“L’ART CAPTURAT”, NOVETAT EDITORIAL DE EL GALL

El Gall Editor presenta aquest mes de setembre el llibre de fotografies antigues “L’Art Capturat”, l’arxiu històric monumental de l’arquitecte Josep Ferragut i Pou. La publicació, s’incorpora a la col·lecció de luxe, Ramon Llull, que presenta una acurada edició, de gran format i tapa dura. La coordinació de l’obra ha estat a càrrec de Tomàs Vibot, sempre uns segell de qualitat en els treballs de l’editorial mallorquina.

Josep Ferragut i Pou (Palma 1912-1968) ha estat un dels arquitectes més influents i decisius del passat segle a Mallorca. Llicenciat a Barcelona en 1942 i després d’uns primers anys professionals encabits dins el classicisme i el regionalisme imperants, desenvolupà un estil eclèctic, força personal i d’accentuat caràcter progressista, tot i que també signà projectes de naturalesa historicista.

L'Art Capturat

Josep Ferragut fou, a més d’un magnífic arquitecte, un defensor del coneixement i la protecció del patrimoni històric. En aquest sentit són clares les paraules que recollí Francesc de P. Barceló i Fortuny el 1968 en una entrevista per a la revista Lluc: “No s’hauria d’haver permès. Ni tampoc allò que feren amb el ‘Gran Hotel’ que, a part del seu valor documental, era un edifici noble. Tots els estils, fins i tot els que ara ens semblen més enfora de nosaltres, han d’esser protegits, com ho són per exemple, el gòtic i el renaixement. ¿Vostè recorda el xalet de Ca n’Aguiló, a Porto Pi, fet d’en Bennàsser? Idò pot estar seguir que era un dels millors xalets que ha tengut Mallorca. No haurien d’haver deixat que el tomassin. Dins cada època, dins cada gust, hi ha bo i dolent. Allò que hem de fer és aprendre a destriar-ho”.

Dins aquesta reflexió hi ha l’origen de l’Arxiu Històric Monumental. Durant els anys que Ferragut actuà professionalment, això és, en el preàmbul i durant el boom turístic i el desarrollismo posterior, el patrimoni històric no era degudament valorat (quants cops apareix l’adjectiu “derribado” a la Palma de antaño de Rafael Ysasi!), tot i els esforços fets ja des de finals del segle xix per part d’intel·lectuals, historiadors i arquitectes, o d’entitats com ara la Societat Arqueològica Lul·liana. Els interessos espuris colcaven sobre els conservacionistes i, per tant, aquest arxiu tenia la intenció de posar en valor el bé o, si no s’arribava a temps per protegir-lo, que la lent de la càmera almanco n’hagués captat l’ànima.

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s