publicar no és el mateix. Com veuen la llum les teves obres? Idò arran dels premis. La primera obra que vaig publicar va ser Els jorns, al 2008 amb el Premi Miquel Costa i Llobera (El Salobre). Després va venir el Premi Bernat Vidal i Tomàs (Moll) per a Proètica dels plaers. Pel que fa a Obagues i Solanes, amb El Gall, és la primera publicada sense premi, la qual cosa suposa per a mi un reconeixement diferent.

– A banda de tenir obres en solitari, has participat en algunes col·lectives, com per exemple Pedra foguera. Com valores aquesta experiència? En el cas de Pedra foguera crec que va suposar una fotografia d’un moment en què hi ha havia una ebullició poètica.Val a dir també que és una antologia al límit de la crisi econòmica. Després, cadascú ha fet el seu camí.

– Aquest tipus d’experiències t’hauran fet coneixedor del panorama literari illenc. Com el valores? Pel que fa a aquell moment, crec que no es pot parlar de moviment literari ni de col·lectiu. Per a mi és un grup heterogeni. En tot cas, s’ha de deixar més temps per poder estudiar si teníem unes característiques comunes. Som partidari d’una mirada a llarg abast i termini, ja que en aquests moments estam en un moment d’impàs i és prest per dir què passa. De totes maneres, a les Illes tot depèn d’unes dinàmiques; per a qui s’escriu, amb quin objectiu…

 – I tu? Quins objectius tens amb l’escriptura? Tenc un objectiu de perfil baix. Seguir fent feina i quan pens que és madura, compartir-la. No pretenc massa cosa. Oferir al lector una opció més de lectura. Si la vol, hi és.

Obagues i Solanes és la primera obra que publiques amb El Gall. Com valores el resultat de l’edició? Sempre he tengut en compte l’edició de El Gall. Em sembla un bon producte. En relació al meu poemari, a més de ser la primera obra que public sense premi, com he dit abans, n’estic molt content del resultat, tant editorial, com de contingut. Val a dir que per a mi, la poesia, en la seva dimensió escrita, cerca fixar un text, i jo vaig estar més de quatre anys per donar aquesta versió per acabada. Ara n’estic completament satisfet.

 – Com treballes? Feina o inspiració? Per mi escriure és un gust. No calen unes condicions superiors. I el geni, per a mi, intervé relativament poc. Més aviat, crec que té a veure amb la rutina, elaboració i creativitat, com si fora un treball artesà. Per altra banda, la informació que necessites ja hi és , només l’has de copsar. És a dir, observar-la i donar-li forma. Per tant, per a mi, l’escriptura és equivalent a la transformació d’un objecte no elaborat en un objecte elaborat.

– Idò què hi trobarà el lector a Obagues i SolanesÉs mal d’explicar per a que no sigui decebedor. Tanmateix, el que pugui dir del llibre només serà un marc allà on es circumscrigui. No crec que reflexioni sobre grans coses, ja que no és un llibre de filosofia emmascarat, i a les lletres em remet, és un llibre de poesia. Tot i així, del que xerr és perquè me preocupa. És el que hi ha damunt la taula cada dia quan m’aixec; el que forma part dels diaris, converses, pràctiques… Aquest llibre forma part de tot això.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s