Mes: Setembre de 2015

EL GALL PUBLICA LES MEMÒRIES DE GUILLEM COLOM I FERRÀ, “ENTRE EL CALIU I LA CENDRA”

El Gall Editor compta, des d’aquest mes de setembre, amb una novetat dins la col·lecció de narrativa en català, El Cabàs. Es tracta de les memòries de Guillem Colom i Ferrà, “Entre el caliu i la cendra”, un llibre-document amb evidents mèrits literaris que ens porten pels caminals de l’ànima d’un poeta en tota l’extensió de la paraula.

entre el caliu i la cendra

Guillem Colom i Ferrà (Sóller, 1890-Palma, 1979). Entre 1912 i 1917 residí a Barcelona per estudiar-hi la carrera de Filosofia i Lletres. Fou col·laborador habitual de la revista La Nostra Terra i d’alguns periòdics i revistes de l’època. L’any 1937 va fundar a Sóller el col·legi de segona ensenyança, sota el patrocini de l’Ajuntament, i n’ocupà la direcció des de 1953 fins 1962. L’any 1962 es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de València amb una tesi sobre Ramon Llull. Destacat poeta va publicar, entre d’altres, els següents llibres de poesia: Iuvenília (1918), Àguiles (1920), L’amor de les tres taronges i altres poemes (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947), Ofrena mística (1949), El Comte Mal (1950), Terra endins (1950), Pedrís al sol (1956), La terra al cor (1957) i Primavera d’hivern (1969). En la seva dedicació al teatre va publicar Nit de Nadal (1932), Antígona (1935), Cecília de Solanda (1945), Jaume IV (1947) i Marta (1935). D’entre les seves traduccions al català cal destacar les d’Horaci, Estaci, Mistral, Aubanel, Camões, Merton i Longfellow.

Amb un estil elegant i acadèmic, obert i discret, ric en matisos i mancat de tot snobisme, el poeta solleric Guillem Colom i Ferrà, enllestia fa ara quasi una quarantena d’anys, el llibre de les seves memòries. Ho feia amb l’entusiasme de qui completa amb la relació de les seves experiències vitals la llarga trajectòria d’una obra poètica, diversa i d’una alta qualitat. Entre el caliu i la cendra, és a dir, entre el foc jovenívol, físicament i psicològicament intens, allà on l’empenta agosarada substitueix la manca de riquesa vivencials, i com a contrapartida, la cendra tardoral, el foc colgat, on s’hi amuntega la saviesa dels anys, ens fa pensar que Colom no hagués pogut trobar un millor títol per a tot allò que narra amb tanta cura o descriu, a través del filtre de les dècades, amb extraordinari encert, visions d’estètica mirada i records, que per entranyables, un no sap si han sortit de l’intimisme coral o del bagul de la memòria que és el nostre cervell.

 

 

 

Anuncis

“L’ART CAPTURAT”, NOVETAT EDITORIAL DE EL GALL

El Gall Editor presenta aquest mes de setembre el llibre de fotografies antigues “L’Art Capturat”, l’arxiu històric monumental de l’arquitecte Josep Ferragut i Pou. La publicació, s’incorpora a la col·lecció de luxe, Ramon Llull, que presenta una acurada edició, de gran format i tapa dura. La coordinació de l’obra ha estat a càrrec de Tomàs Vibot, sempre uns segell de qualitat en els treballs de l’editorial mallorquina.

Josep Ferragut i Pou (Palma 1912-1968) ha estat un dels arquitectes més influents i decisius del passat segle a Mallorca. Llicenciat a Barcelona en 1942 i després d’uns primers anys professionals encabits dins el classicisme i el regionalisme imperants, desenvolupà un estil eclèctic, força personal i d’accentuat caràcter progressista, tot i que també signà projectes de naturalesa historicista.

L'Art Capturat

Josep Ferragut fou, a més d’un magnífic arquitecte, un defensor del coneixement i la protecció del patrimoni històric. En aquest sentit són clares les paraules que recollí Francesc de P. Barceló i Fortuny el 1968 en una entrevista per a la revista Lluc: “No s’hauria d’haver permès. Ni tampoc allò que feren amb el ‘Gran Hotel’ que, a part del seu valor documental, era un edifici noble. Tots els estils, fins i tot els que ara ens semblen més enfora de nosaltres, han d’esser protegits, com ho són per exemple, el gòtic i el renaixement. ¿Vostè recorda el xalet de Ca n’Aguiló, a Porto Pi, fet d’en Bennàsser? Idò pot estar seguir que era un dels millors xalets que ha tengut Mallorca. No haurien d’haver deixat que el tomassin. Dins cada època, dins cada gust, hi ha bo i dolent. Allò que hem de fer és aprendre a destriar-ho”.

Dins aquesta reflexió hi ha l’origen de l’Arxiu Històric Monumental. Durant els anys que Ferragut actuà professionalment, això és, en el preàmbul i durant el boom turístic i el desarrollismo posterior, el patrimoni històric no era degudament valorat (quants cops apareix l’adjectiu “derribado” a la Palma de antaño de Rafael Ysasi!), tot i els esforços fets ja des de finals del segle xix per part d’intel·lectuals, historiadors i arquitectes, o d’entitats com ara la Societat Arqueològica Lul·liana. Els interessos espuris colcaven sobre els conservacionistes i, per tant, aquest arxiu tenia la intenció de posar en valor el bé o, si no s’arribava a temps per protegir-lo, que la lent de la càmera almanco n’hagués captat l’ànima.