“QUALSEVOL LLIBRE DELS MEUS ÉS UN APÈNDIX D’AQUEST”

José Antonio Encinas. Autor de Corpus Cavernario Mayoricense.

José Antonio Encinas. Autor de Corpus Cavernario Mayoricense.

El pròxim divendres 7 de novembre, el Centre de Cultura de Sa Nostra acollirà la primera presentació del llibre Corpus cavernario mayoricense, de José Antonio Encinas, un llibre de 1.355 pàgines, en el qual es recullen més de 3.500 cavitats i 50 anys de feina: tota una vida. Tanmateix, però, el mateix Encinas, autor d’aquesta obra ingent, comenta que continua treballant amb noves coves, que té material i que, si no és en un nou llibre, serà a través de la seva web, però que donarà a conèixer els seus nous estudis. Amb el Corpus cavernario mayoricense damunt la taula, José Antonio parla sobre aquests 50 anys de passió per l’espeleologia.

L’espeleologia mai no ha estat la vostra professió. Com us explicau aquesta passió per l’espeleologia? He fet feina per a arqueòlegs, per a geòlegs… però períodes curts en què em sol·licitaven i aprofitava les vacances per fer-ho venir bé. Ara bé quasi tots els anys, per les vacances, me n’anava a expedicions als Pirineus, a Àfrica… Em vaig criar en un col·legi d’auxili social a Nerva, al costat de les mines de Rio Tinto, el complex miner de coure més important de tot Europa. Allò està ple de mines i, és clar, els nins tot és curiositat; veus un forat negre i te mors de gana, encara que tenguis una porada, d’entrar-hi. Ens tiràvem dins pous… fèiem animalades… Però aquesta afició se veu que em neix d’aquesta època.

Més enllà de baixar a les coves, també us agrada descobrir i difondre informació? Amb els meus germans, anàrem a les coves del Drac, a les d’Artà… i jo vaig veure que, per tot, tenien uns plànols i uns llibrets. Jo ho anava comprant i així vaig començar a voler saber més i més, però, creient que hi havia quatre o cinc coves, aviat es convertiren en vint-i-cinc o trenta, i, quan me’n vaig témer, tenia un caramull de fitxes i ja no me podia aturar…

Els llibres que heu escrit abans, què són respecte aquest? Qualsevol llibre dels meus és un apèndix d’aquest. El pare Veny deia “Jo no tenc un calaix ocult, secret, que ningú ho vegi… jo faig articles per donar compte periòdic d’allò que faig”. Jo crec que tenia raó. Per això, cada uns quants anys, quan he tengut material per treure un article, l’he tret. Per això, hi ha molta gent que es permet criticar-me i té arguments, perquè coneix el que faig… cap a quin sentit va allò que estic fent.

Us queda alguna cosa dins el tinter de l’espeleologia? He publicat diversos estudis sobre punts de vista relacionats amb les coves, però me’n queda un que no faré jo, perquè necessit que algú el faci. Som un admirador de Juan Ramon Jiménez, que és paisà meu. M’entusiasma Platero y yo, en especial, quan explica que baixa a l’aljub de ca seva i conta que tot el poble és ple de galeries… ho fa d’una manera tan meravellosa, que, si jo trobàs a Mallorca, algú que escrivís així… li cediria el centenar de llegendes que tenc detectades. A les Rondalles mallorquines, me les he llegit més de dues vegades, reconec que la feina feta per Alcover és una joia, però està filtrat per l’Església. Ell va agafar el tresor i tot allò que era pagà, ho va esporgar… Des del punt de vista cultural, això és una barbaritat. Per altra banda, el folklorisme me molesta. Seria magnífic trobar un literat que s’allunyàs del folklorisme d’Alcover i s’apropàs a Jiménez, perquè, és clar, jo no tenc llegendes senceres, tenc fragments: una frase “Diuen que tal…” A part que un 80 per cent de les llegendes tracten d’explicar la majoria de topònims… Però, és clar, és molt difícil agafar uns fragments, plasmar-los en una estructura literària i que sigui bona, elegant… Jo som incapaç!

Això és gros… com definiu aquest Corpus cavernario MayoricenseAixò és gros… sí, però… no ho hauria de ser tant, perquè el meu plantejament eren els anuncis de televisió que te conten una història amb pocs minuts. Quan em vaig plantejar fer el llibre, vaig pensar que volia que fos com un llibre d’anuncis. Per tant, he hagut de reduir plànols i informació. Ha arribat a reduir a quatre o cinc línies de text, quinze pàgines d’informació! La bibliografia és extensíssima. Cit a qui he de citar i no cit a qui no ho he de fer. Llavors hi ha una feina que també he fet que és comprovar les dades personalment. Hi ha tota una vida! Tot i que, des que la vaig donar per acabada, he elaborat material nou.

Per acabar, quina és la cova que més us agrada? La meva joia és Cornavaques, perquè té una importància especial… A la meva web, hi ha un parell de fotografies i és una cova que s’ha de veure. A l’hora, tenc terror de parlar-ne, perquè la destrossaran i no som gelós, perquè, per sort, la cova es protegeix tota sola. És molt amunt i fa falta material per endinsar-s’hi. Hi ha unes columnes estalagmítiques de 16 metres d’alçada, primíssimes, elegantíssimes… i després hi ha un llac. Per damunt hi ha una altra cascada. A més a més, té un pou, on tot és d’extrema delicadesa. La cova ens la varen dir uns caçadors que s’hi refugiaren de la pluja i hi estiguérem devers sis hores. La cova ja era coneguda, però els caçadors veieren un forat pel qual passava aire i ens explicaren que hi havien tirat pedres i que hi havia cosa. Amb els meus germans, hi anàrem i ens ficàrem pel forat: una meravella!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s