Mes: Agost de 2015

EL GALL REEDITA “ART DE CONRÓ”

L’any 2002, El Gall Editor va publicar Art de conró, un tractat d’agricultura mallorquina d’un interessant valor antropològic i cultural importantíssim, que aplega un conjunt de consells pràctics sobre aspectes relacionats amb l’agricultura, pel que fa tant a la valuosa informació sobre la tècnica agrícola com a l’explotació de les hisendes mallorquines del segle XVIII. El text de Fontanet es completa amb un proemi i un estudi preliminar d’Andreu Ramis. Per una altra banda, Art de conró és un dels pocs tractats d’agricultura escrit en català, en un to planer i amb inclusió d’alguns trets dialectals.

Poc després de la seva publicació, el títol s’exhaurí. Ara, amb l’objectiu d’analitzar i difondre la figura de Montserrat Fontanet Llebrés -autor dels textos-, l’editorial independent en català amb seu a Pollença l’ha reeditat.

L’objectiu d’aquesta publicació és analitzar i difondre la figura de Montserrat Fontanet Llebrés (1695-1762), un referent destacat de la Mallorca de mitjan segle xviii, tant per la seva contribució al coneixement de l’agronomia com per la construcció de la canaleta de Massanella (1748-1750).

La primera part del llibre presenta l’edició del text art de conró compost per monserrat fontanet del lloc de llorito, òlim conductor de Son Juan Arnau, y de la Porrasa; Mayoral de Massanella, de Lloseta y de Son Sanct Juan, segons lo estil de Mallorca. 1747, segons la còpia manuscrita procedent de la biblioteca de Salvador Beltran Font.

La segona part agrupa les aportacions d’una diversitat d’especialistes presentades al seminari El coneixement agronòmic a mitjan segle xviii. Llorito, Montserrat Fontanet i l’Art de conró (1747), celebrat els dies 13 i 14 de desembre de 2014, sota el patrocini de l’Ajuntament de Lloret de Vistalegre, amb la finalitat d’aprofundir en la biografia i en el context de l’obra i del personatge.

Montserrat Jacint Fontanet Llebrés naixia a Sencelles, on rebia el baptisme el dia 16 de gener de 1695.

No tenim detalls de la seva infantesa i joventut, tot i que, segons la tradició feia de porqueret i cursà estudis menors al monestir de Cura. A hores d’ara, només podem mantenir aquests fets en el terreny de les hipòtesis. Allò que no planteja dubtes és que tenia uns coneixements, si més no suficients, per articular un discurs coherent i capacitat per traslladar-ho a un text escrit. Un cas d’alfabetització poc freqüent a la seva època.

Montserrat Fontanet moria, a Mancor, el 3 de setembre de 1762, als 67 anys, després de rebre els sagraments de mans del vicari Flaquer. Fou enterrat, el dia següent, a l’església de Sant Joan de

 

 

Mancor, amb Ofici de Rèquiem, quatre salves i Miserere, amb responsori cantat.

Anuncis

“L’ESCRIPTURA  ÉS LA NECESSITAT”

Carles Domènec es dedica des de l’any 2001 a la fotografia i el periodisme. Exerceix de corresponsal, com a fotògraf i redactor, per al diari Ultima Hora de Palma de Mallorca a Barcelona i ha col·laborat com a fotoperiodista per a diversos mitjans i per a múltiples institucions i empreses. Ha viscut a París, des d’on col·laborà amb La Vanguardia com a fotògraf i a Rabat, treballant per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Actualment viu a Barcelona, amb múltiples intermitències europees. Amb El Gall Editor ha publicat Quadern de Bitàcola, una obra que recull les peripècies del fotògraf mallorquí Pep Bonet.

 

  • Qui és Pep Bonet? Pep Bonet és un fotoperiodista especialitzat en l’assaig fotogràfic i els reportatges a llarg termini. Ha fotografiat temes d’alt contingut social i la banda Metallica. Bonet ha guanyat premis internacionals com el World Press Photo i és un dels fundadors de la prestigiosa agència Noor. Participa en produccions cinematogràfiques com a director de fotografia i és autor de curtmetratges.
  • I qui és Carles Domènec? Jo, Carles Domènec, sóc un fotoperiodista especialitzat en l’àmbit de la cultura. Col·labora des de Barcelona, com a corresponsal, del diari Última Hora i amb diversos mitjans periodístics. També faig feina per a empreses i institucions en la creació de continguts fotogràfics, multimèdia i textos. Amb el periodista i escriptor Sebastià Bennasar he creat el projecte Bearn, que conté les revistes digitals RevistaBearn.com i Bearnblack.com i comprèn diversos projectes al voltant del món de la cultura. 
  • Quina relació teniu i d’on ve? A l’inici de la seva carrera, Bonet vivia a Amsterdam. Un dia vaig decidir visitar-lo i entrevistar-lo a Holanda. L’entrevista fou el preàmbul de futures converses i encontres. Pep Bonet és un personatge destacat del panorama contemporani cultural de Mallorca. És un fotògraf amb èxits internacionals amb un estil molt personal i jo sóc un periodista especialitzat en cultura. Per tant, vaig trobar adient fer un treball sobre ell i la seva feina.
  • Què me’n dius del teu… Periodista, professor, fotògraf… quina faceta professional t’estira més? O està tot lligat? Sí, sóc dels que relacionen cadascuna de les disciplines que exerceixen. El més important és el coneixement i on em sento amb una major seguretat és a la fotografia. El periodisme és una derivació de la curiositat. La docència són oportunitats que sorgeixen. L’escriptura és la necessitat. Sigui com sigui, sempre acabo al principi, que és la fotografia i la voluntat de viure els esdeveniments en primera persona.
  • De fet… aquestes professions s’han posat en pràctica per escriure Quadern de Bitàcola. Ens expliques com va ser el procés? El primer impuls prové de detectar que Pep Bonet és un fotògraf amb un estil molt clar i una forta narrativa visual. Les primeres converses coincideixen amb alguns dels seus primeres internacionals. Ja n’havia guanyat algun però l’escriptura del llibre coincideix amb els primers World Press Photo de l’autor. Jo no l’he seguit als seus viatges africans però l’he entrevistat als llocs esmentats. Per això, a través del llibre el lector també pot conèixer altres realitats fotogràfiques. Així mateix, el llibre esmenta els treballs i el mètode del fotògraf als ambients habituals de Pep Bonet, com per exemple els seus viatges africans.
  • Com comença la teva relació amb El Gall? Primer com a lector i, en segon lloc, a partir del contacte amb el seu director Gracià Sànchez que me facilità el periodista i escriptor Sebastià Bennasar. En Sebastià fou la persona que m’engrescà a dur a terme el projecte de Quadern de bitàcola.
  • Què n’opines de l’editorial i les seves col·leccions? En destacaria dos aspectes. En primer lloc, la cordialitat, la generositat i la humanitat de les persones que hi treballen. A nivell literari, són aquestes editorials les que solen conèixer la lletra petita dels autors vinculats a la terra que trepitgen. Parlem de Pollença i, per extensió de Mallorca, terres plenes d’escriptors. Ha de ser difícil mantenir una editorial però El Gall és un espai fonamental, que acaba de publicar dos exemples d’aquesta tasca, com són els Diaris de Blai Bonet o el cicle narratiu d’Almandaia de Vidal Ferrando. Quan mir el catàleg de El Gall i el primer que hi puc intuir és una certa delicadesa i amor per la feina d’editar.

Ma. Magdalena Tortella