“ESCRIURE ÉS UN ESFORÇ RECOMPENSAT”

Glòria Llobet exerceix de mestra en una escola de Cornudella de Montsant, tasca que combina amb la d’escriure. Va començar la seva trajectòria literària amb  novel·les de narrativa juvenil, per donar pas, al cap d’uns anys, a la literatura per adults. Al llarg de la seva carrera com a autora ha estat guardonada amb diversos premis literaris d’alt prestigi. Un d’ells fou el V Premi Pollença de Narrativa, per la novel·la D’Àger a Katmandú, publicada amb El Gall Editor.

Glòria Llobet

Glòria Llobet

 Com i per què comença a escriure? Sempre m’ha agradat molt escriure. Diari personal, contes… Però vaig començar a escriure novel·les a principis dels anys 90. Els meus fills s’anaven fent grans i vaig tornar a disposar de temps lliure. Per altra banda, he treballat de mestra tota la vida. És una feina apassionant que m’ha aportat grans vivències i hi he abocat molt d’entusiasme i energia. De vegades he pensat que m’aniria bé fer un parèntesi per poder escriure més, però viure de la literatura, quan escrius en una llengua minoritària, no és fàcil.

Va començar amb novel·la juvenil, per passar després a literatura per adults. Què la va motivar al canvi? En realitat, la primera novel·la que vaig escriure va ser adreçada a lectors adults. Va quedar finalista del Premi Vila d’Ascó, però no es va comercialitzar. Això sí, el fet de ser finalista em va animar a seguir endavant. També vaig recollir un seguit de narracions sota el títol “Crònica d’una infidelitat i altres recreacions sobre la vida de parella”, que va obtenir el Premi Goleta i bergantí d’El Masnou.  Vaig començar a escriure per a joves perquè els meus fills eren adolescents i cada dia em regalaven temes nous sobre els quals crear històries. L’adolescència és una etapa de la vida tan plena! Vaig escriure una colla de novel·les per a joves molt seguides. Després em va semblar que ja no em quedava res més per explicar i vaig canviar de registre. També és molt interessant escriure per a adults. I ara he fet una novel.la per a nens. M’agrada anar canviant, sentir-me versàtil.

Ha mencionat diversos guardons. Què n’opina dels premis literaris? Per a mi han estat certament importants. M’han aportat confiança i seguretat com a escriptora i m’han obert les portes a la publicació. És difícil, quan ets un desconegut en el món editorial, obrir-te camí i els premis ajuden.

Un d’aquests premis fou el V Premi Pollença de Narrativa per a D’Àger a Katmandú, la novel·la que ens ocupa avui. Què ens en pot explicar d’aquesta? “D’Àger a Katmandú” té els ingredients que defineixen el contingut de les meves novel·les, és a dir, un aiguabarreig d’emocions humanes, uns personatges que no són altra cosa que herois quotidians, la fragilitat de l’equilibri personal… I, per primera vegada en la meva producció literària, els escenaris on els personatges es mouen esdevenen importants. Per escriure aquesta novel·la vaig recórrer a les sensacions que m’han aportat indrets que he visitat com a viatgera, una altra de les passions que han amarat la meva vida. Crec que és una novel·la de lectura amable per on es passegen uns personatges que es busquen en una mena de joc de pistes que els porta a indrets fascinants. Hi ha una certa tensió, un polsim d’intriga i alguns desencontres.

Després d’aquesta “D’Àger a Katmandú”, ha escrit res més? He escrit una novel·la per a nens i nenes d’entre deu i dotze anys, aproximadament. El seu títol és “El talismà de la reina Abdelàzia” i  la història transcorre a l’ombra del castell de Siurana, un lloc magnífic. Recentment, també, he acabat una novel·la per a lectors adults, però encara no ha fet camí, aquesta.

Per acabar, què li agrada d’escriure? Escriure és un acte d’allò més solitari. Trobo en l’escriptura una manera de reflexionar entorn de com som, com reaccionem, com ens relacionem les persones. També és important tot el que m’ha aportat de satisfacció personal. Sovint he pensat que és un esforç recompensat. D’altres vegades, però, quan no acabo d’arrodonir una història que m’ha tingut ocupada moltes hores, moltes setmanes, molts mesos és ben bé al contrari, penso que hauria d’invertir aquest temps en altres coses més positives, com ara llegir, que és més senzill i amb gratificació immediata… Però sempre acabo tornant a trobar un fil per estirar.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s