LA INFLUÈNCIA DEL IAMBE HA ARRIBAT INDIRECTAMENT FINS ALS NOSTRES DIES

El iambe grec arcaic és a l’origen de la poesia satírica. Un gènere d’invectiva, però també de comicitat i diversió en l’ambient de la festa, amb un afany de renovació que es transforma sovint en una exigència de justícia. Un gènere no exempt de risc, ja que és molt subtil la línia que separa la burla festiva de l’ofensa. El joc de paraules, la faula, la menció directa del sexe, del menjar i el vi, i altres elements molt diversos hi tenen cabuda. També el personatge mancat i pobre que, com a les rondalles, acaba per ésser el més enginyós. Una tradició que perdura i es desenvolupa en diferents línies: des de la comèdia d’Aristòfanes, la provocació dels cínics o la sàtira moralitzadora dels romans, a la novel·la picaresca, la glosa de picat o la cançó de protesta. El Gall Editor ha publicat per primera vegada al català una mostra de poesia iàmbica, inclòs en la col·lecció de poesia, Trucs i Baldufes. La traducció i coordinació de l’obra ha estat a càrrec de Maria Rosa Llabrés, llicenciada en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona. Aquesta ha estat la primera col·laboració que Maria Rosa Llabrés ha fet amb El Gall Editor. A continuació, ens explica l’experiència i el contingut de l’obra.

 

– Maria Rosa, vostè s’ha encarregat de la introducció, traducció i notes de “El iambe grec”. Ens pot definir breument el concepte de iambe?

El iambe és un concepte mètric en ell mateix, que es plasma en poemes composts per una síl·laba breu i una llarga. A banda de la forma, també té un contingut especial que caracteritza aquest gènere literari, que és l’invectiva, la sàtira, la broma… És poesia popular, per tant, es creava dins un context de festes populars o religioses, essent temàtiques recurrents el menjar, el vi, el sexe… Va començar com una poesia pròpia del poble, que després es va estendre a les classes nobles per a convertir-se en una forma literària pròpiament dita.

 

– La publicació presenta una mostra d’aquest corrent literari, no és així?

M’he volgut centrar en uns límits cronològics. Per tant, el recull és una mostra d’aquesta poesia dels segles VII i VI abans de crist. Per això estem parlant del iambe grec arcaic, que està a l’origen de la sàtira. És a dir, es consideren els primers exemples d’una sàtira literària, la influència de la qual encara ara es pot trobar indirectament reflectida a la novel·la picaresca castellana, a revistes de caricatures… Indirectament ha deixat el seu llegat, fins i tot, algú l’ha comparada amb el ritme actual que té el rap.

 

Com es recupera aquesta poesia?

La transmissió de la poesia iàmbica és bastant fragmentada ja que va arribar un moment en què els poemes foren censurats, per estar en contra del poder, per esser massa grollers, agressius… Molts poemes no estaven escrits i van desaparèixer però després, a principis del segle XX, s’anaren redescobrint a través de papirs antics o estudis gramàtics que en citen versos. Així, s’han anat fent treballs de recerca i investigació, i encara ara, s’estan fent noves troballes. El que he procurat jo és que el lector s’endugui una idea general del què és la poesia iàmbica, tant de forma com de contingut.

 

– Què hi ha aportat vostè a la publicació?

M’agrada fer traduccions literals però el grec, el grec arcaic, i la poesia iàmbica en concret, presenten una llengua i cultura molt allunyada de la nostra, i hem hagut de fer un treball d’acostament i actualització pensant en el lector. Val a dir, que la major part dels poemes que apareixen a “El iambe grec” han estat publicats per primera vegada en català. Així doncs, per tal d’acostar el gènere al públic, he fet una introducció on s’explica el iambe com a gènere líric, els orígens, els personatges i la pervivència. Llavors, ve una mostra dels autors que conrearen el gènere. Però per a cada un d’ells, a més de mostrar els poemes pròpiament dits, se n’ha fet una introducció per apropar més al context social de cada autor.

 

– I vostè, com s’introdueix a l’estudi d’aquest gènere tan particular?

He de dir que és la primera vegada que coordin un llibre específic de literatura iàmbica. A mi m’agrada la poesia grega, la lírica antiga i sí que havia publicat altres reculls de poemes lírics que em van dur a l’estudi de l’elegia i el iambe com a gèneres propis. Sobre elegia hi ha bastanta cosa feta, en canvi, el iambe té un interès per ell mateix i unes característiques pròpies, uns personatges… És un gènere poètic pròpiament dit i es mereixia una publicació.

 

– La primera en català, feta per El Gall. Com valora el resultat de l’edició?

Valor molt positivament la tasca, ja que és molt important que s’aposti per aquestes publicacions. El resultat ha estat una edició molt acurada, un bon llibre fruit d’una bona feina. Estic molt satisfeta que la meva primera traducció de iambe grec hagi tengut aquest resultat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s